Escolta l'article ara…
A només una dècada de complir el segle d’història, el Mercat Dominical de Sant Antoni s’ha convertit en una icona dels matins de diumenge de la capital catalana. Avui, la fira de llibres de vell no s’acontenta únicament amb material de lectura: paradetes de postals, antiguitats, cartells, figuretes, còmics o música conviuen als quatre porxos que rodegen l’edifici modernista d’Antoni Rovira i Trias.
Però molts barcelonins no recordaran el mercat de Sant Antoni per tot això, sinó per l’intercanvi i compravenda de cromos -a vegades, fins i tot, clandestí- tant a les proximitats com a les mateixes parades del mercat. I si bé les col·leccions de Panini han dominat tradicionalment les converses i negociacions, hi ha una altra franquícia que, amb més 30 anys d’història, en la darrera dècada ha disparat la seva popularitat: el joc de cartes col·leccionables (JCC) de Pokémon.
Un passeig pel mercat dominical permet albirar les aglomeracions que s’acumulen al voltant de les tres o quatre parades especialitzades, entre altres, en aquest botí. “Compreu cartes de Pokémon?”, pregunta un client. “Depèn de l’estat”, respon un dels encarregats, que entra en detall sobre les seves particularitats: la conservació, l’idioma, la raresa… Mentrestant, altres curiosos passen les pàgines dels múltiples àlbums dedicats al JCC de Pokémon, farcits de cartes que poden tenir dècades de diferència, mentre altres rebusquen entre les grans piles de cartes de menys valor, amb ofertes com “onze cartes per un euro”. D’entre tots, criden l’atenció uns àlbums en particular: en comptes de cartes, el que contenen són sobres sense obrir, alguns de col·leccions que fa anys que van deixar de vendre’s. Fins i tot es comercialitzen, de manera ben indicada, els coneguts com a proxies, el nom amb el qual es coneixen les reproduccions (o falsificacions, segons a qui es pregunti) de cartes, sense validesa oficial, que alguns jugadors fan servir com a substituts provisionals.
Una de les botigues que es dedica a aquest negoci cada diumenge és Frikea. Amb una experiència de més de dues dècades al Mercat de Sant Antoni, la parada s’ha dedicat tradicionalment a la venda de llibres i còmics, però també comercialitza el JCC de Pokémon. “Fa deu o quinze anys, les cartes van revifar, i vam decidir muntar una botiga en línia per vendre’n. En aquell moment vam ser pioners, tot i que ens hem quedat enrere, i ara som una botiga petita que es dedica, entre altres coses, a Pokémon”, relata el seu principal encarregat, que prefereix mantenir l’anonimat, en una conversa amb VIA Empresa. Segons el botiguer, va ser en el període entre 2015 i 2018 que es va registrar aquest augment d’interès pel joc de cartes, que després va relaxar-se durant uns anys. Tanmateix, durant la pandèmia, especialment amb l’impuls d’influenciadors d’internet als Estats Units, el sector va viure un nou auge: “Coses que costaven 30 euros van passar a costar-ne 300 en un mes”.
Durant la pandèmia, l'interès en el JCC de Pokémon va esclatar: “Coses que costaven 30 euros van passar a costar-ne 300 en un mes”
És durant aquest període quan, a parer del responsable de Frikea, va començar la tendència d’“equiparar col·leccionisme a inversió”. “Això, abans de 2020, no existia”, assegura: “La gent col·leccionava, però no es plantejava comprar per vendre si no era una botiga, i ara tothom ho fa”. Amb tot, la seva ubicació al Mercat de Sant Antoni fa que el seu públic estigui força més diversificat. L’abundància de famílies fa que “gran part del públic” siguin “nens, adolescents i gent que col·lecciona cartes i que el que vol és obrir sobres”, però el responsable de Frikea també identifica “un perfil molt gran de col·leccionistes de veritat”, gent “amb diners” que al mercat busca “alguna ganga”. A més, també existeixen el que denomina “inversors”: “El col·leccionista a qui no li interessen les cartes per a ell, sinó que el que vol és treure-li benefici”. Finalment, un darrer perfil de comprador és el dels jugadors: gent que té interès en les cartes pel seu joc competitiu i no tant pel seu valor de col·leccionisme.
La revaloració disparada de les cartes
Sigui quin sigui el seu interès, tota aquesta amalgama d’atrets a l’afició l’afronten en un context marcat clarament per la seva conversió en un objecte d’inversió. Segons dades de Card Ladder, la base de dades de referència del mercat de les cartes col·leccionables als Estats Units, la selecció de cartes del JCC de Pokémon més preuades als mercats registra, de mitjana, una revaloració del 3.800% entre 2004 i 2025, és a dir, que han multiplicat per 40 el seu valor inicial. Aquest creixement passa la mà per la cara al de l’índex borsari estatunidenc S&P 500, que segueix les 500 empreses nord-americanes cotitzades de més valor i que en aquestes dues dècades ha registrat una revaloració de prop del 500%; o bé de les accions d’una companyia com Meta, que des de la seva sortida a borsa el 2012 (llavors, encara com a Facebook), ha crescut un 1.400%.
Entre 2004 i 2025, les cartes del JCC de Pokémon més preuades s'han revalorat un 3.800%
Com bé apuntava el responsable de Frikea, un dels grans vectors de creixement del negoci del JCC de Pokémon es troba entre els influenciadors d’internet, especialment als Estats Units. Qui ha personificat aquesta tendència de forma més evident és el controvertit, però també popular, youtuber estatunidenc Logan Paul. L’any 2021, Paul va ser notícia per haver pagat més de cinc milions de dòlars per una carta especial de Pikachu, una transacció que va valdre-li un rècord Guinness. Cinc anys més tard, el febrer de 2026, el mateix Paul va aconseguir vendre la mateixa carta en una subhasta per gairebé setze milions i mig de dòlars. A Espanya, el fenomen no ha assolit aquests nivells, però des de Frikea destaquen l’impacte que tenen figures com ElRubius, qui també s’ha sumat a la tendència del JCC de Pokémon: “Mou molta gent. Fa uns mesos va dir que estava jugant a la Nintendo 3DS, i van pujar moltíssim les vendes de segona mà de la consola”.
És arran d’aquest impuls que va començar a guanyar força el comerç de cartes gradejades, el terme amb què dins del sector es qualifiquen les cartes que han passat per un procés professional de revisió de la seva veracitat i estat de conservació. El món del grading de les cartes col·leccionables el va inaugurar l’any 1991 l’empresa Professional Sports Authenticator (PSA), que juntament amb altres companyies com Becket Grading Services (BGS) o Certified Guaranty Company (CGC) han establert els estàndards del gradeig de les cartes de Pokémon. Amb tot, des de Frikea apunten que “aquesta filosofia americana d’encapsular cartes i posar-los nota és un mercat que, a Espanya, no funciona”, o almenys no ho fa tan bé com a escala internacional.
De les cartes individuals a les caixes i sobres tancats
Aquest mercat, el de la compravenda de cartes individuals, és el que està més vinculat als fluxos de l’oferta i la demanda, fins al punt que des de Frikea ho comparen “a les accions de la borsa”. A Europa, la principal referència de preus és CardMarket, el mercat en línia de compravenda de cartes col·leccionables més gran del continent.
Però el fenomen especulatiu no es queda únicament en el món de les cartes individuals, sinó que també ha fet el salt al producte original, els sobres i caixes de les col·leccions oficials. En la majoria de mercats, aquest negoci es duu a terme a través de distribuïdores regionals que fan arribar els materials a les botigues detallistes. Tanmateix, aquesta situació ha viscut anomalies importants en els darrers anys.
Segons explica el responsable de Frikea, a l’Estat “fa un parell d’anys que la distribuïdora principal va dir que ja no venia a botigues petites”. “És veritat que hi havia molta botiga falsa, però han tancat l’aixeta”, denuncia. Això provoca que, si negocis com el seu volen accedir al producte oficial, tinguin dues opcions: o aconseguir les novetats a través de tercers, o comprar-les en el mercat de segona mà. “I això fa que tot el material tingui un preu més car del que hauria de ser”, raona. On sí que es continuen venent les caixes i sobres amb normalitat és en grans cadenes com “Carrefour, Game o El Corte Inglés”, que “les treuen al preu que toca”. Tanmateix, el responsable de Frikea alerta que “Hi ha grups de WhatsApp o Telegram de gent que hi van el dia de llançament a les cinc o sis de la matinada, i si la botiga obre a les vuit, a les nou ja no queda res”.
Frikea denuncia que els distribuïdors oficials ja no venen a petits comerços i només ho fan a grans cadenes
A Espanya, el JCC de Pokémon ha passat per mans de múltiples distribuïdors oficials. El negoci va arribar el 1999 de manera primerenca de la mà de la divisió de jocs d’Ediciones Martínez Roca, que havia signat un acord amb Wizards of the Coast (distribuïdors internacionals del JCC de Pokémon fins al 2003) per editar les col·leccions a l’Estat. Ràpidament, però, va agafar el testimoni Devir Iberia, la divisió peninsular de l’empresa brasilera que va ser impulsada per Joaquim Dorca. Devir va mantenir la distribució, de manera irregular, fins a principis de 2006. Ja el 2007, Panini li prendria el relleu amb una nova estratègia comercial, però només durant tres anys: el 2010 el JCC tornà a canviar de mans.
La següent a assumir el paper va ser la francesa Asmodee, que ho va fer en molts altres països europeus. Tanmateix, la situació tornaria a fer un gir l'any 2019, quan la firma va deixar de distribuir la llicència a l'estat espanyol -però no a altres mercats com el Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos, França o els països nòrdics-. La darrera companyia que va prendre el control va ser Bandai España, la subsidiària a l'Estat del conglomerat japonès Bandai Namco, que encara avui és titular de la distribució del JCC de Pokémon a Espanya.
Sigui com sigui, des de Frikea alerten que, generalment, els preus inflats de les caixes en els mercats de segona mà no acostumen a traduir-se en un guany econòmic: “El més normal és que, si obres una caixa, mai recuperis el valor amb cartes individuals. Però és una loteria: si et surt la carta rara, ho recuperes amb diferència”. I és que els preus poden variar moltíssim entre les cartes d’una mateixa col·lecció. Ho podem observar si analitzem els preus de les cartes d’una de les darreres expansions, Celebración 30º Aniversario, publicada a mitjan setembre. Segons Cardmarket, les cartes més comunes es poden adquirir a preus tan baixos com dos cèntims d’euro, però les més cares, les tres versions en colors blau, vermell i verd del pokémon Mew, ronden preus que van dels 1.600 als 2.400 euros.
Frikea: “El més normal és que, si obres una caixa, mai recuperis el valor amb cartes individuals”
Davant del gran increment de la demanda viscut d’ençà de la pandèmia, el cert és que els fabricants han anat incrementant durant els darrers anys la seva capacitat productiva. Segons recull el portal especialitzat PokeBeach a partir dels informes econòmics de l’empresa, a març de 2026 hi havia més de 85.000 milions de cartes impreses i comercialitzades en 90 països en setze llengües diferents. El març de 2021, la xifra era de només 34.100 milions: a partir d’aquell any, es va passar d’uns increments d’uns 3.000 milions de cartes anuals a pujades que anaven dels 9.100 milions el març de 2022 als més de 11.900 milions registrats el març de 2024. La xifra més recent, la de març de 2026, indica un increment de 10.000 milions de cartes en el darrer any fiscal.
Creatures i The Pokémon Company, els artífexs del fenomen
Malgrat l’explosió de popularitat dels darrers anys, el JCC de Pokémon no és ni de bon tros una novetat. La primera expansió del joc de cartes, titulada en castellà Set Base, va veure la llum l’octubre de 1996 al Japó i, tres anys més tard, a Occident. Des d’aleshores, i sempre estretament vinculat als nous llançaments dels videojocs de la franquícia, el JCC ha anat llançant múltiples expansions anuals, fins al punt que a novembre de 2026 ja té 110 expansions principals i vint d’especials. Sumant-hi també col·laboracions especials com les fetes amb McDonald’s, la col·lecció combinada supera les 20.000 cartes diferents.
Per entendre tota aquesta voràgine, primer cal entendre l’origen de la franquícia Pokémon i els artífexs de convertir-la en molt més que la saga de videojocs encetada amb les edicions Vermell i Verd el 1996. “Primerament, sí que neix com una cosa molt menudeta, per a GameBoy, i pensant només en el videojoc”, explica el periodista castellonenc i autor del llibre Generación PKMN: Una vida en la hierba alta, Israel Mallén, actualment director de màrqueting de l’estudi de videojocs valencià Digital Sun Games. Però no va passar gaire temps fins que els seus creadors van adonar-se que el que tenien entre mans anava molt més enllà: “Hi ha un moment en què explota, i sorgeix la necessitat de dur-lo a la resta del món”.
És així que, el 1998, es crea The Pokémon Company, una empresa dedicada a la gestió íntegra de la marca Pokémon i tots els seus derivats. En realitat, es tracta d’una aliança d’empreses (joint venture) a tres parts: Game Freak, els creadors originals dels videojocs, que encara avui desenvolupen les entregues principals; Nintendo, la distribuïdora dels videojocs i propietària de les consoles on es publiquen; i Creatures Inc., una empresa vinculada a Nintendo i fundada el 1995 per Tsunekazu Ishihara com a successora d’Ape Inc. “Amb una Game Freak col·lapsada i una Nintendo que genera més diners, però que era més que Pokémon, feia falta una tercera pota que permitisca controlar el marxandatge i crear una marca”, valora Mallén. I malgrat ser la més desconeguda de les tres, el paper de Creatures és cabdal: són els dissenyadors originals del JCC de Pokémon i de tota la seva evolució. De fet, el mateix Ishihara va esdevenir president de The Pokémon Company el 2001, càrrec que encara manté.
Creatures, una tercera part de The Pokémon Company, és l'encarregada del disseny i producció del JCC de Pokémon
Per Mallén, la franquícia de Pokémon “es podria considerar molt avançada als seus temps”, ja que “sempre ha estat al centre la idea de convertir Pokémon en una marca”, un objectiu en què el JCC ha actuat “com a punta de llança”. “Pokémon havia de guanyar els carrers i els patis de les escoles, i això passa per la sèrie de televisió, el joc de cartes, tot el marxandatge i una aposta molt sòlida per una distribució de tercers en cada regió”, analitza l’expert.
I aquesta filosofia ha continuat fins al dia d’avui: el 2016, The Pokémon Company va expandir el fenomen als telèfons mòbils amb el llançament de Pokémon GO, mentre que el 2019 va arribar als cinemes (en una aposta àmplia que també han protagonitzat altres franquícies de Nintendo) amb el film Pokémon: Detectiu Pikachu. La cirereta va arribar a finals de 2024 amb el llançament de Pokémon JCC Pocket, un videojoc per a telèfons mòbils que digitalitzava l’experiència col·leccionista del joc de cartes reals que el maig d’enguany ha superat els 200 milions de descàrregues.
Són raons com aquestes les que converteixen Pokémon en una de les marques més valuoses de tot el món. El qualificatiu no és debades: segons els mateixos Guiness World Records, Pokémon és, de fet, la franquícia d’entreteniment amb més vendes acumulades del món, que l’abril de 2024 superaven els 147.000 milions de dòlars. Malauradament, The Pokémon Company no publica aquesta xifra almenys des de 2019, de manera que no prové d’una font oficial, i tampoc hi ha disponibles desglossaments d’ingressos que provinguin de fonts confiables. Així i tot, Mallén ho té clar: “El fet que Pokémon sigui la franquícia d’entreteniment que més diners genera probablement siga per les cartes per damunt de qualsevol altre mitjà”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat