El dèficit fiscal ha estat, sovint, un factor de confrontació entre Catalunya i Espanya. Enguany, amb un govern català decidit a apostar per una consulta sobre la independència i un executiu espanyol obligat a evitar-ho, ha tornat a ser motiu de disputa. En un dinar al Cercle del Liceu, el president del think tank Catalunya Societat Civil, Jacint Soler, analitza la divergència d'opinions en relació a les balances fiscals, entre altres debats que estan a l'ordre del dia.
1. Balances fiscals polititzades
"Mai no hi haurà acord entre Catalunya i Espanya per les balances fiscals", ha explicat Soler. La Generalitat utilitza el mètode de flux monetari per calcular el seu dèficit, que xifra en 15.000 milions d'euros, mentre que Moncloa empra el mètode de càrrega-despesa i rebaixa el dèficit a 8.455 milions d'euros, per sota de Madrid.
Artur Mas va dir que la interpretació del Ministeri d'Hisenda era "política" i el conseller d'economia Andreu Mas-Colell va assegurar que "Espanya ens frena". Soler ha volgut anar més enllà. "Totes les balances fiscals tenen un objectiu polític de rerefons", ha sentenciat; "per mi cap dels dos mètodes són vàlids, ja que s'obvien variables importants, com els prop de 40.000 milions d'euros de relacions comercials en el mercat captiu espanyol".
2. Independència: dubtes econòmics
La fundació assegura que no és propensa a la independència encara que entén els motius que han portat a aquest sentiment majoritari entre la població. "El dèficit fiscal és una de les raons que porten a la independència com a alternativa per tenir més diners, però nosaltres no creiem en aquesta opció", expliquen.
Per Soler, en el camí cap a un Estat propi hi ha massa incerteses, dificultat i preguntes. Una d'aquestes és què passaria amb el que es ven a Espanya, ja que, segons el president del grup, representa més de la meitat de les vendes de Catalunya i és una part essencial de la seva potència econòmica. "La independència és un salt al buit, no sabem on anirem a parar", assegura, "creiem que hi ha altres vies a explorar".
3. Hisenda pròpia
Des de Catalunya Societat Civil es veu el procés de la independència amb dubtes i escepticisme, però s'aposta decididament perquè sigui la Generalitat qui controli els ingressos que genera Catalunya. "Els calers els hem de gestionar nosaltres", assegura Soler.
Segons el president, una agència tributària catalana és essencial perquè el país tingui unes millores econòmiques, pugui administrar els diners d'una manera més eficient i que, alhora, això eviti la voluntat de marxar d'Espanya. Per això proposa que sigui la Generalitat la que decideixi què fer amb els ingressos obtinguts de l'impost de societats, l'IVA i l'IRPF del territori català i així repartir-los, més tard, amb la resta de l'Estat.
4. Fracàs i reforma del sistema autonòmic
Soler té clar que el sistema autonòmic ha estat un intent fallit. Es descarta la independència, però no un canvi d'statu quo de Catalunya perquè el país segueixi millorant. "Ni plebiscitàries, ni consulta, ni independència, això no ens porta enlloc", assegura Soler; "les autonomies no ens han permès arribar a un 40% del desenvolupament previst, així que cal optar per un federalisme de forma gradual, tot això no pot canviar d'un dia per un altre".
L'alternativa, segons el president de la federació, és que cal seguir insistint al govern espanyol dins la legalitat de la Constitució, malgrat el seu no sistemàtic a propostes catalanes com l'Estatut o el pacte fiscal. "Sigui quin sigui el resultat, jo vull que Catalunya en surti enfortida i beneficiada", conclou.