Els recents moviments corporatius al Regne Unit han reviscolat el debat sobre la independència editorial i la viabilitat dels mitjans. La imminent adquisició del The Daily Telegraph pel grup britànic DMGT (Daily Mail and General Trust), la consolidació del The Times amb la seva emissora de ràdio sota el conglomerat nord-americà News Corp —fundat per l’australià Rupert Murdoch— i el lideratge internacional del Financial Times sota el grup japonès Nikkei són exemples clars de com la concentració de poder i el capital sovint dicten la línia editorial. En aquest context, The Guardian destaca com una excepció notable. Sostingut per la Scott Trust a través del Guardian Media Group, amb un model fundacional sense ànim de lucre, ha pogut mantenir la independència editorial i expandir-se a països com els Estats Units i Austràlia.
Aquest model és particularment inspirador per a l’ecosistema mediàtic català. La trajectòria del The Guardian demostra que un mitjà pot créixer a escala global sense sacrificar identitat, ni autonomia editorial. La lliçó és clara: la independència pot ser compatible amb la vocació global si el projecte es fonamenta en una base fundacional o comunitària sòlida. Alhora, les dimissions recents a la BBC —del director general, Tim Davie, i de la directora executiva de la BBC News, Deborah Turness— per qüestions d’imparcialitat, evidencien que la credibilitat és un actiu fràgil que cal protegir amb estructures de propietat robustes.
D’altra banda, el panorama català és un mosaic dominat per uns pocs grups privats i per mitjans públics, com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Tots ells reben injeccions importants de diners públics, un fet diferencial respecte al Regne Unit, on aquestes subvencions no existeixen, excepte en el cas de la BBC. I, tot i això, la BBC és finançada amb un impost directe dels ciutadans i empreses precisament per evitar influències polítiques.
No obstant això, en aquest escenari dels mitjans de comunicació del nostre país, el projecte VIA Empresa s’erigeix en un cas singular: una publicació centrada en l’anàlisi econòmica i empresarial en català, sense dependre de subvencions públiques. Aquesta independència li atorga una credibilitat diferencial que l’està consolidant com a referent del periodisme de negocis. I la seva especialització en l’àmbit de l’economia i de l’empresa li aporta fortalesa.
Igual que ha fet el 'The Guardian', sempre he pensat que l’abast dels nostres mitjans s’ha d’estendre més enllà, gràcies a la connexió catalana amb els països de parla occitana
Així, en lloc de competir amb els mitjans generalistes, el VIA Empresa es dirigeix a un nínxol precís: els empresaris, els directius i els professionals. Aquesta aposta li confereix una autoritat rellevant. La decisió d’operar en català no és merament lingüística, sinó estratègica. Significa reforçar la presència i la normalització de la llengua en els àmbits de poder, de decisió i de modernització institucional.
En aquest sentit, VIA Empresa podria aspirar a seguir una estratègia d'expansió com n'han fet altres, incloent-hi el The Guardian. Si aquest diari britànic ha sabut expandir-se als Estats Units i Austràlia, VIA Empresa pot fer el mateix a l’espai català. La unitat lingüística, cultural i econòmica dels Països Catalans —Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer— constitueix un mercat mediàtic compartit que podria ampliar substancialment la seva influència i reforçar la seva viabilitat econòmica. Cobrir informativament aquests territoris el consolidaria com un mitjà transfronterer de referència.
A més, sempre he pensat que l’abast dels nostres mitjans s’ha d’estendre més enllà, gràcies a la connexió catalana amb els països de parla occitana. L’actual regió d’Occitània, amb importants pols econòmics, com Tolosa de Llenguadoc i Montpeller, comparteix lligams històrics i lingüístics amb la nostra nació. A més, com ha assenyalat l’economista americà Richard Florida, la megaregió “Bar-Lyon” —que uneix Barcelona amb Lió, passant per les ciutats occitanes— és un dels eixos econòmics més dinàmics del continent. En un futur, cal que els projectes mediàtics catalans aprofitin aquesta realitat geoeconòmica de cara a mirar d’expandir la seva cobertura i esdevenir actors mediàtics clau dins de la megaregió que ens agermana.
Un mitjà de comunicació especialitzat en el món dels negocis amb un abast de tot aquest espai compartit catalanooccità podria proporcionar un avantatge competitiu inestimable
Estem parlant, per tant, d’una expansió que no seria només un gest cultural, sinó una aposta econòmica. Moltes empreses catalanes ja mantenen intensos fluxos comercials i tecnològics en territoris occitans. És per aquest motiu que un mitjà de comunicació especialitzat en el món dels negocis amb un abast de tot aquest espai compartit catalanooccità podria proporcionar un avantatge competitiu inestimable, de forma que oferís informació estratègica i una anàlisi comparativa necessària. Esdevindria, sense cap mena de dubte, un instrument eficaç per a la cohesió econòmica i per a la millora de la competitivitat empresarial a escala mega-regional.
En conclusió, l’exemple britànic ens recorda que els mitjans són, al mateix temps, un negoci i una font de poder polític i social. El cas The Guardian ens demostra que la independència editorial i l’expansió global poden ser objectius compatibles. Catalunya té l’oportunitat de construir un projecte mediàtic empresarial que abasti tot l’espai de parla catalana i projectar la seva influència cap a l’eix Occitània-Bar-Lyon. És el moment de pensar en un diari econòmic, en català, amb vocació global i obert a la mirada internacional: un reflex comunicatiu d'allò que ja és la nostra economia.