Més d’un terç dels catalans, disposats a canviar de feina: és només qüestió de sou?

Amb la tornada massiva a la rutina que suposa l’arribada del mes de setembre, molts catalans hauran reflexionat durant les vacances si l’actual és el lloc de feina que realment volen mantenir. I més enllà de síndromes postvacionals, el fet és que aquest neguit no és precisament testimonial. D’acord amb l’Informe sobre intención de cambio de empleo d’InfoJobs, un 9% dels treballadors catalans ocupats està en cerca activa d’una nova feina i un 27% es mostren oberts a possibles canvis, dos grups que, agregats, suposen el 36% dels enquestats a Catalunya. Un percentatge que se situa dos punts per sobre de la mitjana estatal, del 34%, i que territorialment només és superat per Madrid (37%).

Però què hi ha darrere d’aquesta voluntat de canviar de lloc de treball? És una qüestió generacional, salarial o hi ha altres motius?

El salari, causa principal

Si fem cas a l’estudi d’InfoJobs, ara ja amb dades a escala estatal, la retribució és, efectivament, la principal raó que motiva la mobilitat laboral, amb fins a un 48% de les respostes afirmatives. Veiem la mateixa tendència quan són els treballadors qui han d’escollir entre diversos ocupadors: d’acord amb l’Estudio de la marca del empleador 2026 de Randstad Research, el salari i les prestacions són la principal raó del 61% dels enquestats a l’hora d’escollir “les característiques que haurien de tenir sense falta” un ocupador ideal.

El 2024, el salari mitjà del treballador català va ser de 31.730 euros, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 5,8% més que el 2023. Unes xifres que, cal dir, varien molt segons les variables: la bretxa salarial de gènere es manté en el 15,7% i, segons un informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el sou brut és un 22,3% més baix entre els treballadors nascuts fora de l’Estat. També canvien, lògicament, en funció del sector i la posició: l'Informe de tendencias salariales 2026, també de Randstad Research, identifica els líders de tecnologia, caps de planta i oficials de compliment normatiu com a professions més ben pagades a Barcelona.

Si vols saber-ne més

 

   

Quines són les professions més ben pagades a Barcelona?

Tot i l’increment del 5,8%, la població no ha experimentat una millora de la riquesa global, com bé analitzava Benito Badrinas en un article recent a VIA Empresa. Un dels grans obstacles és l’habitatge: segons un estudi conjunt de Fotocasa i InfoJobs, els catalans van destinar un 70% del sou al lloguer el 2025, sis punts més que el 2024. A tot això se li suma el recent estudi d’UGT, que assenyala que, entre 2021 i 2025, els ingressos reals dels empresaris han crescut tres vegades més (17%) que els dels treballadors (5,2%).

De l’entorn de treball a l’estancament professional

Sigui com sigui, la realitat és que, tot i que són la primera opció, més de la meitat dels treballadors a l’Estat assenyalen altres raons per plantejar-se el canvi de feina. La següent més mencionada, en aquest cas per un 23% dels enquestats, és la salut mental. I aquí, novament, l’hemeroteca ens complementa: un altre estudi elaborat per la mateixa InfoJobs, en aquest cas dedicat a l’absentisme laboral, assenyalava l’abril passat que fins a un 81% de les empreses ha detectat desafiaments de salut mental en els seus treballadors.

Més enllà del salari, la salut mental (23%), la motivació de nous projectes (22%) i la cerca de conciliació i menys estrès (20%) són causes importants per voler canviar de feina

Aquesta segona investigació remarca que el 85% de les baixes laborals vinculades a la salut mental tenen una associació directa amb l’entorn laboral. Tanmateix, la resposta empresarial no ho reconeix com un problema greu: el 54% de les companyies les situen en un nivell de baixa prioritat i no implementen mesures específiques, mentre que un 17% adopta un reconeixement limitat, i només actua quan es produeix una baixa i el treballador identifica específicament la causa en la salut mental.

En tercera posició, amb un 22% i molt a prop de la salut mental, es troben aquells treballadors que busquen projectes més motivadors o bé evitar l’estancament professional. La conciliació i la cerca de llocs de treball amb menys estrès són les següents justificacions més comunes, ambdues amb un 20% de les respostes, mentre que un 18% assenyala la voluntat de tenir la feina més a prop de casa.

Joventut i mobilitat laboral

Fins ara, hem estat observant les causes més comunes per voler canviar de feina en el conjunt general de la població ocupada enquestada -unes 4.660 persones, segons indica InfoJobs-, però les lectures canvien si hi incorporem noves variables, com l’edat o la intensitat en què estan buscant nous llocs de treball.

D’entrada, una de les conclusions més clares de l’estudi d’InfoJobs és la correlació directa entre joventut i mobilitat laboral: com més joves són els treballadors, més alts són els percentatges. En la franja dels 16 als 24 anys, un 22% dels treballadors ocupats es troba en cerca activa d’una nova feina i un 43% es mostra receptiu a canviar, quan la mitjana conjunta és del 9% i del 25%, respectivament. Entre els 25 i els 34, els qui busquen activament són un 15%, i els que estan receptius, un 31%, i així successivament, fins als ocupats d’entre 55 i 65 anys, en què només un 5% busca feina activament i tan sols un 12% es mostra receptiu al canvi.

Aquesta tendència, que possiblement sorprendrà pocs lectors, es veu reforçada per un altre element identificat per InfoJobs: el grau de temporalitat. Entre els treballadors de 15 a 24 anys, fins a un 20% dels contractes són temporals i formatius, un percentatge que és només del 5% en els més veterans.

Un 22% dels joves d'entre 16 i 24 anys busca nova feina activament i un 43% es mostra receptiu a canviar de lloc de treball

Però els més joves no només mostren més predisposició a l’hora de canviar de feina, sinó que també presenten motivacions diferents. El raonament de voler treballar en un altre sector o de fer un gir al seu rumb professional és escollit pel 28% dels treballadors d’entre 15 i 24 anys, quan en la mitjana total només arriba al 17%. De la mateixa manera, la salut mental té lleugerament més pes entre la generació més jove (24%) que en el conjunt de la població activa (22%), tot i que en aquest cas la diferència no és tan notòria.

Les diferències entre cercar activament i estar obert al canvi

Durant tot l’article, hem estat diferenciant la població ocupada oberta a canviar de feina en dos grans grups: aquells que s’ho plantegen i estan disposats a escoltar ofertes, i aquells que es troben en cerca activa de feina. I, d’acord amb l’estudi d’InfoJobs, entre aquests dos grups també s’observen certes diferències en les motivacions que els empenyen a adoptar una actitud o l’altra.

Entre aquells que estan buscant activament una nova feina, la voluntat d’abandonar una entorn de treball que consideren tòxic arriba al 22% dels enquestats, mentre que entre aquells que presenten una actitud més passiva el percentatge és només del 16%. De la mateixa manera, el fet de treballar amb persones inspiradores és un detonant que motiva més els qui busquen feina activament (12%) que els qui no ho fan (8%).

A l’altre costat de la moneda, els treballadors que tenen la porta entreoberta al canvi de feina mostren més interès en la possibilitat d’ampliar les seves competències (18%) que els qui estan tirant currículums i fent entrevistes (14%). Així mateix, el grup més passiu dona també més prioritat a la flexibilitat (19%) que no pas els que es mostren més actius en el canvi de feina (14%).

Els qui busquen nova feina activament prioritzen l'entorn i les relacions laborals, mentre que als que estan només oberts al canvi els pesa més la flexibilitat i l'aprenentatge

En conjunt, la directora de Comunicació i Estudis d’InfoJobs, Mónica Pérez, considera l’actual situació “un repte” per a les empreses, ja que “la capacitat d’atraure i, sobretot, retenir talent no pot dependre únicament d’una millora salarial”. Per l’experta, les companyies “han d’atendre el conjunt de l’experiència de l’empleat”, que inclou les oportunitats de desenvolupament, l’afavoriment de la conciliació, la cura de la salut mental i la creació d’entorns de treball en què les persones “puguin sentir-se realitzades”. “El salari continua sent important, però ja no n’hi ha prou només amb ell per explicar la decisió de romandre o canviar de feina”, raona Pérez.