Hi ha un munt de funcions humanes que fa 10 anys només es podien realitzar presencialment i ara tenen enormes possibilitats de desenvolupar-se dins una altra dimensió. Tancat a casa o dalt d’una muntanya, programant-les o teclejant espontàniament, les persones ens endinsem en un món desconegut que canvia radicalment l’existència. Xocar la mà virtual pot arribar a provocar la mateixa sensació que una bona encaixada? Parlar amb el psiquiatre a través del Zoom, semblant que anar al seu despatx i tombar-se al divan? Mantenir relacions permanents amb la parella a distància, igual que el frec de cada dia? Demanar unes dades a la IA, idèntic que confirmar-les consultant i contrastant-les?
La deslocalització de la presència
Luciano Floridi, al seu llibre The Fourth Revolution: How the Infosphere is Reshaping Human Reality (Oxford University Press, 2014), desenvolupa el concepte d’“infosfera” en contraposició a biosfera. Aquest nou entorn vital al qual es refereix el filòsof italià, professor d’Oxford, supera els marges de l’era industrial per endinsar-se en un nou entorn ontològic en el qual les vides dels humans s’integren profundament amb la informació digital, superen el món tangible i es converteixen en cossos híbrids -físics i digitals alhora-. A partir d’aquesta concepció de la vida, la presència es fa difusa, s’obre una nova dimensió, les persones adquireixen identitats múltiples.
A aquestes teories de Floridi s’han de sumar la de la Modernitat líquida de Zygmunt Bauman (FCE, 2003), que descriu la pèrdua d’arrels físiques i relaxa els vincles personals; la del capitalisme de vigilància que analitza la virtualitat de les activitats humanes, de Shoshana Zuboff (La era del capitalismo de la vigilancia, Paidós, 2020); les aportacions de nombrosos autors sobre el teletreball o al treball descentralitzat, com Thomas Friedman (La Tierra es plana, Planeta, 2006); la segona onada de la deslocalització de Richard Baldwin (The Globotics Upheaval: Globalization, Robotics, and the Future of Work, Oxford Economic Press, 2019); o la insistència de Yuval NoahHarari en referir-se a la IA com a element transformador de la naturalesa de la presència (Nexus, Penguin Random House, 2024). Totes elles condueixen a la deslocalització de la presència. No ha mort, però apareix una alternativa, una opció, un substitut.
En posició estàtica o dinàmica es poden realitzar videotrucades; treballar en remot i desenvolupar reunions de treball; crear empreses al núvol; produir educació a distància, consultoria, entrenament, mentoria o ús dels simuladors immersius; atendre el client; consultar al metge i que et faci un telediagnòstic o una intervenció quirúrgica; dirigir una empresa o un projecte a través d'aplicacions de gestió i automatització dels processos; jugar a distància amb un desconegut, controlar en remot els robots, els drons, desfermar un atac que causa massacres; assistir a concerts virtuals o altres actes culturals, trobades al metavers o viatges turístics; comprar a través del clic, pagar electrònicament o deixar-se aconsellar per un assistent personal o per un sensor; votar electrònicament o respondre a qualsevol consulta pública; mobilitzar a través de la xarxa cap a accions humanitàries o cap a mentides o faules.
I fins i tot, mantenir relacions afectives i sexuals en la distància a través de videotrucades, xats, avatars o bots que interactuen emocionalment i creen les condicions per l’encontre; el fet és que el fenomen de les parelles a distància creix enormement, tant de forma puntual com estructural; la sexualitat digital està prenent el lloc a sex-shops tradicionals.
Les implicacions
Imaginem qualsevol cosa de les que no s’ha citat aquí: segur que es pot desenvolupar tranquil·lament en l’altre cantó, amb major o menor perfeccionament, aspecte que es corregiran sense cap dubte en els anys vinents.
Les mil maneres de relacionar-se virtualment tenen implicacions amples i diverses, algunes de les quals no podem encara albirar. D’ordre econòmic, per què: es traspassa a global el mercat laboral; es transforma l’espai físic d’habitatge l’oficina, dels carrers, del transport, de l’esbarjo i del lleure; augmenta l’oferta de comerç electrònic i de les noves tecnologies; molts serveis es deslocalitzen del centre de les poblacions on han estat ubicats des de la revolució industrial; desapareixen sectors sencers i molts d’altres han de canviar radicalment, com ara el turisme, el transport, els bars, els restaurants, els hotels, les botigues, els auditoris... Queden enrere moltes estructures d’estabilitat i se n’obren d’altres confuses i recòndites.
D’ordre social, per què: evoluciona la forma de viure i de relacionar-se als centres freqüentats a les poblacions, abandonant vells hàbits de convivència; es deterioren les habilitats socials tradicionals i n’apareixen unes altres que encara no tenen configuració; augmenta la bretxa digital i les desigualtats entre els que tenen fàcil accés a les màquines i els que no.
Efectivament, vivim un moment de trasbalsament, de canvi radical. Neguit, sí; por, no, per aprofundir en la dualitat
D’ordre psicològic, per què: reforça les actituds cap a la solitud, l’ansietat, la tecnodependència, la despersonalització, la hiperactivitat i el sobre dimensionament horari, la pèrdua del sentit de comunitat i de pertinença al grup, al sindicat, al club, a la penya...; tendeix a desfermar processos de burn-out, fatiga digital, depressió, la malaltia contemporània.
I d’ordre ètic, per què: l’extensió de la societat virtual, de no ser controlada, camina cap al control digital de totes les activitats humanes.
Efectivament, vivim un moment de trasbalsament, de canvi radical. Neguit, sí; por, no, per aprofundir en la dualitat, a condició que no abandonem aquells aspectes del benestar que provoca estar in situ i siguem capaços d’aprofitar aquells altres de la deslocalització de la presència que els complementen i expandeixen.