Ja ho diu bé la dita: any nou, vida nova. En el cas de la fiscalitat, la màxima es compleix cada 1 de gener. A vegades, amb la implantació d'una nova estructura que capgira el dia a dia d'empreses i persones. D'altres, en canvi, el nou any porta més aviat reajustaments i canvis no tan substancials. Aquest 2026 serà d'aquests últims; hi haurà novetats que convé tenir ben presents i que, a priori, s'han ideat per alleujar els tràmits judicials i els deures fiscals de la gran majoria del teixit empresarial de Catalunya. És a dir, les pimes, que representen el 99,8% del total de societats del territori.
La paràlisi pressupostària i política que viuen tant Catalunya com l'Estat compliquen la tramitació de grans projectes. Per això, més enllà de l'ajornament de la implantació de Verifactu fins al 2027, les mesures significatives brillaran per la seva absència. En aquest cas, però, cal recordar que el pròxim 2026 serà crucial que tant les empreses que tributen per Impost sobre Societats com la resta de companyies i autònoms enllesteixin el nou sistema de facturació de cara a l'1 de gener de l'any vinent -en el primer supòsit- o bé l'1 de juliol de 2027, en el cas de les segones.
Tot i això, a partir d'aquest dijous entren en vigor uns altres canvis rellevants per a l'empresa catalana. El primer, la reducció, precisament, de l'Impost sobre Societats. A partir d'aquest 1 de gener, les micropimes passaran a tributar un 19% per als primers 50.000 euros de benefici i del 21% per a la resta. És un descens interanual de dos punts percentuals en el primer tram i d'un altre addicional a partir dels 50.000 euros, en ambdós casos previstos a la progressivitat de la rebaixa aprovada a finals de 2024. De fet, la reducció d'enguany és el pas intermedi al marc definitiu que s'establirà l'any vinent, quan es gravarà un 17% per als primers 50.000 euros i un 20% per a la resta.
Cal destacar que aquesta mesura s'aplica únicament en el cas d'aquelles companyies amb una xifra de negoci inferior a 1 milió d’euros l’any anterior. Ara bé, les microempreses no són les úniques beneficiades de la retallada fiscal. També les petites empreses -societats amb un volum de negoci de fins a 10 milions d'euros l'exercici passat- gaudiran d'una rebaixa del 24% al 23%. Novament, es tracta d'un descens previst en un pla progressiu que conclourà l'any 2029 amb un nou tipus impositiu del 20%.
Com a últim apunt en aquest apartat, les cooperatives protegides ja tributaran al 20% aquest 2026, a excepció d'aquelles de nova creació, que ho podran fer al 12%.
El 2026, les microempreses tributaran un 19% per als primers 50.000 euros de benefici; les petites companyies un 23% general i les cooperatives un 20%
D'altra banda, i encara en el capítol de les afectacions a les pimes, l’Agència Tributària tindrà accés, des d'aquest dijous, a un volum molt més gran d’informació sobre l’activitat financera d’autònoms i petites empreses. Malgrat que aquesta modificació no implica noves obligacions formals per als negocis, sinó que recau en bancs i plataformes de pagament (entitats financeres, TPV, Bizum i similars), Hisenda sí que exigeix una comunicació més exhaustiva sobre les dades de les societats. En concret, els bancs hauran de detallar aspectes com la naturalesa de l’operació, l’import, la data i els comptes d’origen i destinació. Fins ara, només s’informaven determinats pagaments amb targeta a partir de 3.000 euros. A partir de 2026, doncs, s’hauran de declarar tots els cobraments electrònics, independentment de la quantia, i sempre amb una periodicitat mensual.
Noves actualitzacions de l'IRPF
Tampoc en l'àmbit de l'IRPF s'observen grans sorpreses de cara al nou any. Igualment, 2026 porta actualitzacions al sistema de tributació que hi havia fins ara, però totes elles amb l'esperit d'agilitzar procediments judicials i una excessiva burocràcia, precisament una de les principals queixes de l'empresariat català.
Una de les novetats és que les compensacions per acomiadament deixaran de tributar a l’IRPF, encara que no hi hagi una sentència judicial. N'hi haurà prou que l’import s’hagi fixat arran de la intervenció d’un òrgan de mediació, com ara l'SMAC, ja que en aquests casos es considera que no hi ha un acord privat entre les parts.
En aquest sentit, també quedaran fora de l’IRPF les indemnitzacions percebudes a través d’assegurances de responsabilitat civil, com les que es cobren arran d’un accident. L’exempció s’aplicarà sempre que sigui la companyia asseguradora qui fixi l’import i que es tracti de compensacions destinades a reparar danys causats a tercers.
Finalment, també deixaran de tributar a la declaració de la renda les pensions d’aliments derivades d’una separació o divorci. El principal canvi s'observarà en el fet que, a diferència d'ara, no caldrà una resolució judicial formal i s'acceptarà un acord validat per qualsevol tractat de Justícia.
Un IVA marcat per la Directiva ViDA i la (no) exempció dels autònoms
El capítol de l'IVA és el més controvertit dels principals tributs a seguir durant el 2026. Primer de tot, per l'aprovació de la directiva VAT in the Digital Age (ViDA) a la Unió Europea (UE). La intenció amb aquesta mesura és modernitzar el sistema de cobrament del gravamen a través de la facturació electrònica. No es tracta d'una gran revolució, atès que la implementació per part dels estats membres es farà de forma gradual fins al 2035.
L'esperit de la directiva coincideix, precisament, amb la de Verifactu. Cal dir, però, que si bé Verifactu no deriva directament d'aquesta mesura, sí que s’inscriu en el mateix moviment de fons impulsat per Brussel·les per digitalitzar l’IVA i reforçar el control fiscal mitjançant la facturació electrònica.
L'estat espanyol és l'únic de la UE que no ha aplicat la Directiva europea de l'IVA, molt demanada per associacions d'autònoms com l'ATA
Aquesta convergència entre Estat i UE en el cas de la factura electrònica desapareix quan es tracta d'abordar l'IVA franquiciat per part dels autònoms. Ara com ara, l'estat espanyol és l'únic membre de la Unió que no ha aplicat la Directiva europea de l'IVA, la qual eximeix els autònoms amb una baixa facturació de patir una retenció d'aquest gravamen. La negativa de l'executiu de Pedro Sánchez a transposar la mesura va provocar que la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) espanyola interposés una demanda davant la Comissió Europea el passat mes de desembre.
La ministra espanyola d'Hisenda, Maria Jesús Montero, va recordar fa escassos dies que la directiva no preveu una aplicació obligatòria i va tancar la porta a un canvi de plans per part del govern de l'Estat. Per part de l'ATA defensen que la implementació d'aquesta mesura ajudaria els autònoms en la mesura que no haurien de presentar una declaració de l'IVA cada trimestre, com succeeix actualment.
A Europa, l'IVA franquiciat s'ha aplicat de diverses formes. Mentre que països com França, Itàlia o Irlanda eximeixen un import de fins a 85.000 euros, d'altres com Grècia o Dinamarca només permeten 10.000 o 6.713 euros, respectivament.
Altres categories: deduccions de fons propis i nou tipus mínim per a grans firmes
Al seu torn, les ampliacions de fons propis també presenta novetats fiscals. Les empreses que ho hagin fet el 2025 podran deduir fins a un 20% de l'import augmentat, és a dir, cinc punts més que a l'anterior exercici. La deducció puja al 23% si s'ha ampliat plantilla entre un 2% i un 5%; al 26,5% si s'ha fet entre un 5% i un 10% i al 30% en cas que el repunt del nombre de treballadors superi el 10%.
Com sempre, hi ha un apartat especial en el cas de les petites empreses amb ingressos anuals inferiors al milió d'euros. En aquest cas, la deducció per incrementar fons propis s'enfila al 25%. A més, es reserva un dret a diferir la reducció fins a dos anys per aquelles companyies que no tinguin prou base imposable sobre la qual aplicar la rebaixa.
D'altra banda, enguany també s'estrenarà un nou tipus mínim global del 15% per aquelles grans companyies amb presència a Espanya i els grups multinacionals que facturin més de 750 milions d’euros. Aquest gravamen, que s'abonarà el pròxim mes de juliol, es desplega a través de tres figures diferents: afecta tant les empreses matriu establertes a l'estat espanyol com les filials que aquestes tenen a l’estranger, i també les societats espanyoles que formen part de grups internacionals amb seu fora del país. En tots els casos, l’objectiu és garantir que el conjunt del grup tributi, com a mínim, aquest percentatge en l’impost sobre societats.
Aquest 15% també s'aplicarà, com és habitual en casos com empreses de nova creació durant el primer any de guanys i el següent. La xifra també s'aplica amb les startups amb cinc anys o menys de vida (amb excepcions de sectors estratègics com l'energia, la indústria o la biotecnologia, que s'allarga fins a set anys), malgrat que en el seu cas el tipus es manté durant els tres exercicis posteriors del primer any de beneficis.