El passat 26 de novembre, el Banc Central Europeu (BCE) va saltar l'alarma amb només una advertència. "Els fonamentals fiscals d'alguns països de l'euro han estat febles persistentment", va avisar al seu Informe d'Estabilitat Financera. Per fonamentals fiscals entenem condicionants de risc com un deute elevat, un dèficit excessiu o bé una capacitat de recaptació limitada. Dit d'una altra manera: des de fa un temps, alguns estats de la Unió Europea (UE) han estat massa laxos i han acumulat números vermells de forma continuada. I això preocupa a Brussel·les.
El vicepresident de la institució, l'antic exministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, va esplaiar-se pocs dies després en una entrevista a El Periódico: "La manca d'estabilitat política per aprovar pressupostos pot afectar la credibilitat fiscal a mitjà termini". En concret, les conclusions del BCE teoritzaven que un escenari de "desviament fiscal" podria generar "desequilibris" entre els inversors. I l'eurozona no es pot permetre trontollar davant un context geopolític tan tens, en què fins i tot la líder de la Unió, Ursula von der Leyen, va proposar la passada setmana emetre deute conjunt per finançar la reparació d'Ucraïna.
Tot plegat ens porta a Catalunya. El motiu es troba, una altra vegada, en l'informe del BCE. L'escrit remarcava que els efectes serien especialment nocius en el cas de països amb "majories polítiques fràgils". És a dir, parlaments com el de Catalunya o el de l'estat espanyol. En tots dos casos, a més, els últims pressupostos van aprovar-se l'any 2023 amb dues composicions parlamentàries molt diferents. D'aquesta manera, cada partida econòmica proposada per l'executiu s'ha de validar individualment en llurs congressos, on la fragmentació dificulta el consens.
"El que està succeint és un escàndol, es destinen diners a tothom per deixar-los més o menys contents", protesta l'enginyer i col·laborador de VIA Empresa, Xavier Roig. L'analista ha denunciat aquesta circumstància més d'un cop a les seves columnes i anàlisis, com ara a l'article Un país és, també, una empresa. "Cap companyia funciona sense pressupost. El director d'una empresa no pot treballar sense pressupost, no pot fer el que vulgui", insisteix novament.
Amat recorda que l'actual escenari de paràlisi pressupostària "beneficia el control del dèficit"; és a dir, els governs gasten menys i ingressen més
El catedràtic de la UPF Barcelona School of Management, Oriol Amat, aporta una mica de calma. "Encara que no hi hagi pressupostos, la major part de temes igualment es poden fer", matisa. Tanmateix, l'expert lamenta que el preu a pagar és "molta més paperassa", fet que es tradueix en una pèrdua de temps a l'hora de tramitar les lleis, sobretot si es compara amb "l'agilitat" que presenten països com els Estats Units o la Xina.
No són les úniques implicacions. L'economista apunta que l'actual escenari de paràlisi pressupostària "beneficia el control del dèficit", atès que si bé es complica l'aprovació de paquets de mesures -i, per tant, de despesa-, l'actual dinàmica de creixement econòmic "augmenta molt" els ingressos de l'administració. És a dir, els governs gasten menys i facturen més.
La prima de risc i l'impacte en les empreses
Entre altres, la hipòtesi del descrèdit fiscal que plantegen De Guindos i el BCE es plasmaria a la prima de risc. Cal recordar que aquest indicador mostra el sobrecost que un estat ha de pagar per endeutar-se a 10 anys respecte a Alemanya, el país més solvent de l'eurozona. Per situar-nos: el 2012, quan la prima de risc de l'estat espanyol obria tots els telenotícies, la xifra va arribar a disparar-se als 610 punts bàsics. Avui, el mateix indicador mostra 47 pb.
No obstant això, a França, on la falta de pressupostos implicar anar a eleccions per llei, la dada s'enfila a gairebé el doble i voreja els 75 pb. És una xifra que De Guindos admet que no passa de "moderada", encara que aclareix que el seu informe parla més aviat de futur.
Entre els experts consultats per VIA Empresa, però, hi ha divergència. Roig coincideix amb la previsió de De Guindos i estén el risc a tota la UE per l'obligatorietat de "fer-se costat" entre estats en cas de crisi financera, mentre que Amat defensa que la manca de pressupostos "no afecta la prima de risc, ni tampoc el crèdit a les empreses".
Quant a l'impacte empresarial hi ha més unanimitat. El catedràtic només percebria "afectacions en empreses molt concretes", com ara aquelles que estiguin negociant un contracte amb l'administració, i que podrien patir una paràlisi en la gestió. Tampoc Roig veu un càstig directe a l'empresari, malgrat que adverteix que un deute més car podria forçar als governs a "reduir estímuls a les empreses i la indústria".
Roig i Amat no preveuen "afectacions" a les empreses en cas de poca credibilitat fiscal, mentre que Fàbregas considera l'avís de De Guindos "una qüestió d'estat i no d'empresa"
Per la seva banda, el director de finances corporatives d'ALS Value, Xavier Fàbregas, també redueix l'avís de De Guindos a "una qüestió d'estat i no d'empresa". L'analista sí que estima un impacte en la política d'impostos en cas d'escassa credibilitat fiscal, però no espera que sigui de gran intensitat. "No tindria sentit apujar l'impost sobre societats, perquè llastraria la competitivitat de les empreses i l'únic que aconseguiria és destruir llocs de treball", assegura.
En aquest sentit, Fàbregas argumenta que el 25% de tipus general que aplica l'estat espanyol és ja "prou elevat" i subratlla que es troba més de tres punts per sobre de la mitjana europea (21,5%-22%). I afegeix: "Des d'un punt de vista impositiu, les mesures que proposa la UE miren més per gravar les grans fortunes i taxar activitats contaminants. Dubto que surtin d'aquí".
La despesa primària neta, una assignatura pendent
Durant els últims mesos, diversos estudis han constatat que l'economia espanyola és la que creix amb més força a la UE, i que Catalunya encara ho fa millor. Ara bé, la reflexió des de Brussel·les és que unes dades tan positives haurien de servir per fixar un full de ruta a llarg termini pel que fa a la despesa pública. Més encara si tenim en compte que el deute espanyol equival al 103,4% del PIB, molt lluny del 60% màxim que recomana la Unió.
L'any passat, el govern de l'Estat va establir un augment del 2,6% com a màxim, tant a les administracions centrals com autonòmiques i locals. Els resultats van ser desastrosos: el govern central va gastar un 6,8% (més del doble del permès), mentre que les autonomies van disparar la despesa un 5,1% de mitjana. Catalunya ho va fer un 6,9% i només quatre comunitats van quedar per sota del permès -Andalusia, Castella-la Manxa, Canàries i Extremadura-. Enguany, la UE també preveu que l'estat espanyol incompleixi el seu topall del 3,5% pactat al Pla Fiscal Estructural un any enrere, a causa de l'increment en partides com les pensions, defensa o el pagament d'interessos del deute.
El 2024, Catalunya va augmentar la seva despesa un 6,9%, més del doble que s'havia establert com a objectiu
Aquest últim apartat està exclòs del concepte de la despesa primària neta. Es tracta d'un càlcul ajustat que Brussel·les va introduir després de la pandèmia per controlar el nivell de desemborsament de cada país, més enllà dels següents conceptes:
- Interessos del deute (esmentats abans)
- Fons europeus
- Despeses cícliques de l'atur
- Despeses extraordinàries (com una catàstrofe com la dana o un rescat bancari)
- Canvis impositius
En aquest cas, el compromís amb Brussel·les va ser assolir enguany una despesa primària neta màxima del 2,9%. La realitat? Segons les estimacions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) espanyola del passat estiu, la projecció de l'estat espanyol era del 4,6% per aquest 2025. "El que diu De Guindos, doncs, té tot el sentit del món. És una realitat que l'economia està millorant, però amb desequilibris estructurals com les pensions, l'atur vora del 10% o el juvenil prop del 25%, no n'hi ha prou", opina Fàbregas.
A parer de l'analista, són aquests "desequilibris estructurals" els que preocupen al vicepresident del BCE. Roig ho subscriu: "De Guindos no es pot posicionar pel seu càrrec, però darrere de les seves afirmacions hi ha una crítica política". Així, Fàbregas convida a fer les reformes que recomana Brussel·les. "O apugen impostos o baixen despeses", proposa. Amb tot, l'economista observa una altra problemàtica. "La segona opció no la faran, perquè haurien d'hipotecar tota la seva agenda social; i en el cas de la primera, l'estat espanyol ja està a dalt de tot del rànquing europeu de tipus marginals per les moltes tipologies d'impostos que té", conclou.