Escolta l'article ara…
Fa més d'un gest d'assentiment en sentir les ovacions i els xiulets que arriben des de la platea del Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat del Vallès. Xavier Panés, president de la patronal Cecot, sap que el d'aquest dijous ha estat un discurs crític, "però informat, exigent i propositiu", tal com ha volgut definir-lo el president de la Generalitat, Salvador Illa. La 31a Nit de l'Empresa de la Cecot ha volgut fer honor al seu lema, Inconformistes en acció!, a través dels cartells que han precedit l'acte, però sobretot des dels parlaments a dalt de l'escenari: "Vivim en un món on cotitza a l’alça la confrontació, la suma zero, on creix la deslleialtat institucional i perdem estabilitat”, ha denunciat Panés. "No ens lamentem pel món tal com és i activem-lo com nosaltres volem que sigui”, ha afegit.
El màxim responsable de la patronal vallesana ha defensat el rol de les empreses com la “cèl·lula mare de l’economia” i ha exigit a les administracions que abordin els problemes reals que "asfixien el teixit productiu", des d'un absentisme laboral “desbocat” fins a una fiscalitat "poc competitiva", seguit per unes polítiques d'habitatge que “espanten l'oferta i trauen pisos del mercat”. Tampoc no ha estalviat dards cap als sindicats: “Ara, vaga? Vaga contra qui? Cal recordar que el 99% del país són pimes, o cometran el mateix error de pensar-se que l’economia del país és la de l’Ibex-35, ignorant la microempresa?”. Unes preguntes que han carregat contra la convocatòria de CCOO i UGT, que ja han fixat la data de la vaga general per l'habitatge el pròxim 11 de novembre.
Panés també ha reservat energia per dirigir-se cap a la classe política, a qui ha demanat que abandoni la denigració de l'adversari. “Si us plau, ocupem-nos del nostre país. No n'hi ha prou de fer: cal fer-ho bé”. Al seu torn, Marta Raventós, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris, ha preferit pronunciar les seves paraules lluny del faristol, i ho ha fet amb l'actitud que ha sobrevolat el conjunt de la nit: “Transformar exigeix quatre passos: veure, qüestionar, proposar i actuar. El món no canvia amb el que pensem, sinó amb el que fem. I els que som avui aquí no som gaire d'esperar: som més de fer”, ha manifestat.
Per la seva banda, Illa ha recollit les pilotes de la seva teulada i ha asseverat que "tant l'economia catalana com l'espanyola funcionen bé i estan generant prosperitat" en comparació amb els països veïns. Ara bé, en un exercici d'autocrítica, ha admès que un dels problemes més greus que viu el Principat és el cost de la vida. Per reduir-ne el seu pes, Illa ha detallat les cinc palanques de l'anomenat Pla Catalunya Lidera: la transició energètica -“prenent decisions quan toca, amb sol quan faci sol i vent quan hi hagi vent”-, la gestió de l'aigua, la millora de la mobilitat i les infraestructures -amb "persistència" a Rodalies i l'AP-7-, la feina per atraure i retenir talent i la simplificació administrativa. En aquest sentit, ha recordat que cal dimensió europea per poder competir al món i que "els governs tampoc tenen una màquina infinita de recursos. Un bon exemple és França i les seves actuals dificultats pressupostàries", ha exposat.
Panés: "Vivim en un món on cotitza a l’alça la confrontació, la suma zero, on creix la deslleialtat institucional i perdem estabilitat”
En la part més social del seu discurs, Illa s'ha capbussat en la crisi de l'habitatge i l'energia, i ha remarcat que el dèficit d'entre 175.000 i 200.000 immobles a Catalunya no es pot resoldre en un sol any ni permetrà fer-ne 50.000 de cop durant el pròxim exercici. El president ha afirmat que en el passat "ens vam equivocar amb els apartaments turístics" i ha defensat que no pot ser que hi hagi 10.000 pisos d'aquesta naturalesa a Barcelona "quan la prioritat han de ser els residents".
Tanmateix, ha assenyalat certs sectors que actuen amb "un sentiment d'impunitat" i ha aclarit que donar resposta a qui ho passa malament no és anar contra la propietat privada, sinó aplicar "un punt d'humanisme". D'altra banda, Illa ha demanat "no posar a tots els empresaris al mateix sac" ni tampoc a la classe política, en una mostra d'agraïment les paraules de Panés i un rebuig ferm a la violència verbal.
Qui també ha pres nota de les crítiques ha estat el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, qui ha valorat el tarannà propositiu de la Cecot. Hereu ha defensat que Catalunya i Espanya viuen "un procés real de reindustrialització" després de dècades de pèrdua de pes industrial, i ha volgut destacar les inversions estatals de més de 1.300 milions d'euros en la indústria i 340 milions en la transformació del sector turístic. "Ho estem fent? Sí. amb el suport govern espanyol, la Generalitat i els ajuntaments, però sobretot amb el protagonisme de les empreses", ha sentenciat.
Joan Font (Bon Preu) i la parada de bacallà d'Osona
Un dels moments més emotius de la vetllada l'ha protagonitzat Joan Font i Fabregó, fundador, president i director general del Grup Bon Preu. Enguany, el comitè executiu de la Cecot l'ha reconegut com a Personalitat 2026. Amb el ram de flors a la mà i visiblement commogut, Font ha assumit la responsabilitat de parlar en nom de tots els guardonats. “Compartim èxit, generem riquesa i compartim valors i propòsit amb els companys de professió. És una satisfacció indescriptible”, ha apuntat.
Nascut a Torelló l'any 1951, Font ajudava el seu pare a la parada de bacallà d'Osona des de ben petit, i l'acompanya a la llotja a comprar el gènere mentre aprenia l'ofici i el tracte amb el client. D'aquells orígens i de les botigues d'ultramarins de l'adolescència passa, amb només 24 anys, a convèncer el seu pare -"que no ho va veure gens clar"- per obrir el primer autoservei a Manlleu. Una determinació i perseverança que converteixen Bon Preu en un gegant de la distribució impulsat per un home “enamorat del país, la seva llengua i la seva gent”.
Però Font no ha volgut fer-se seva la nit i ha preferit homenatjar Cristóbal Colón, fundador de La Fageda i traspassat aquest mes de setembre. Ho ha fet en una confessió sobre un dels episodis més il·lustratius de la seva trajectòria: “Abans de posar en marxa la fàbrica, en Cristóbal em ve a veure i em proposa la idea dels iogurts. Li dic que és bastant impossible que funcioni competint amb gegants com Danone o Nestlé. És un dels errors més greus que he comès a la meva vida”.
Ara bé, Font no se n'ha oblidat pas de repassar aquelles claus de l'èxit de Bon Preu que "poden ser útils per a la societat". El fundador del grup ha situat l'exemplaritat en el lideratge com una condició sine qua non: “És fonamental tenir un propòsit explícit, valors adscrits i practicar-los. De talent n'hi ha molt, però s'ha de saber dirigir; avui la gent preparada tria a quina empresa vol anar a treballar”. Ara bé, també ha marcat algunes línies vermelles del seu model de negoci, i s'ha servit d'una cita de l'escriptor i filòsof francès Albert Camus: “Els principis només són paraules i retòrica buida mentre no costen diners. Quan costen diners és quan es pot dir que tenim principis”.
Tot plegat per assentar les bases de tot allò que la cadena de supermercats "no farà mai": “No posarem franquícies per exportar la misèria a la gent que acaba d'arribar i fer que visquin a la botiga. I no farem que la gent treballi 24 hores sense festius; contractarem gent que faci les hores que toca, perquè això no és el que li convé a aquest país”.
Font: “No posarem franquícies per exportar la misèria a la gent que acaba d'arribar i fer que visquin a la botiga"
“Si els pròxims deu anys continuem fent el mateix que els darrers deu, correm el risc que les coses acabin com Rodalies. No és un problema del govern actual, és un problema de país”. El directiu ha reclamat agilitat a les administracions per no encallar la construcció d'habitatge ni les inversions privades: “Si se'n van milers de milions és preocupant. Hem d'actuar de pressa si no volem deixar problemes greus a les pròximes generacions”. Illa ha recollit el guant de la postura de Font i ha clos el seu discurs amb un desig: “Així com vostè ha admès avui que es va equivocar fa anys amb La Fageda, m'agradaria que d'aquí a un temps pugui dir que també es va equivocar i que el país ha anat a millor”.
De Viena a Culinarium: els grans noms de la nit
Després d'uns anys amb un model obert de candidatures, la Cecot ha estrenat enguany un nou criteri de selecció en què unes comissions tècniques han analitzat i contrastat el palmarès de guardons de la vetllada. Aquesta ha fet valdre la trajectòria de companyies centenàries: la santcugatenca PR Stamp, amb 118 anys, d'història, s'ha alçat amb un d'aquests guardons, també com un cas d'èxit de Reempresa, el programa de la Cecot que ja supera les 6.000 empreses salvaguardades en quinze anys. La rubinenca BJC-Fábrica Electrotécnica Josa ha estat valorada per haver esdevingut un pilar de producció i creixement industrial sense perdre les arrels; també ho ha estat el Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Terrassa (COACT), que celebra un segle de dinamització de mercats i oportunitats "des de la confiança".
El progrés empresarial ha combinat la tradició d'icones com Roca Group -reconeguda pel seu compromís de descarbonització, electrificació i gestió de l'aigua-, amb el dinamisme de referents com Culinarium, el negoci familiar de Tàrrega de més de 160 anys convertit en model omnicanal. La cara més saludable l'ha encarnat Establiments Viena, per posar la prevenció i el benestar dels seus 1.500 professionals al centre de l'estratègia. En l'àmbit digital i logístic, han tret el cap l'analítica avançada de la terrassenca Smilics Technologies -amb presència a més de 80 països-, i les taquilles intel·ligents de Columat per a la gestió d'edificis corporatius. L'agilitat de la jove iniciativa Envio x Envio també ha destacat en la gestió del transport internacional.
Centenàries, innovadores i compromeses: Roca Group, Culinarium, Viena i la Fundació Catalunya Cultura -entre altres- encarnen els premis de la nit
El compromís social i el talent han tancat el mosaic de premis. Anudal Industrial ha rebut el reconeixement com a pime responsable per la integració laboral de persones amb discapacitat des de Badalona, mentre que Grupo Zanini s'ha endut el premi a la gestió del talent pel seu model de creixement professional "en un entorn global". La Fundació Catalunya Cultura també s'ha fet un racó per la seva contribució col·lectiva al mecenatge i la vocació de deixar un llegat cultural que perduri en les empreses. Unes distincions que han coronat l'esdeveniment més inconformista de la Cecot.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat