Un pla de xoc és un conjunt de mesures urgents, excepcionals i de durada limitada que una administració o entitat aplica per resoldre una situació greu o d'emergència.
Així, a una persona deshidratada no li cal un tec, sinó un sèrum intravenós; en una hipotèrmia, primer cal embolicar amb una manta tèrmica abans que lluir un vestit i, en el cas d'un analfabet adult, primer cal aprendre a llegir abans que escriure a mà.
En els inicis de la democràcia, davant dels dèficits escolars de milers de criatures, es van improvisar aularis i es van llogar locals comercials per fer-hi classes. Tot aquell pla de xoc fou previ a fer escoles completes i de dimensió, que foren la següent fase.
En habitatge cal una similar estratègia si es vol reeixir, sobretot si es comparteix el veredicte d’una urgència enorme. Llavors és negatiu començar per una actuació que podria ser pròpia d’una fase més avançada. Un pla de xoc no és la política d’aquell servei, és una fase anterior que permet després el desplegament de la tal política, altrament fracàs assegurat.
I un pla de xoc esdevé un èxit polític garantit, perquè es percep per la ciutadania una acció urgent i implementada. La manca d’un pla de xoc és, clarament, una mancança política.
En matèria d'habitatge, un pla de xoc es fonamentaria en:
- Construcció industrialitzada (seriada i de cost controlat i reduït)
- Tipus d'apartament (d'uns 50 m² i una o dues habitacions, màxim)
- De venda fins a termini de la concessió del sòl (50 o més anys)
- Executat per constructors / promotors privats (socials o no)
- Sobre sòl públic recuperat (en sòl urbà existent, no en nous solars estàndard)
Un exemple com a mostra: a la façana marítima de Barcelona al Poble Nou, des del Port Olímpic al Fòrum, podem fer-hi un edifici ondulat de 3,5 quilòmetres de llargada i de poca alçada, incloent-hi una planta baixa lliure per no fer barrera visual al mar. Serien, doncs, uns 500 habitatges per planta. Si fem dues plantes pis, uns 1000; i si en fem tres, fins 1500. Es llegirà com a escandalós (oh, edificar a primera línia de mar nou habitatge social!), però avui aquest espai són superfícies de viari i aparcament. I l'operació es faria d’un sol cop, amb un únic constructor, o un parell, a tot estirar.
Seria absolutament visible. En canvi, algú sap on pararan alguns dels 50.000 habitatges promoguts per la Generalitat? Són indistingibles. En canvi, a moltes ciutats catalanes són possibles operacions similars de crear un nou paisatge i fer una operació igualment visible d’habitatge social.
Fileres. Els llocs són la clau, però alguns altres elements també: en tipologia de filera i accessos horitzontals, la repercussió des d'accessos és mínima, sobretot en solucions de dúplex, perquè es reparteixen entre un nombre elevat. En canvi, la seriació en línia redueix façanes i simplifica l’estructura. Si el sòl és sense cost, el crèdit hipotecari equival a un lloguer barat. No ens calen, doncs, societats que organitzin una gestió paternal i els promotors serien simplement constructors que competirien en el concurs d’adjudicació pel preu de cost / venda. Més amb caràcter de constructors que d’immobiliaris.
Torres. Si no trobeu espais per a fileres, sempre relativament primes i de poca profunditat, podeu buscar espais de 15x15m. En trobareu molts, i en aquesta dimensió hi caben torres amb quatre apartaments per planta i l’alçada que decidiu. Seria més car pel cost del nucli d’accés, però la superfície és escassa i fàcil de trobar. En síntesi: cal exercir la creativitat de generar nou paisatge urbà, que no seria la solució de tot, però sí la del pla de xoc proposat.
D’ARE a PRU. Hi ha sòl viari i d’equipament, o residual, a moltes ciutats, en les quals es poden enquibir operacions puntuals, les quals no serien les velles previsions del tripartit de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) de 2010, que calia començar per urbanitzar, sinó més aviat Projectes Residencials Urgents (PRU). Aquests són factibles i sovint es poden resoldre amb un tràmit urbanístic de qualificació puntual sobre sòl ja plenament urbà.
L’opció d’una filera d’habitatge social a primera línia del mar ens pregunta sobre el grau del nostre aburgesament: “Que es faci habitatge social, però que jo no el vegi"
Tot aquest plantejament posa en relleu el fet que és el sòl la clau que endega tot el procés, com també que serà la base futura de tot Pla d’Habitatge que sigui solvent.
L’opció d’una filera d’habitatge social a primera línia del mar ens pregunta sobre el grau del nostre aburgesament: “Que es faci habitatge social, però que jo no el vegi i que tampoc no alteri la imatge urbana establerta”. Però el problema és que la misèria existeix i no es pot amagar sota la catifa. Li cal una solució socialment visible, assumida, solidària en el que perdem i en el que guanyem d’urbanitat. Una imatge transformadora i, alhora, pedagògica.
És aquest text una provocació? L’opinió és lliure, però jo crec que un sol gest com aquest guanya unes eleccions.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat