El passat 3 de juny el Govern de Catalunya va aprovar el Decret llei 12/2025, de 3 de juny, “per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya”. Aquest decret que ha de ser ratificat com a llei pel Parlament de Catalunya ha suposat una sorpresa per amplis sectors vinculats al món agroalimentari i ha generat rebuig a partir de diferents arguments que se sintetitzaran en aquest document.
Energia fotovoltaica i aliments ocupen el mateix espai. Des dels criteris més elementals d’una actuació racional i eficient cal que ambdues parts col·laborin vers un òptim col·lectiu d’energia i aliments. No té sentit prendre una decisió tan important com la de decidir afectar la capacitat del país per produir aliments, quelcom realment crític, sense la participació de les dues parts. Energia i aliments han d’anar junts i les decisions han de tenir aquest doble punt de vista. Actuar de manera unilateral per imposició és una manera a la qual el sector agrari està massa acostumat. Però en aquest cas s’esperava una manera diferent d’actuar.
Es va advertir repetidament de la disfunció de separar agricultura i medi ambient. La història recent havia demostrat les incoherències que es podien produir des de dos vectors amb orientacions diferenciades sense l’exigència d’una sola resultant. “Una sola veu” va ser un eslògan vers la unitat de decisió d’aquests dos vectors. Si les decisions es prenen unilateralment des d’una o altra posició s’acaben produint decisions abusives i no operatives.
L’impacte sobre el territori no es pot fer sense una programació efectiva. La urgència, per la negligència anterior, no pot justificar fer les coses de qualsevol manera. No podem crear impactes de manera aleatòria i desordenada sense preveure els impactes futurs de tals decisions.
Quin és el problema d’aquest decret? Que conserva i referma l’ús de sòls de regadiu o en terrenys en expectativa de ser-ho per posar plaques solars. (Nota: Per simplificar diré regadiu per referir-me al regadiu actual i al que compta amb instal·lacions realitzades per ser de regadiu).
Per què això és un problema? Perquè el passat 9 de març de 2024, en el “debat sobre la pagesia”, el Parlament de Catalunya havia aprovat un acord proposat pel PSC on s’instava a excloure el regadiu d'instal·lar plaques solars que deia: “Modificar, per protegir els regadius davant la instal·lació d’energies renovables, l’article 2.1 del Decret llei 5/2022, de 17 de maig (decret que va modificar el decret llei 16/2019 de 26 de novembre) retornant al seu redactat original que es referia a la no afectació a àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l’Administració, excepte que es tracti de plantes destinades a l’autoconsum o de projectes d’interès públic, garantint que aquesta modificació no afecti a projectes en tramitació.” i ara que està al govern i pot aplicar-ho se’n desdiu.
És possible que hagin sorgit nous elements que justifiquen la no aplicació de l’acord. Però si aquestes raons existeixen cal explicar-les. En cas contrari ens trobem davant d’un incompliment polític i un engany a la ciutadania.
Què diu ara el PSC? Diu que es tractava d’un acord no vinculant. Això és greument incorrecte! No vinculant pel govern que llavors era d’ERC, però política i moralment vinculant pel partit PSC que ho havia proposat. Ara quan està al govern amb capacitat d’aplicar-ho ha d’aplicar-lo o donar bones raons per no fer-ho. L'honestedat política és un valor cabdal.
"Catalunya té un baix grau d’autosuficiència alimentària"
Quins són els arguments del decret? Que necessitem sobirania energètica contra el canvi climàtic. Que tenim un retard important en el desenvolupament de les energies renovables. Que l’energia és un interès públic superior. Quina és la realitat? Que Catalunya té un baix grau d’autosuficiència alimentària. Que no es pot justificar amb presses fer les coses malament per la mandra que ha portat a no fer-les a temps. Que la solució està a compartir, no en imposar. Que els aliments sí que són un interès públic superior, superior a l’energia.
Quines persones físiques o jurídiques tenen interès posar plaques solars a regadiu? Alguns propietaris de terrenys agrícoles (pagesos o no), algunes empreses del món de l’energia, alguns ajuntaments. Qui hi està en contra? Institucions i persones que pensen en el futur i defensen els interessos del país. Quelcom que hauria de fer el govern.
És normal i legítim pensar que pots aprofitar per posar plaques solars al teu terreny si paguen millor, però els interessos superiors de país a vegades són prevalents. No es pot construir a àrees protegides. No es pot construir a zones inundables. No es pot destruir terres de regadiu per les que la societat hi ha invertit i protegit pel proveïment alimentari.
Per què el regadiu és un interès superior de país? Perquè necessitem aliments. Perquè el regadiu permet produir molts més conreus diferents. A la major part dels secans de Catalunya no es pot produir fruita fresca (préssec, poma, pera, pruna, cirera), patates, hortalisses, alfals, blat de moro. Perquè el regadiu multiplica la producció. Una hectàrea de préssec als regadius de Lleida produeix 30 vegades més que la mitjana d’un camp de secà. Una hectàrea d’hortalisses pot arribar a produir més de 50 vegades que la mitjana de secà. Perquè el regadiu permet esquivar les sequeres. El secà en sequera esdevé desert.
Des del Govern diuen que ja es protegeixen els tipus agroecològics I i II (valors de qualitat de sòl) que, diuen, que són majoritàriament els de regadiu? L’afirmació no és correcta. És una manera de posar fum o tinta de calamars. Els tipus agroecològics de sòl estan definits com a concepte, però no estan prou geolocalitzats, ni amb detall, ni amb mapes precisos. Tanmateix, No estem parlant de qualitat del sòl, que també és important. Estem parlant de productivitat i de garantia de la producció.
"Una hectàrea de préssec als regadius de Lleida produeix 30 vegades més que la mitjana d’un camp de secà"
Des del Govern es diu que solament afecta un 5% o 10% segons circumstàncies de terrenys de regadiu. Això tampoc és correcte. Les terres potencials de regadiu afectades, per exemple, pel Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia són milers d’hectàrees. El regadiu és una infraestructura de país: i a cap govern se li ha ocorregut (afortunadament) destruir el 5 o 10% dels hospitals, de les escoles, per posar-hi plaques solars.
Reduir les capacitats de producció alimentària hauria de ser la darrera prioritat. Abans d’ocupar terres agrícoles productives caldria prioritzar altres ubicacions. Hi ha millors alternatives no competitives amb la producció d’aliments, tals com:
- Terrats dels habitatges.
- Terrats de les naus industrials i espais de polígons industrials.
- Infraestructures vials.
- Terres ermes.
- Canals de regadiu.
- Fotovoltaica flotant en estanys de regadiu o als embassaments.
- A nous espais forestals provinents de l’abandó agrícola. La superfície agrícola abandonada està formada sovint per terrenys aplanats en forma de feixes o bancals, terres planes ideals per la fotovoltaica.
- Com a tallafocs als boscos.
Alhora caldria tenir en compte altres fonts d’energia renovable, entre les quals cal destacar l'eòlica terrestre i l'eòlica marítima, l'hidroelèctrica, la geotèrmica, la biomassa, el biogàs, etc..
Hi ha quantitat de terres agrícoles abandonades. No hi ha cap justificació perquè no siguin aquestes terres les primeres a ser ocupades per plaques fotovoltaiques en la part de contribució de terres agrícoles.
L’ús dels camps agrícoles productius hauria de ser la darrera prioritat, un cop exhaurides les altres alternatives. Als camps de regadiu hauria d’estar rigorosament prohibit amb l’excepció de projectes agrovoltaics que siguin capaços de crear relacions sinèrgiques entre energia i producció d’aliments.
L’ús dels camps agrícoles productius hauria de ser la darrera prioritat, un cop exhaurides les altres alternatives
Totes aquestes alternatives potser serien més costoses que posar-ho a terrenys de regadiu si no tinguéssim en compte els costos derivats dels riscos estratègics de desabastiment alimentari, de destrucció de les economies locals, despoblament i els majors costos econòmics i mediambientals derivats de la importació d’aliments en un món cada cop més convuls i amb aliments més cars.
Quin és el principal argument per no destruir regadiu amb plaques solars?
Que els terrenys de regadiu, en cap cas, fan falta per complir els compromisos en relació amb les energies renovables. El principal argument ens porta a l’absurd de fer una cosa mal feta (destruir terrenys de regadiu altament productius) quan no fa cap falta fer-ho. En cap cas calen les 296.816 ha de regadiu envers les 3.210.800 ha de la superfície de Catalunya que són il·luminades pel sol.
Què caldria fer?
- a) Revertir l’aprovació del Decret llei 12/2025 de 3 de juny deixant-lo sense vigència ni efecte des del moment de la seva aprovació.
- b) Aprovació legal i definitiva de l'acord pres al debat de la pagesia del passat 9 de març de 2024.
- c) Establir una priorització dels espais per a la implantació d’energies renovables que minimitzi els impactes amb la producció d’aliments i equilibris mediambientals.
- d) Establir urgentment una planificació completa de l’ús del territori per a les renovables d’acord amb les prioritats establertes. La urgència provinent d’anys de manca d’actuacions no es poden suplir amb males actuacions que comprometin el futur. A la falta d’urgència haguda fins ara en el desplegament de les energies renovables cal donar-hi resposta amb la urgència per realitzar una adequada priorització i planificació dels usos del territori per les energies renovables.
El senzill és deixar fer i que l’expressió lliure dels diferents interessos configuri el resultat final. El més responsable és defensar els interessos estratègics, a llarg termini, del país i actuar en conseqüència. El correcte és complir els compromisos aprovats al Parlament. L'irresponsable és destruir unes infraestructures de regadiu per infraestructures fotovoltaiques.
Annex: Cronologia de les normatives sobre renovables
Tot seguit s’afegeix un annex amb el resum de la trajectòria legal per la qual es prohibeix o s’accepta posar plaques solars a regadiu. Han d’existir poderosos interessos per forçar l’autorització de quelcom que és totalment prescindible i va contra els interessos a llarg termini del país. Sobre un tema tan crític i sensible com és l’alimentació a) 17 de juny de 2019 – S’aprova la Llei 3/2019 d’espais agraris. El seu Article 1 defineix el seu objecte: “L'objecte d'aquesta llei és regular la planificació i la gestió dels espais agraris de Catalunya i llur conservació i protecció, el règim jurídic que els és aplicable i els supòsits i les modalitats d'intervenció pública, per a assegurar que el sector agrari la pugui emprar de la manera més beneficiosa possible, amb la finalitat de produir aliments, en el marc d'una activitat agrària econòmicament viable, d'una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient, d'acord amb la legislació ambiental i amb l'horitzó d'assolir la sobirania alimentària de Catalunya, de conformitat amb la normativa vigent”.
Sis anys després encara no s’han aprovat els reglaments per a la seva aplicació b) 26 de novembre 2019 – S’aprova el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.
Entre altres coses en el seu article 9 hi consta un apartat e que diu: “La no afectació significativa a sòls de valor agrològic alt o d’interès agrari elevat.
S’inicia la regulació de la fotovoltaica sobre sòls agraris de manera àmplia, sense especial precisió sobre l’afectació de sòls agraris.
c) 26 d’octubre 2021- Decret Llei 24/2021. Decret Llei d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.
Es realitzen algunes modificacions:
- Es modifica la lletra f) de l’apartat 1 de l’article 9 que resta redactat de la manera següent: “La no afectació a àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l’Administració, excepte que es tracti de plantes destinades a l’autoconsum”
- Alhora s’afegeix un apartat 3 a l’article 9 que diu: "9.3. Als efectes d'aquest Decret llei, tenen la consideració de sòls de valor agrològic alt i d'interès agrari elevat els sòls de les classes I, II, III i IV establertes en el sistema d'avaluació de sòls de classes de capacitats agrològiques que consta a la informació cartogràfica oficial de Catalunya. En aquestes classes de sòl, la implantació de plantes solars fotovoltaiques ha de tenir en compte els criteris següents:
- En sòls de Classe de Capacitat Agrològica III i IV, es limita l'ocupació de la totalitat dels projectes aprovats a un màxim del 10% de la superfície agrícola de secà del terme comarcal, i a un màxim del 5% de la superfície agrícola de regadiu del terme comarcal.
- En sòls de Classe de Capacitat Agrològica I i II, no s'admet, llevat dels supòsits següents:
- Quan es tracti de plantes destinades a l'autoconsum que siguin adjacents al punt de subministrament.
- Quan es tracti de plantes incloses en projectes d'investigació i recerca participats per centres de recerca o universitats amb finalitats experimentals, sempre que la seva ocupació no sigui superior a 10 ha.
- Quan es tracti d'instal·lacions solars ubicades sobre conreus que compleixin els requisits següents:
En el cas de conreus llenyosos, que les plantes fotovoltaiques disposin d'una estructura que situï les plaques per sobre de les plantes, de manera que no impedeixin les pràctiques normals del conreu ni la seva mecanització i sempre que tinguin en compte la influència de l'ombra que projecten les plaques.
En el cas de conreus herbacis i hortícoles, quan la distància entre les plaques sigui la necessària per a la mecanització o gestió del conreu, i sempre que tinguin en compte la influència de l'ombra que hi projecten les plaques."
En resum, el decret llei 24/2021 bloqueja la possibilitat de posar plaques solars a terrenys de regadiu i, alhora, fa unes consideracions sobre la utilització fotovoltaica segons les diferents qualitats del sòl.
Hi ha clarament una separació entre sòls de regadiu i sòls de qualitat, ambdues qualitats comporten restriccions (que poden superposar-se, és a dir, no ser aptes per regadiu o per valor agrològic de les terres).
d) 17 de maig 2022. Decret Llei 5/2022, de mesures urgents per contribuir a pal·liar els efectes del conflicte bèl·lic d'Ucraïna a Catalunya i d'actualització de determinades mesures adoptades durant la pandèmia de la covid-19.
Dins d’un decret llei que no fa referència a l’energia, s’hi inclou un article 2 que es justifica així:
A l'article 2 d'aquest Decret llei, i també en l'àmbit de les energies renovables, es regulen mesures de flexibilització per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl agrícola i forestal. D'una banda, se suprimeix el criteri de la no-afectació a àmbits inclosos en projectes d'implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l'Administració i, d'altra banda, es modifica l'àmbit territorial de la limitació de l'ocupació de la superfície agrícola, que passa de l'àmbit comarcal al municipal. D'aquesta manera, es facilita el desenvolupament d'un sistema de mosaic amb l'objectiu de fer possible la producció d'aliments per assolir l'autoabastament alimentari i portar a terme la transició energètica, sobre una base d'implantació més distribuïda, facilitant la participació de més municipis en aquesta transició. En l'àmbit del sòl forestal, per facilitar la implantació de plantes solars fotovoltaiques, es flexibilitza el requisit de disposar d'una xarxa d'hidrants, que se substitueix per la disponibilitat d'un punt d'aigua per a incendis forestals.
I diu:
Article 2
Mesures de flexibilització per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl agrícola i forestal.
2.1. Se suprimeix la lletra f) de l'apartat 1 de l'article 9 del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre.
2.2. Es modifica la lletra a) de l'apartat 3 de l'article 9 del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, que queda redactada de la manera següent:
“a) En sòls de Classe de Capacitat Agrològica III i IV, es limita l'ocupació de la totalitat dels projectes aprovats a un màxim del 10% de la superfície agrícola de secà del terme municipal, i a un màxim del 5% de la superfície agrícola de regadiu del terme municipal.”
2.3. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 9 del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, amb el text següent:
“9.4 La implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl forestal o en la seva franja de protecció ha de complir les mesures de prevenció dels incendis forestals previstes a la normativa vigent, llevat del requisit de disposar d'una xarxa d'hidrants homologats per a l'extinció d'incendis que es pot substituir per un punt d'aigua per a incendis forestals.”
És a dir se suprimeix la prohibició d’afectar a zones de regadiu i s’autoritza explícitament en diferents percentatges de zones regades a més d'obrir totalment a zones en expectativa de regadiu (per exemple, àrees no regades de Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia) e) 5 de març 2024 - Debat Parlament de Catalunya sobre la pagesia (255-00016/13).
Entre diverses propostes s’aprova la següent, presentada pel Partit Socialista de Catalunya:
Proposta de resolució 3 Garantir l’aigua per produir aliments
5. Modificar, per protegir els regadius davant la instal·lació d’energies renovables, l’article 2.1 del Decret llei 5/2022, de 17 de maig, retornant al seu redactat original que es referia a la no afectació a àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l’Administració, excepte que es tracti de plantes destinades a l’autoconsum o de projectes d’interès públic, garantint que aquesta modificació no afecti a projectes en tramitació.
És a dir, a instàncies del PSC es proposa anul·lar la supressió de l’apartat de la lletra f) per la qual quedaria garantida la no afectació amb fotovoltaica a les àrees de regadiu actiu o en projectes d'implantació de nous regadius. Es tracta d’una proposta no vinculant, però se suposa que si el PSC l'obté, el Govern executarà i farà efectiva aquesta proposta. No fer-ho seria un greu incompliment de la voluntat expressada just abans de les eleccions 3 de juny 2025 - Decret llei 12/2025, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya.
- Aquest decret llei s’oblida de l'acord aprovat al debat de 5 de març sobre la pagesia
- Expressa com a objectiu facilitar la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl agrari.
- Estableix l’interès públic superior dels projectes de producció d’energia mitjançant fonts renovables. Però no estableix cap ordre de prioritats.
- Fins i tot s’admeten plantes fotovoltaiques a sols de classe I i II fins a 5 MW.
La indefinició de les classes agrològiques dels sòls ofereix prou ambigüitat per possibilitar a admetre qualsevol projecte
És a dir, s’obre la porta a qualsevol sòl agrari. La indefinició de les classes agrològiques dels sòls ofereix prou ambigüitat per possibilitar a admetre qualsevol projecte. No existeix un mapa de classes agrològiques solament uns criteris per definir-les. La vinculació de la idoneïtat per a la instal·lació de plaques solars ofereix tants marges d’ambigüitat que pot donar validesa a qualsevol projecte.