Tres setmanes després de l'inici del conflicte a l'Iran, les conseqüències econòmiques es preveuen cada cop més intenses. El que va començar sent un atac puntual dels Estats Units i Israel contra la cúpula dels aiatol·làs s'ha estès, primer, a tot Orient Mitjà i, després, al conjunt del món a través del bloqueig de l'estret d'Ormuz, per on circula una cinquena part del comerç mundial de petroli i gas i una tercera part dels fertilitzants, fet que ha acabat tensionant els mercats i provocant un fort repunt del preu d’aquests productes.
L'encariment del petroli i del gas es transmet ràpidament als costos de producció i al preu de nombrosos serveis, de la mateixa manera que l'augment del cost dels fertilitzants es tradueix en un increment dels preus dels aliments. L'efecte sobre la inflació es materialitza en una pèrdua de competitivitat per a les empreses i en una reducció del poder adquisitiu de les llars, que acabarà perjudicant el creixement econòmic.
Es tracta del clàssic xoc energètic que eleva la inflació i redueix el creixement, un difícil equilibri amb què els bancs centrals han de gestionar la seva política monetària: si pugen massa ràpidament els tipus d'interès per frenar la inflació, pot perjudicar encara més el creixement, però si actuen massa tard, potser ja no aconsegueixen contenir-la. A més, convé recordar que en un xoc energètic la inflació no deriva d'un escalfament de l'economia, sinó d'un increment dels costos de producció, per la qual cosa l'objectiu prioritari del banc central ha de ser ancorar les expectatives d'inflació a mitjà termini.
Però no totes les economies patiran amb la mateixa intensitat les conseqüències d'aquesta crisi d'oferta. Aquelles que siguin més dependents de les importacions energètiques seran les més afectades. La Unió Europea (UE), amb un grau d'autonomia energètica encara molt baix, experimentarà conseqüències econòmiques més extremes que els Estats Units o la Xina, malgrat no haver estat protagonista ni responsable de l'origen del conflicte.
A l'Estat, el preu majorista de l'electricitat amb prou feines ha augmentat i se situa al voltant dels 22 euros per MWh; en canvi, a Itàlia supera els 110 euros i a Alemanya s’acosta als 140
Espanya, però, parteix d'una posició relativament millor que altres economies europees. La raó principal és una menor dependència del petroli i del gas gràcies a la recent expansió de les energies renovables. Actualment, al voltant del 25% de la producció elèctrica espanyola procedeix de fonts fòssils, una proporció molt inferior a la de països com Itàlia, on arriba al 52%, o Alemanya, amb prop del 48%.
Aquesta diferència en el mix energètic es tradueix en un menor impacte alcista sobre els preus de l'electricitat. A l'Estat, el preu majorista amb prou feines ha augmentat i se situa al voltant dels 22 euros per MWh. En canvi, a Itàlia supera els 110 euros i a Alemanya s’acosta als 140. Aquestes diferències influeixen directament en els costos de producció de la indústria i, per tant, en la competitivitat de l’economia.
Quins són els possibles escenaris econòmics?
Pel que fa a les conseqüències econòmiques del conflicte, el més prudent en un context tan incert i canviant com l’actual és contemplar diversos escenaris, quantificar-los i assignar-los probabilitats, tal com fan les empreses davant possibles riscos geopolítics. Els tres escenaris possibles estan ben definits pel Banc Central Europeu (BCE) en el seu informe presentat el passat 19 de març.
- L'escenari “base” contempla uns preus energètics mitjans durant 2026 similars als de la segona setmana del conflicte —amb el barril de petroli entorn de 80 dòlars i el gas al voltant dels 45 euros. Aquest escenari implicaria una revisió a la baixa del creixement del PIB de l'eurozona per al 2026 en tres dècimes —des de l'1,2% previst anteriorment fins al 0,9%— i un augment de la inflació de set dècimes a causa principalment de la contribució de l'energia, fins al 2,6% en mitjana l'any 2026.
- El segon escenari seria l’“advers”, que incorpora una major magnitud i resistència del conflicte, amb un pic del preu del petroli i del gas que se situaria entorn dels 120 dòlars i 90 euros, respectivament. Aquest escenari es traduiria en una inflació que podria escalar fins al 4%, encara que posteriorment es moderaria gràcies a la recuperació ràpida dels fluxos energètics i comercials. El creixement del PIB el 2026 es reduiria fins al 0,6%.
- El tercer escenari seria el “sever”, que incorpora efectes indirectes i de segona ronda sobre els preus més forts que en l'escenari anterior, al qual se sumarien turbulències en els mercats financers, major incertesa, caiguda de la confiança i debilitament del comerç exterior. En aquest cas, el preu del petroli assoliria un màxim de 145 dòlars per barril i el gas de 106 euros / MWh en el segon trimestre de 2026, abans de descendir a un ritme lent i mantenir-se significativament per sobre dels 80 dòlars fins als finals de 2028, cosa que reduiria el creixement el 2026 fins al 0,4%, mentre que la inflació superaria el 4% tant el 2026 com el 2027.
En el segon i tercer escenari, els bancs centrals reaccionarien amb pujades dels tipus d'interès, de formar que accelerarien el deteriorament del creixement econòmic a través d'un menor consum i una menor inversió. Per ara, tant la Reserva Federal (Fed) com el BCE han optat per la prudència (“escenari base”), i han mantingut estables els tipus d'interès, tot i que deixant oberta la possibilitat d'actuar en qualsevol moment per frenar els efectes indirectes i de segona ronda sobre els preus que puguin produir-se.
El temor que la inflació pugi ja ha fet repuntar l'euríbor des del 2,2% abans del conflicte al 3%, el valor màxim en el darrer any i mig
De fet, el temor que la inflació pugi i obligui als bancs centrals elevar els tipus d’interès ha fet que l’euríbor —l’índex de referència per a les hipoteques variables—ja hagi repuntat des del 2,2% abans del conflicte al 3%, el valor màxim en el darrer any i mig.
Quin sembla l'escenari més probable avui dia?
Tot plegat dependrà fonamentalment de dues variables: la durada del conflicte i la destrucció d'infraestructures energètiques que redueixin de manera permanent la producció de petroli i gas.
Pel que fa a la durada del conflicte, els interessos dels Estats Units i Israel no són coincidents. Mentre que a Donald Trump li convé posar fi al conflicte com més aviat millor per evitar un repunt de la inflació als Estats Units que podria perjudicar-lo de cara a les eleccions del novembre, a Benjamín Netanyahu li interessa prolongar-lo per reforçar el seu lideratge intern i evitar l'entrada a la presó. Són interessos contraposats, amb efectes econòmics també molt diferents.
L'experiència d'altres xocs d'oferta demostra que recuperar la normalitat després d'una interrupció abrupta del comerç o de la capacitat productiva requereix temps
Sense conèixer encara la durada final del conflicte ni l'abast dels danys dels bombardejos sobre les instal·lacions d'extracció i processament d’energia, sembla clar que la normalització serà lenta. Cada dia que passa continua bloquejat el trànsit del 20% del petroli i del gas liquat mundial, i s'intensifiquen els atacs sobre instal·lacions energètiques. Per tant, el cost de tornar a la normalitat és cada cop més elevat, no només perquè els preus energètics es mantenen alts, sinó també perquè caldrà més temps per reconstruir les infraestructures clau danyades.
A més, l'experiència d'altres xocs d'oferta —com el registrat durant la pandèmia amb el tancament de rutes marítimes— demostra que recuperar la normalitat després d'una interrupció abrupta del comerç o de la capacitat productiva requereix temps i pot generar disrupcions persistents sobre els preus a mitjà termini.
En síntesi, cap escenari previst avui per cap organisme oficial contempla una caiguda del PIB (i, per tant, l’entrada en una crisi econòmica). El que es preveu és una moderació del creixement d’algunes dècimes, que dependrà de l’evolució i la durada del conflicte. Tot i això, a mesura que passen els dies augmenta la probabilitat d’acabar convergint cap a un escenari “advers” o “sever”, amb efectes inflacionaris més persistents.
Cal esperar que s’imposi la sensatesa en ambdues parts del conflicte i que es produeixi una ràpida desescalada que allunyi el fantasma d’una crisi energètica com la viscuda als anys setanta, quan l’embargament de diversos països del Golf Pèrsic als Estats Units i a altres països que havien donat suport a Israel en la guerra del Yom Kippur va provocar una profunda crisi econòmica.