Raquel Gil és l'actual regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona i la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, a més de la presidenta de Barcelona Activa. Ocupa aquests tres càrrecs des de la nova legislatura municipal de Collboni, encetada el juny del 2023. Abans de les eleccions, Gil era la comissionada de Promoció de l’Ocupació i Polítiques contra la Precarietat Laboral, dins del paquet de gestió econòmica municipal que coordinava també Collboni. És advocada de formació i, al llarg de la seva vida, ha orientat la seva trajectòria professional cap al món laboral i els drets de les dones. També ha sigut presidenta de l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya.
Ens rep a la seu del Districte de Sants-Montjuïc, un edifici emblemàtic, recobert amb pedra de Montjuïc, construït a mitjans del segle XIX i ampliat i reformat en diverses ocasions al llarg de la seva història. Conjuga elements modernistes amb altres elements arquitectònics, escales nobles i columnes de capitells. A la seva famosa Sala de Plens s'hi troben uns grans vitralls noucentistes que, més enllà d'inundar l'espai de colors i fer-nos viatjar a un passat històric, ens retornen al rerefons econòmic d'aquesta entrevista: els vitralls de l'artista Francesc Labarta representen Barcelona, el comerç, l’agricultura i la indústria. Si ara féssim una fotografia actual de l'economia catalana -materialitzada també en vitralls-, potser ens en sortirien alguns més.
Com afecta la convocatòria d'eleccions anticipades a l'economia de la ciutat?
La ciutat no s’atura tot i la convocatòria electoral. El govern municipal continuarà treballant i ho farà, a més, amb la certesa de poder tenir un pressupost municipal aprovat, que és ambiciós, valent, social i realista, i permet inversions municipals per valor de 777 milions d’euros. La convocatòria d’eleccions tampoc no atura tota l’activitat econòmica que té lloc a Barcelona, que aquesta setmana mateix ha acollit Alimentaria&Hostelco, un referent en l’organització de congressos. Ni atura tampoc tota l’activitat cultural, comercial i esportiva que li dona vida.
Venim d'una setmana molt orientada a la indústria alimentària. De fet, sembla que en els darrers mesos l'economia barcelonina s'ha anat movent a cop de setmanes temàtiques, com la del 8 de març, pel Dia Internacional de la Dona.
Sí. De fet, ja no només s'ha allargat tota una setmana, sinó que nosaltres hem anat fent activitats fins a aquest cap de setmana, amb les converses feministes del 22 i 23 de març. S'entén que la causa feminista és una qüestió transversal i, per tant, no es pot encabir només en una setmana. Estem parlant de polítiques que transformen com treballem, com ens relacionem o com generem oportunitats per a la meitat de la població. Crec que és important recordar-ho, que no parlem d'un col·lectiu minoritari, sinó que estem parlant de com es situa en el món la meitat de les persones que hi viuen. I això té a veure amb el talent, amb els negocis, amb l'organització del temps, amb la visió de la salut, amb la recerca, amb l'art...
També és transversal la disrupció tecnològica. I, de fet, també vam tenir una setmana temàtica al respecte, amb el Mobile World Congress. Quin és el llegat que queda a Barcelona, després del congrés tecnològic més important del món?
Que Barcelona estigui liderant la creació de start-ups i la formació tecnològica a Europa no és casualitat. És part d'aquest llegat. Barcelona ha aconseguit tenir un posicionament que va més enllà de ser una ciutat maca ubicada en un lloc estratègic. És una ciutat generadora de talent i d'oportunitats, amb un ecosistema tecnològic cada vegada més fort, i que vingui el Mobile cada any ens ajuda a consolidar aquesta aposta tecnològica i ens permet competir amb altres ciutats del món.
I aquest posicionament ens planteja alhora un repte: generar talent propi. I ho estem fent, des de la formació professional, amb les universitats, i amb diferents activitats de recapacitació professional, com l'IT Academy de Barcelona Activa, o a través de diferents convenis com el de 42Barcelona amb Telefónica o el que vam signar amb Cisco, justament, durant els dies del Mobile.
No ens podem conformar amb què els nostres joves siguin els que serveixen els cafès quan ve el Mobile. Volem que siguin els que estan presentant projectes de startups, dirigint empreses o els que estan programant o desenvolupant tecnologies.
Gil: "No ens podem conformar amb què els nostres joves siguin els que serveixen els cafès quan ve el Mobile"
Si bé és cert que a Barcelona tenim una taxa d'atur força bona, del 6,1% (molt inferior a l'espanyola i en línia amb la mitjana europea), en el cas de l'atur juvenil, la taxa és molt més elevada, del 21%. Per què?
En aquest moment tenim unes taxes d'atur espectaculars i ho hem de posar en valor, encara que no ens podem conformar. En el cas dels joves, és un fet que passa a tota Europa. Normalment l'atur juvenil és el doble que el general i, per tant, aquí estem una mica per sobre d'aquest llindar.
El que ens diu aquest 21% és que hi ha joves que busquen feina i no la troben, i gran part d'aquest percentatge pot venir per una discrepància entre el nivell formatiu i la feina que s'està oferint. També hi ha altres causes, com la vulnerabilitat social, la falta de formació o la manca de motivació. I en aquests casos també estem treballant, per connectar aquesta generació amb el mercat laboral.
Un exemple?
Les cases d'oficis, on els joves combinen sis mesos de formació i sis mesos de treball. Tenen un nivell d'inserció per sobre del 70%. Molts dels joves que hi van, havien tirat la tovallola amb la formació, o bé perquè no havien trobat en què formar-se o bé perquè no s'havien format de la manera adequada.
Gil: "Les cases d'oficis tenen un nivell d'inserció per sobre del 70%"
Ara bé, a mi el perfil que em preocupa especialment és el d'aquell jove que s'ha desvinculat del món laboral i formatiu, el que hem perdut, que no està al centre escolar ni participa a cap activitat d'aquestes. Arribar a aquests joves és molt més complicat.
Com s'hi arriba a aquests joves?
Has de fer molta feina amb les entitats i tenir educadors de carrer. Has de trobar espais on els joves s'hi relacionin, com a les extraescolars de segones oportunitats o en alguna activitat esportiva, i fer la intervenció des d'allà. No és fàcil, però és evident que l'Ajuntament no tira la tovallola.
El talent es pot entendre en clau barris?
Si per talent entenem només la gent de determinat nivell professional, com un enginyer informàtic, jo crec que no té perquè tenir un element de barri, però que sí que té un element d'entorn socioeconòmic o de tenir a l'abast les possibilitats per arribar a desenvolupar aquest talent.
Ara bé, si per talent entenem el professional que fa bé la seva feina i es desenvolupa professionalment allà on està, el talent està a tot arreu. El que hem de fer nosaltres és oferir oportunitats a tots els barris perquè aquell talent surti. La gent té les mateixes capacitats a tots els barris, el que hem de garantir és que tinguin les mateixes oportunitats. I les dades ens diuen que això encara no és així.
Hi ha barris amb menys oportunitats?
Hi ha barris que tenen un atur més elevat i un nivell socioeconòmic més baix, com algunes zones de Ciutat Vella, de Nou Barris o de la Marina. Això pot estar causat pel nivell sociocultural, l'educatiu, o fins i tot per la mitjana del salari, però el que realment ens fa concloure és que hi ha determinades oportunitats que no s'equiparen a les d'altres zones.
"La gent té les mateixes capacitats a tots els barris, el que hem de garantir és que tinguin les mateixes oportunitats"
I en aquest sentit, és cert que la gent ha de poder fer vida als seu barri i trobar allà les oportunitats suficients, però també ha de saber aprofitar les altres oportunitats que li genera la ciutat. És precisament en els barris amb més nivell de vulnerabilitat on costa més que les persones surtin del seu entorn per formar-se, potser per llunyania o bé perquè no es senten interpel·lats.
En l'estratègia de diversificar l'economia de la ciutat, quins sectors heu considerat cabdals?
El sector tecnològic, evidentment, és un d'ells, i també el de la biomedicina. També creiem que és important l'economia blava: som una ciutat amb mar i aquest és generador d'economia. També tot allò vinculat amb la sostenibilitat i el verd, que és una estratègia transversal, doncs implica que tothom ha de repensar els seus negocis.
Gil: "Hem de dignificar el sector de les cures, i això vol dir millorar les condicions laborals"
I per últim el sector de les cures: tenim una població cada vegada més envellida, que requereix més cures i més mà d'obra. I malgrat que es puguin tecnificar alguns processos, és un sector intensiu on el factor humà és molt important. Hem de dignificar el sector de les cures, i això vol dir millorar les condicions laborals, no només salarials.
Parlant d'economia blava, què aportarà la Copa Amèrica a Barcelona?
Econòmicament parlant, hi haurà un impacte molt més directe i real en el moment que es facin les regates. Ara bé, és una activitat esportiva que mou moltíssima gent, i des de fa dos anys ja tenim gent que està innovant a la ciutat amb motiu de la Copa Amèrica. La competició té al seu voltant una part important d'innovació d'enginyeria i de treball envers la millora de la sostenibilitat. I això també volem que sigui part del llegat. A més, també hi ha un llegat físic, d'inversions en infraestructures, que també romandrà a Barcelona després de la Copa.
També ens obre oportunitats de generació de talent: amb motiu de la Copa Amèrica, el Port va detectar que hi havia un perfil professional que no tenien prou desenvolupat: el mariner de pont, un perfil bàsic per a la marina mercant, que ha de saber treballar al port, amb comandes, i també al vaixell; saber fer maniobres, funcionament de l'embarcació... Quan vam detectar això, Barcelona Activa i l'Institut de la Nàutica, amb la capitania del Port, vam posar en marxa una formació per a mariners de pont.
I, a més, la Copa també ens torna a situar en l'àmbit turístic, i en aquest sentit, hem fet una aposta perquè els veïns, el comerç i la restauració de la Barceloneta, que viuran de prop l'esdeveniment, s'impliquin en la seva preparació. Així, no és una cosa imposada que ve de fora, si no que la ciutat en pot treure un guany. I això és llegat.
Gil: "Si nosaltres guanyem en civisme i qualitat de l'espai públic, millorem també la qualitat del turisme"
Com impulsem un turisme de qualitat?
Nosaltres creiem que si tenim una ciutat que millora en condicions, té qualitat de vida i està endreçada, serà atractiva per a un determinat públic. Per exemple, l'economia que genera el visitant de fires i congressos deixa poques externalitats i genera molta activitat. Volem turistes que siguin respectuosos amb aquest model de ciutat i, per això, si nosaltres guanyem en civisme i qualitat de l'espai públic, millorem també la qualitat del turisme.
Ara bé, per impulsar un turisme de qualitat també s'ha de tenir capacitat sancionadora o reguladora davant d'externalitats negatives. El turisme, com la tecnologia, no és bo ni dolent, és una eina que genera activitat. L'únic que s'ha d'aconseguir és que les parts bones superin per molt a les negatives.