Quan marxem de vacances, què preferim: hotel, apartament o càmping? Pot semblar que la resposta només determina on dormirem, però darrere d’aquesta elecció hi ha alguna cosa més: què volem fer amb el temps de què disposem durant les vacances.
Anar-se'n de vacances implica decidir quina part de la nostra vida quotidiana volem mantenir i quina volem deixar de banda. Un apartament ens permet mantenir algunes rutines de casa; un hotel, en canvi, ens dona l’oportunitat de delegar tasques que fem nosaltres mateixos durant tot l’any. En definitiva, el tipus d’allotjament condiciona en què fem servir el nostre temps lliure.
Una casa fora de casa
Sortir de casa no és sinònim de deixar enrere totes les rutines quotidianes. Quan arriben a un allotjament nou i desconegut, els turistes comencen a fer-se seu l’espai mitjançant petits gestos quotidians: desfer les maletes, endreçar les habitacions, omplir la nevera o preparar el primer àpat. Aquesta és precisament la conclusió a què van arribar Isabelle Frochot, Dominique Krezia i Statia Elliot en un estudi sobre les vacances. Els investigadors van observar durant una setmana turistes allotjats en una estació d’esquí, als quals feien entrevistes en profunditat cada dia per analitzar com s’anaven adaptant progressivament al nou espai. L’estudi mostra que les rutines que es creen durant les vacances ajuden a convertir un allotjament temporal i desconegut en un espai propi i, per tant, contribueixen a millorar l’experiència vacacional.
L’allotjament es converteix en una mena d’espai intermedi: prou semblant a casa per sentir-nos còmodes, però prou diferent per recordar-nos que som fora de casa
És una paradoxa, perquè tampoc no es tracta de reproduir la casa completament. Un estudi qualitatiu publicat el 2025 per la sociòloga Anna Pechurina va abordar la qüestió des d’un altre punt de vista. Pechurina va estudiar usuaris de la plataforma Airbnb i va analitzar com els hostes construïen aquesta sensació de llar i, alhora, com mantenien una certa distància respecte d’aquesta. De fet, els participants buscaven elements que els fessin sentir còmodes, però alhora buscaven allotjaments que no s’assemblessin a casa seva i evitaven repetir determinades pràctiques quotidianes. La conclusió de la investigadora és que sentir-se "com a casa" no vol dir voler repetir durant les vacances totes les rutines domèstiques. Volem la sensació de llar, la familiaritat, però volem que allò que vivim sigui diferent de la rutina quotidiana.
Per tant, l’allotjament es converteix en una mena d’espai intermedi: prou semblant a casa per sentir-nos còmodes, però prou diferent per recordar-nos que som fora de casa. I és aquí on comença la decisió: quan hem de triar on passar les vacances, fins a quin punt volem allunyar-nos de la vida quotidiana?
Pagar per fer el mínim possible
Sigui quin sigui l’allotjament que triem, algunes tasques desapareixen. Preparar l’esmorzar, fer el llit, netejar o decidir on i què menjarem formen part de la rutina a casa. En un hotel, moltes d’aquestes tasques —si no totes— desapareixen perquè són altres persones les que les fan per nosaltres. El que paguem no és només l’habitació de l’hotel, sinó també el fet de no haver-nos d’ocupar de les tasques que comporta. Una part del preu de les vacances consisteix, precisament, a no haver de fer determinades coses.
A casa, fer el llit no és una decisió econòmica, sinó una petita part de la rutina. En un hotel, en canvi, el fet de fer-lo té una dimensió econòmica, ja que forma part del que hem pagat. El mateix succeeix amb la neteja, l’esmorzar i altres serveis.
El juny del 2025, les persones allotjades en hotels van gastar 264 euros per dia de vacances
I totes aquestes coses es paguen, i es paguen bé. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d'Estadística (INE), el juny del 2025 les persones allotjades en hotels van gastar 264 euros per dia de vacances, tenint en compte la despesa de tot el dia, a més de l’allotjament. Les que van dormir en altres tipus d’allotjament —apartaments, càmpings o cases rurals— van gastar una mitjana de 170 euros al dia, és a dir, 94 euros menys cada dia.
Això no vol dir necessàriament que els hotels hagin de ser més cars, però sí que mostra que les dues maneres d’allotjar-se influeixen en els hàbits de consum: en general, qui opta per un hotel gasta més. I encara més: aquell mateix mes, els turistes van gastar 8.730 milions d’euros en hotels, mentre que en la resta d’allotjaments només en van gastar una quarta part (2.634 milions d’euros).
A partir d’aquestes xifres, no es pot assegurar que pagar més impliqui rebre més serveis, però sí que deixen clar que el que es compra no és exactament el mateix. Tant una habitació d’hotel com una parcel·la d’un càmping serveixen per satisfer una necessitat bàsica —tenir un lloc on dormir—, però el nombre de tasques i decisions que queden en mans del viatger serà diferent. Això sí, triar un hotel no vol dir necessàriament que aquella persona vulgui fer menys coses, de la mateixa manera que dormir en un càmping no significa que busqui treballar durant les vacances.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat