Escolta l'article ara…
Romania és un altre país dels que m’agraden. Un país ple de contrastos. Per un costat, l’herència de l’Imperi Austrohongarès es fa especialment visible en el patrimoni arquitectònic de ciutats com Cluj-Napoca, Sibiu, Timișoara o Brașov. Els seus carrers i edificis em feien pensar en la majestuositat d’altres ciutats europees com Viena, París, Praga o Budapest. Bucarest. Tot i no haver format part de l’Imperi, també em va sorprendre per la seva arquitectura monumental i la xarxa de transport públic. Per l’altre costat, el paisatge de postal que ofereixen les zones rurals –aquesta vegada he recorregut les regions històriques de Moldava, Bucovina, Maramureş, Transsilvània i Crişana– em feien pensar en Canadà o, més a prop de casa, alguns trams de la famosa Transpirinenca.
Mentre circulava esquivant sotracs per les carreteres del nord, vorejant rius i enfilant-me per ports de muntanya plens d’avets i coronats per monestirs, esperava veure un grizzly caçant salmons a l’aire o un ant enorme travessant la carretera. Evidentment, això no va succeir, però si aneu a Romania, recordeu que el país acull una de les poblacions d’os bru més nombroses d’Europa i que la seva presència no es pot subestimar. Els cartells que anuncien “zona freqüentada per ossos” i les alertes a través del telèfon són una cosa habitual que reconec que em posava els pèls de punta i em mantenia en una alerta constant. Recordo l’ensurt que em vaig endur quan, dormint al cim de la Transraraul, sentia l’esbramec dels ossos a la nit. Igual que em passava amb la tramuntana de la Costa Brava, m’arraulia sota la manta somrient, convençut de què estava protegit dins la “Vicky”.
A causa de la manca d’infraestructures i l’estat pobre de les existents, em vaig adonar que, a Romania, és millor mesurar la distància en temps en comptes de quilòmetres
A causa de la manca d’infraestructures i l’estat pobre de les existents, em vaig adonar que, a Romania, és millor mesurar la distància en temps en comptes de quilòmetres. La referència que tenim els que estem acostumats a l’Europa occidental no és precisa en països com aquest. Com us comentava en l’article sobre la Transfăgărășan, un altre contrast és la seva agressivitat al volant, que és proporcionalment directa a l’estat de la carretera. Us animo a posar una bona dosi de temperament a la maleta per afrontar els avançaments temeraris que fan els conductors multitasca – fumant, manipulant el telèfon i conduint a la vegada - que els mateixos romanesos bategen com a “donants d’òrgans” pels accidents que pateixen i/o provoquen.
Amb una població d’uns dinou milions de persones i un PIB d’aproximadament 354.000 milions d'euros el 2024, Romania ha experimentat una transformació econòmica notable des de la seva entrada a la Unió Europea (UE) el 2007. Segons la Comissió Europea, el seu PIB per càpita ha passat del 44% de la mitjana de la UE el 2007 a aproximadament el 78% el 2024. Tanmateix, els desequilibris macroeconòmics i la incertesa política han frenat considerablement el creixement: la Comissió Europea preveu pràcticament un estancament pel 2026. Cal destacar que aquesta convergència és molt desigual territorialment, amb una concentració de l’activitat econòmica en determinades pols urbanes i industrials i diferències importants respecte de moltes zones rurals.
Un apunt interessant és que, tot i que Romania encara no ha adoptat l’euro i la seva moneda és el leu romanès –lei en plural–, he observat que moltes operacions immobiliàries i algunes compravendes de vehicles o altres béns d’import elevat es referencien en euros, fins i tot entre particulars. A grans trets i de forma molt general, l’activitat econòmica més important es troba a l’àrea metropolitana de Bucarest, que concentra seus corporatives, bancs i administració. A l’oest, Timisoara i Arad destaquen per la fabricació dels components d’automoció i electrònics connectats a cadenes industrials europees.
El centre, a Transsilvània –més enllà dels turistes que atrau el famós Compte Dràcula (el personatge creat per Bram Stoker que sovint s’associa amb Vlad l’Empalador) i les pistes d’esquí de Brasov– combina indústria manufacturera, components, maquinària i metal·lúrgia, amb Cluj-Napoca com a pol tecnològic i universitari. Al sud-est, Constanța és clau pel seu port al mar Negre i la connexió amb el Danubi i la xarxa fluvial europea; Galați manté una tradició siderúrgica i naval, mentre que l'entorn de Ploieşti –a l’interior– destaca per la indústria petroliera i química. La zona nord, per on he estat l’últim mes i mig, presenta un perfil diferent, amb un pes important de l’agricultura, la ramaderia i l’activitat forestal en moltes àrees rurals. Iași, a la Moldàvia romanesa, destaca com a centre universitari i de serveis.
L'experiència m’ha confirmat que, quan es viatja per zones rurals, portar efectiu continua sent una precaució pràctica
Segons l'OCDE, el turisme romanès depèn molt del mercat nacional: el 2024 va registrar 12,2 milions de visitants nacionals que van pernoctar en allotjaments comercials, davant de 2,4 milions de visitants internacionals. La zona nord, per a mi, una de les zones més boniques del país, també té un potencial turístic considerable. És una zona que té un perfil de turista diferent del de Bucarest o Transsilvània, ja que el seu principal atractiu no són les grans ciutats ni els monuments urbans, sinó el patrimoni rural, les tradicions, els monestirs, els paisatges muntanyencs i una manera de viatjar més lligada al territori.
Maramureş és, probablement, una de les zones que millor conserva la imatge de la Romania rural tradicional: cases de fusta, portes tallades, esglésies històriques, prats i pobles envoltats de muntanyes. Un dels indrets que he trobat més interessants és el Cementiri Alegre de Săpânța, on les creus de colors i els epitafis expliquen la vida dels difunts d’una manera poc habitual. Alguns recorren a l’humor negre per recordar-ne els defectes i els costums, com el famós epitafi de la sogra o el de l’home aficionat a la beguda. D’altres, fan un resum del que han assolit a la vida i, alguns, són molt més colpidors, com el d’una nena de tres anys que va morir atropellada per un taxi procedent de Sibiu i que expressa el dolor dels seus pares.
A Bucovina, el principal reclam són els monestirs medievals amb frescos exteriors, un patrimoni excepcional que combina art religiós, història i paisatge. I la Moldàvia Romanesa és una regió més extensa i diversa que combina zones agrícoles, ciutats històriques i àrees muntanyenques als Carpats orientals.
En molts d’aquests indrets rurals que he recorregut, pagar amb targeta ha estat quasi impossible. Tant en alguns comerços –incloent alguna gasolinera– com en les parades de souvenirs, m’he trobat que l’efectiu era l’única opció disponible. Tot i que no ho puc determinar amb seguretat, imagino que les raons són les mateixes per les quals la targeta era poc acceptada a casa nostra anys enrere: costos i comissions associats, la manca d'infraestructura (sovint l'acceptació de pagaments electrònics és menor a determinades zones rurals perquè no arriba el senyal pel datàfon), l’activitat informal, i/o els hàbits de pagament (l'efectiu continua tenint un pes important a la vida quotidiana romanesa). En qualsevol cas, l’experiència m’ha confirmat que, quan es viatja per zones rurals, portar efectiu continua sent una precaució pràctica per poder continuar gaudint-ne sense preocupar-me de si hauré d’entrar a rentar els plats per poder pagar el dinar.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat