L'autonomia estratègica europea tan anhelada pel Cercle d'Economia a la seva 41a Reunió ha fet un pas al costat en l'últim acte d'aquest dimecres. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha encarregat de desviar el focus de la cita amb l'anunci de la tramitació d'uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per primer cop en la legislatura actual, iniciada l'any 2023. Sánchez ha confirmat que aquesta setmana ja es publicarà l'ordre al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i ha avançat que la seva proposta mantindrà el "caràcter social" i la "responsabilitat fiscal", mentre que l'habitatge tindrà un "pes prioritari" amb el "desplegament de recursos públics més gran mai coneguts en democràcia".
Implícitament, el president espanyol ha confirmat una nova pròrroga dels Pressupostos del 2023, alhora que ha desitjat que la tramitació i l'aprovació dels comptes pugui estar enllestida abans d'acabar el 2026. Per aquesta raó, ha apel·lat a la "responsabilitat i generositat" dels seus socis de govern, en un moment en què el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, ha amagat amb presentar una moció de censura.
La intervenció de Sánchez ha estat fonamentalment una defensa ferma del moment econòmic que viuen tant Catalunya com Espanya. Citant les dades publicades per l'OCDE aquest mateix dimecres, el mandatari ha ressaltat que la previsió de creixement del 2,2% de l'economia espanyola reflecteix una "realitat inqüestionable", com és que l'estat espanyol creix per sobre dels seus competidors europeus i encadena 64 mesos creant ocupació. "Són dades, no opinions", ha etzibat el president espanyol.
A parer de Sánchez, aquesta bonança se sustenta principalment en "l'estabilitat i l'acord" entre diferents grups polítics, administracions i agents socials. En el cas de Catalunya, el president del govern espanyol ha agregat un factor més: "l'agenda del retrobament", la qual espera que culmini amb l'aprovació definitiva de la Llei d'Amnistia durant el mandat actual. Tot plegat portarà a la "modernització econòmica i social més gran de la història de Catalunya i Espanya".
En l'apartat econòmic, Sánchez també ha presumit de les dades macroeconòmiques del Principat, entre les quals ha destacat els més de 100.000 milions d'euros en exportacions assolits l'any passat. "Ens en queda molt, però ho haurem de fer junts", ha proclamat. A banda dels Pressupostos, el governant s'ha compromès a basar la resta del seu mandat en quatre pilars: transició energètica, formació, reindustrialització i estimulació de la demanda interna.
El Cercle pregunta; Sánchez respon... a mitges
La defensa a ultrança de l'acció del seu govern ha consumit bona part del discurs de Sánchez davant l'empresariat català. El president espanyol ha intentat lligar el seu al·legat amb la temàtica europeista del Cercle al tram final de la intervenció, on s'ha limitat a aplaudir el missatge de les jornades: "Europa ha de reforçar la seva sobirania. La seva prosperitat i llibertat no pot trontollar quan un poderós escriu alguna cosa a les xarxes socials". Tot seguit, ha defensat que les mesures que ha pres la seva executiva han contribuït precisament a assolir aquesta autonomia davant els xocs geopolítics.
Prèviament a la intervenció de Sánchez ha comparegut la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, a qui el mandatari ha felicitat en ser la primera dona que encapçala el think tank català. Garcia-Milà ha correspost la cordialitat mantenint el to proper que ja va regnar a l'etapa del seu predecessor, Jaume Guardiola, i no ha entrat a valorar els presumptes casos de corrupció del PSOE que planaven durant els prolegòmens de l'acte. Tanmateix, sí que s'ha mostrat "preocupada" i ha considerat una "prioritat política" reforçar els mecanismes de control i transparència a les institucions.
Garcia-Milà difereix de la proposta del nou finançament, però aplaudeix "l'esforç" de Sánchez: "És un pas endavant"
No obstant això, la presidenta del Cercle sí que s'ha estès a l'hora de parlar del finançament autonòmic. Ha estat la qüestió on més ha incidit, juntament amb la notícia sobrevinguda dels Pressupostos. Garcia-Milà ha reconegut "l'esforç" del govern de presentar una proposta, malgrat que "no és la que el Cercle defensa". "És un pas endavant, però", ha concedit novament la dirigent, abans de demanar garanties que el projecte tirarà endavant.
Al seu torn, Sánchez ha desitjat que el nou sistema sigui aprovat abans de cloure la legislatura, però no ha satisfet ni les garanties ni les novetats sol·licitades: "Hi haurà partits polítics que diran que no n'hi ha prou, perfecte, però hi ha una proposta que és bona per als territoris i també per a Catalunya". El president del govern espanyol ha recordat el "sacrifici enorme" que representa la seva proposta, atès que preveu cedir 21.000 milions d'euros a les comunitats autònomes i una quitació de 83.000 milions d'euros de deute. "No tinc cap empatx a deixar recursos econòmics en mans de les comunitats autònomes", ha remarcat.
L'altre punt de discòrdia ha estat la política migratòria. Es tracta d'un afer especialment rellevant per a Garcia-Milà, que va triar aquesta qüestió com la primera a tractar en una nota d'opinió de l'entitat el passat febrer. "Espanya necessita una veritable política migratòria. Ens agradaria veure una acció de govern més decidida i més ben estructurada", ha criticat. Tal com va reflectir la nota, el Cercle aprova la polèmica regularització de mig milió de persones migrants, malgrat que adverteix que no és un model sostenible a llarg termini.
Entre els arguments exposats, Garcia-Milà ha esmentat que l'estat espanyol ha passat d'un 4% a un 20% de població estrangera en només vint anys. Per la seva banda, Sánchez ha replicat assegurant que ja existeix una política migratòria "eficaç a tots els fronts" i ha repetit que "Espanya ha de caminar cap als 50 milions d'habitants i els 100 milions de turistes" com a model de país. D'altra banda, ha recordat que els fluxos migratoris han caigut un 40% en el primer semestre de l'any, segons ha recollit un informe del mateix ministeri espanyol d'Interior.
La conversa posterior que tots dos ponents han compartit, amb què s'ha abaixat definitivament el teló de la 41a Reunió del Cercle, ha recuperat breument la temàtica de les jornades. Garcia-Milà ha recordat que l'autonomia estratègica ha de "transcendir els cicles electorals" i ha demanat "grans acords" en aquesta matèria i d'altres com l'habitatge o el finançament autonòmic. "Si al Parlament Europeu són capaços de pactar amb freqüència, per què el PP i el PSOE no poden pactar en temes estratègics a Espanya?", ha formulat Garcia-Milà. En aquest cas, la pregunta ha naufragat entre unes explicacions més partidistes que institucionals, pròpies d'un president amb prioritats alienes a la cita.