Innovació, supermercat, tecnologia, pensions… i banca. Aquests cinc són només alguns -especialment el darrer- dels principals mots que han protagonitzat els articles més llegits pels lectors de VIA Empresa durant aquest 2025. A falta d’unes hores de sentir el so de les dotze campanades i donar la benvinguda el 2026, fem un repàs als articles que més lectures han tingut aquest any. Espòiler: malgrat ser un dels grans assumptes del 2025, l’OPA del BBVA al Banc Sabadell queda exclosa del llistat.
1. CaixaBank s'acomiada "indefinidament" de Catalunya: "Ens sentim particularment valencians"
No va ser necessari acabar el primer mes del 2025 per conèixer l’article més llegit de l’any. En Carlos Rojas va viatjar, a finals de gener, a València per acudir a la presentació de resultats de l’exercici del 2024 de CaixaBank. La gran conclusió de l’acte, a càrrec del conseller delegat de l’entitat bancària, Gonzalo Gortázar va ser que CaixaBank “és on vol”. Una afirmació, com detalla Rojas, amb una doble interpretació: el banc no només ha millorat les seves previsions del Pla Estratègic 2022-24, sinó que ha reivindicat la seva nova identitat: "Ens sentim particularment valencians", va etzibar Gortázar.
Gortázar: "Ens sentim particularment valencians"
Després de culminar un Pla Estratègic amb un èxit considerable, amb un volum de negoci que va augmentar un 3%, Gortázar va detallar que l'entitat financera representa el 25% de la quota de mercat del sector al conjunt d'Espanya. Tot i els favorables resultats, Rojas va comprovar que, set anys i mig després, “el divorci entre CaixaBank i Catalunya sembla més definitiu que mai”. No va ser el cas del Banc Sabadell, que justament una setmana abans de la presentació dels resultats de CaixaBank anunciava de manera oficial el seu retorn a Catalunya. Però com remarcava al començament, ni el Sabadell, ni el BBVA, ni l’OPA tenen espai en aquest article.
2. Qui és qui entre els 5 supermercats catalans que més facturen a l’Estat?
“Quins són els millors supermercats de l’Estat?” Aquesta ha estat molt probablement una de les preguntes que més s’han repetit els lectors de VIA Empresa, en donar lloc al segon article més llegit. La resposta la va oferir el passat mes de juliol l’Ana M. González, després de desgranar un dels darrers estudis de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), realitzat entre 4.900 socis. Entre els indicadors que porten a decidir quin supermercat regna a l’estat espanyol es troben la qualitat dels seus productes, el tracte personalitzat al client i la gran oferta de productes frescos i de proximitat. I a Catalunya hi són els que lideren aquest rànquing: Esclat i Bonpreu.
Tots dos establiments formen part del Grup Bonpreu, presidit per Joan Font, un dels grans referents del sector agroalimentari català. Aquest sector, clau per a l’economia del país, factura 48.231 milions d’euros, representa el 19,7% del PIB català i dona feina a més de 175.000 persones.
3. Plasticband, la bogeria catalana que ha conquerit el món de l'embalatge
El periodista Bernat Bella estrenava el mes de desembre amb la història de Plasticband, una petita empresa especialitzada en cordills d’embalatge que el 1977, des de Granollers, va iniciar una revolució inesperada: va apostar per substituir el cordill tradicional per flex de plàstic amb el mínim material possible, molt abans que la sostenibilitat fos un argument comercial. Mig segle després, la firma és un referent mundial en maquinària d’embalatge, ja que combina tecnologia pròpia, digitalització i compromís territorial amb una facturació que ja supera els 10 milions d’euros i un equip de 70 treballadors. En paraules de Jordi Guimet, conseller delegat de la companyia i fill d’un dels cofundadors, "Plasticband és més que una empresa d’embalatge: és innovació amb valors, i indústria feta a Catalunya".
Un mot especialment important a VIA Empresa ha estat el d’internacionalització. De fet, ha estat la temàtica del tercer llibre del mitjà i, en aquest sentit, el cas d’èxit de Plasticband és tot un referent: exporta el 92% de la seva producció a 45 països. Va ser a principis dels noranta quan va iniciar el seu procés d’internacionalització, amb els primers mercats a França, Portugal i el Marroc. "T’adones que no tothom és català ni del Barça. Has d’entendre la idiosincràsia de cada país i adaptar-t’hi", reflexiona Guimet.
4. Daniel Martínez (HP): “Catalunya és una rèplica del que va passar a Silicon Valley”
Amb un titular que no podia deixar indiferent a ningú, l’entrevista de Marc Vilajosana a Daniel Martínez, president de la divisió de Gran Format d'HP i director del Campus Internacional d'HP Barcelona, es posiciona com el quart article més llegit del 2025. L’entrevista va tenir lloc el passat mes d’octubre, coincidint amb la celebració dels 40 anys de l’arribada d’HP a Catalunya. Hi va aterrar el 1985, amb una petita fàbrica de 30 treballadors a Terrassa, i des del 1990 opera des de Sant Cugat, en un campus que supera els 2.600 treballadors i que lidera les divisions d'impressió a gran format i d'impressió 3D de la companyia a escala global.
Martínez: "A Silicon Valley, un 30% de la població és de fora. Si vols competir a escala global, has de tenir accés al talent més avançat del món"
Amb la incorporació també del nou centre en intel·ligència artificial que l'empresa acaba d'inaugurar, Catalunya es consolida com una seu clau d'una de les tecnològiques estatunidenques més rellevants de la indústria. "A Silicon Valley, un 30% de la població és de fora. Si vols competir a escala global, has de tenir accés al talent més avançat del món", declarava el directiu a VIA Empresa.
5. Quan es morin els ‘baby-boomers’
D’aquí a 2030 es produirà “una allau de jubilacions corresponents a la generació dels baby-boomers (els nascuts entre 1957 i 1977)”, tal com relata el professor i periodista Josep-Francesc Valls en una anàlisi que tanca aquest top 5. Valls alertava el passat setembre que aquest fet demogràfic pressionarà fortament —de fet ja ho ha començat a fer— “tant l’economia com els hàbits socials”. Ho farà més encara a 2040, i repercutirà, sens dubte, damunt la sostenibilitat del sistema de pensions, la despesa sanitària i la dependència, i l’estructura global del mercat de treball.
“En qualsevol cas, quan les herències d’aquests boomers es facin efectives, eixamplaran més encara la bretxa de la desigualtat, perquè qui rep suma doble i qui no, es queda in albis”, afegeix el periodista, qui no deixa de posar el focus en el mercat laboral: “S’està rejovenint ràpidament, i fins a 2030 es jubilaran més del 50% dels funcionaris, unes 900.000 persones, inclosos professors i personal docent”.