El teixit econòmic i empresarial català creu que el nou model de finançament autonòmic que va presentar fa quinze dies el govern espanyol és "un punt de partida", però "no suficient" en alguns aspectes. En un comunicat conjunt, una vintena d'entitats, entre elles Foment del Treball, defensen que la proposta "és un avenç en la direcció correcta" i urgeixen als partits catalans "treballar plegats" per millorar-la durant el tràmit parlamentari i "garantir que els canvis es consolidin en el futur". També lamenten que "moltes de les crítiques" que s'han fet es basin en el fet que el model sorgeix del pacte entre partits catalans i el govern central. "El que cal discutir és el contingut de què es proposa, no la seva gènesi", apunten.
El comunicat el signen Foment del Treball, Pimec, el Cercle d'Economia, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, Barcelona Global, Femcat, Fira de Barcelona, Racc i les 13 cambres de comerç catalanes.
En el document, indiquen que la proposta que va presentar la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, "només dona resposta a algunes de les demandes" que ja reclamaven fa dos anys. "Aquesta proposta és un punt de partida per assolir majors nivells de justícia i transparència en el finançament territorial, encara que està allunyat de les quotes d'autogovern a les que Catalunya aspira", escriuen.
En la nota, valoren els principals punts de la proposta i plantegen algunes vies de millora. Les institucions signants qüestionen l'augment de recursos que ressalta el govern espanyol. "Podria semblar, i sovint els responsables polítics ho obliden, que la nova proposta només té avantatges i no té impacte sobre el dèficit públic. És evident que això no és així", afirmen. En aquest sentit, demanen que les administracions autonòmiques "utilitzin els nous recursos que rebran de forma eficient".
En el document, indiquen que la proposta que va presentar la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, "només dona resposta a algunes de les demandes" que ja reclamaven fa dos anys
També assenyalen que "es manté la diferència" de les comunitats autònomes del règim comú respecte a les del règim foral. Així, avisen que "existirà tensió en el finançament territorial i persistirà la legítima aspiració de les comunitats autònomes de règim comú a què el tracte sigui igual a tota Espanya".
... I el cost de la vida?
Pel que fa al contingut del model, els signants qüestionen alguns dels nous criteris d'ajustament i lamenten que no es tingui en compte el cost de la vida. Aquest és un element que la consellera d'Economia, Alícia Romero, va reconèixer que es podia incloure i que s'havia plantejat durant la negociació.
"La no incorporació del cost de la vida com a criteri d'ajustament és una mancança important del nou sistema", avisen. "Implica que amb nous recursos nominalment similars, la capacitat real de prestar serveis públics pot diferir significativament entre territoris. Per tant, redueix la capacitat efectiva de garantir la igualtat d'accés als serveis públics", afegeixen.
Sobre el principi d'ordinalitat, un altre dels elements que han estat al centre del debat polític, la vintena d'institucions creuen que la nova proposta el respecta calculat amb població ajustada almenys per a l'exercici 2027, quan es començaria a aplicar si tira endavant. En aquest sentit, reclamen que aquest principi "es continuï complint més enllà" de l'any vinent. "El nou model no ho garanteix, aquest hauria de ser un dels àmbits prioritaris de millora a tenir en compte", reclamen.
Sobre el principi d'ordinalitat la vintena d'institucions creuen que la nova proposta el respecta calculat amb població ajustada almenys per a l'exercici 2027, quan es començaria a aplicar si tira endavant
El principi d'ordinalitat ha de garantir que les comunitats que més recursos generen pel sistema de finançament no perden posicions relatives en recursos per habitant ajustat després de la redistribució.