Hi ha túnels que canvien vides, relacions i comarques senceres. Ho hem explicat a VIA Empresa amb el del Cadí (Berguedà) i amb el de Bracons (la Garrotxa), però no podia faltar la infraestructura que ha donat accés des de fa dècades al territori de la Vall d'Aran. Projectat durant el regnat d'Alfons XIII i inaugurat 22 anys després, el túnel compta amb cinc quilòmetres de llarg i cinc metres d'amplada. Sense obviar que té una dificultat afegida: és el més perillós d'Europa i és considerat "molt dolent" per la seguretat, les alarmes antiincendis, la il·luminació, les sortides d'emergència i els telèfons d'emergència. Per aquest motiu el 2007 va ser substituït per una nova infraestructura i va deixar endarrere anys d'històries, inseguretats i l'obertura d'una zona que ha canviat la història de Catalunya.
La idea de comunicar la Vall d'Aran amb la resta de Catalunya i l'estat espanyol no és nova. Des del segle XIX, els habitants de la zona ho reclamaven de forma reiterada i, amb una visita d'Alfons XIII a la Vall d'Aran, li van demanar per favor, "sortir de l’aïllament on es trobaven". 22 anys després, amb la inestabilitat política dels règims polítics, una guerra civil entremig i problemes tècnics amb fortes inundacions, la quilomètrica cavitat va ser inaugurada per fi el 1948. Com era comú aleshores, va ser nomenat Túnel de Vielha-Alfonso XIII i va deixar endarrere un complicat pas pel port de la Bonaigua (més de 2.000 metres d’altura), que sovint ho feien a peu o amb cavall. Un túnel que, segons xifres de l'època, tenia un pendent pronunciat del 5%, més de 6.000 vehicles de l'època el travessaven cada dia, juntament amb més de 700 camions amb matèries perilloses. Malgrat les nombroses denúncies per les faltes de seguretat, tan sols va registrar dos accidents de gravetat en els seus 59 anys d'història. El primer va ser un despreniment el 2003 i es va tancar durant dies, mentre que el segon va tenir lloc el 2007 amb l'enfonsament de 100 metres d’un fals sostre.
León (empresari): “Recordo de petit tenir por quan creuava el túnel, no hi havia llum, amb filtracions d’aigua constants, ple de forats i sense sistema de ventilació”
Juan Carlos León, director de Gestiaran, una immobiliària de Baqueira, explica a VIA Empresa que quan era petit va anar a viure a la Vall d'Aran i que el túnel podia “fer por”, ja que recorda "creuar-lo sense llum, amb filtracions d'aigua constants, ple de forats i un sistema de ventilació que no funcionava”. "Va ser una època dura, llavors es va millorar, però van arribar anys de falses promeses que no s’han complert mai", destaca.
Com a conseqüència, el director de l'obra Felipe Cabredo detalla als mitjans de comunicació de l'època que va ser una excavació complexa amb el descobriment de "bosses enormes d'aigua que va arrossegar vagons, bigues i tot el que trobava al seu pas". Van morir cinc obrers per una explosió i cinc més per una inundació. Gairebé 600 obrers van formar part de la construcció i es va comptar amb 200 presoners de guerra, segons s'ha pogut descobrir dècades després. “Dormien amb barracons amb més de 80 llits junts i passaven molt fred”, afirmen diverses fonts.
“Quan vaig començar, em donaven vuit pessetes (4 cèntims d’euro). Una pesseta per cada hora. Els que treballaven fora del túnel només en cobraven sis. Després, quan em van fer maquinista, vaig pujar a 9,50. En aquella època, allò era una fortuna. Penseu que amb només tres pessetes podia menjar tota una família”, explica un dels obrers de l’època, Fermín Monge, en una entrevista a El Periódico de Catalunya. “Tingueu en compte que, excepte els quatre senyorets rics de Viella, tots els aranesos vam treballar, en un moment o altre, a les obres del vell túnel. Allí estàvem gent de la capital, d'Escunhau, de Betren, de Gausac... Fusters, ferrers de tota la vall. El túnel va ser la nostra riquesa, no només aquells anys perquè ens va donar feina, sinó pel que va suposar després”, conclou.
Monge (obrer de l’època): “El túnel va ser la nostra riquesa, no només aquells anys perquè ens va donar feina, sinó pel que va suposar després”
Malgrat que es van incorporar millores al túnel durant les dècades posteriors, el ministeri de Foment va aprovar el 2000 un projecte de construcció paral·lel amb millors condicions per 128 milions d'euros a OHL, Comsa i Copcisa. Les obres van començar el 2002 i es va inaugurar el 2007 amb el nom de Túnel de Vielha-Juan Carlos I. Finalment va costar 200 milions d’euros. Pel que fa al vell túnel es va reobrir per al transport de mercaderies perilloses i com a galeria d'evacuació de les noves instal·lacions.
Uns inicis rurals
Com era la Vall d'Aran de principis de segle? Segons explica Kike Vidal, membre de la Fundació Etnològica de la Vall d’Aran a El Mercantil "la majoria de famílies araneses vivien de l'autoproveïment i per elements extres baixaven als mercats del Pont de Suert dues vegades l'any", continua. "Aspectes com els mobles o els rellotges provenien de França”.
La Vall d'Aran és la comarca on més creix la renda per habitant, segons l'Idescat
Per altra banda, León apunta que "la neu era un gran inconvenient i durant més de quatre mesos vivien aïllats, apostaven per la ramaderia i l'explotació de boscos i forestal i, dècades després, l'economia ha virat cap al turisme. En aquests moments l'Estació de Baqueira Beret s'ha convertit en el motor econòmic de la Vall d'Aran i hi ha hagut noves tendències i s'ha donat valor a la natura, als parcs nacionals, a esports de molta exigència i s'aprofita molt l'època estival". Una economia vinculada al turisme i els serveis que ho han complementat amb la ramaderia, les reformes, el sector del manteniment i la construcció.
Com a curiositat, només dues comarques catalanes concentren més del 80% del seu valor afegit brut en el sector serveis. Una és el Barcelonès, on hi ha les seus administratives de les principals empreses i el govern de la Generalitat, així com la màxima planta hotelera i els hospitals més importants. L'altra és la Vall d'Aran. Una marca turística d'hivern, gràcies a l'esport de neu, però també a la falta d'alternatives d'una demarcació aïllada durant segles. Així ho plasmen les xifres: la Vall d'Aran és la zona on més creix la renda per habitant, segons l'Idescat. I la cirera del pastís: Baqueira Beret busca facturar seixanta milions més el 2022-2023 amb un milió d'esquiadors.
Quan els francesos superen els madrilenys i catalans
Però com arriba algú de Madrid a la Vall d'Aran? "S'ha de tenir clar que des de Barcelona es tarda més de tres hores amb una carretera poc agraïda, així que molts d'ells arriben a Lleida amb l'AVE i lloguen cotxes per pujar amb dues hores a la nostra comarca. O, fins i tot, molts madrilenys volen fins a Toulousse que hi ha una àmplia flota de rutes i després gaudeixen d'una bona carretera fins a Viella o la zona que desitgin", destaca León. “També sorprèn l'arribada de molts bascos o navarresos que aprofiten les infraestructures franceses i arriben a través del país veí en tres hores", continua l'empresari. Com a contrapartida, els habitants comenten a VIA Empresa que "tenim més a prop Tolosa que la capital de la nostra província (Lleida)”.
León (empresari): "El túnel s'ha convertit en l'única forma d'entrar a la Vall d'Aran des d'Espanya i el 70% dels visitants ho fan per aquesta via, però és necessari un canvi una vegada s'ha travessat la infraestructura”
"Venim de moltes falses promeses, d'un túnel que ha millorat, però d'una carretera fins a Lleida que no compleix els estàndards de qualitat, són traçats dels anys 40 i ara es pateixen les conseqüències. Centenars de camions -amb dificultats per avançar-los si ets un cotxe- i condicions climàtiques adverses condicionen una via que hauria de ser primordial", apunta l'empresari de la Vall d'Aran. "El túnel s'ha convertit en l'única forma d'entrar a la Vall d'Aran des d'Espanya i el 70% dels visitants ho fan per aquesta via, però és necessari un canvi una vegada s'ha travessat la infraestructura".
Reoberta l'N-230 entre el Pont de Suert i el Pont de Montanyana.
— SEGRE (@SEGREcom) December 13, 2022
Es dona pas alternatiu al punt on hi ha hagut una esllavissada de roqueshttps://t.co/oHymk6zQmw
Una població que va dels 6.000 habitants a principis de segle XX, fins als 10.372 actuals, concentrats primordialment a Viella. Fa cent anys la Vall d'Aran estava aïllada i s'ha convertit en un motor econòmic de Catalunya. Una obra arquitectònica que ha comportat canvis econòmics, socials i de nous lligams. Però que té deures pendents més enllà del túnel: benvinguda la transformació de la carretera N-230 en autovia.