Escolta l'article ara…
El nombre de catalans que s’allotgen als hotels del país cada cop és menor i menys rellevant dins de la demanda total. És el que ens deia fa uns dies l’Idescat. És una qüestió de preus i de poder adquisitiu? És un canvi de preferències a l’hora de viatjar o una altra manera de fer-ho? O una mica de tot plegat?
Turisme de qualitat: per a qui?
De fet, entre el 2015 i el 2025, les pernoctacions hoteleres dels catalans s’han reduït en un 2,1% mentre les pernoctacions totals han augmentat un 16,7%. Mentre el sector hoteler català es requalifica, augmenta els preus i atrau més demanda internacional, la clientela catalana perd pes i no sembla beneficiar-se d'una oferta hotelera cada vegada més orientada als segments amb més poder adquisitiu.
Els catalans, que fa deu anys representaven gairebé el 17% de les pernoctacions hoteleres del país, avui només n'hi aporten el 14%. No és que hagin desaparegut dels hotels, sinó que el creixement del negoci ha descansat fonamentalment en altres mercats.
La demanda internacional ha permès augmentar ocupacions, preus i ingressos, mentre una part creixent de l'oferta es desplaçava cap a les categories superiors.
Aquest procés de requalificació s'ha celebrat com una transformació del model turístic cap a activitats de més valor afegit. Però convé preguntar-se què ha canviat realment: la productivitat, els salaris i la qualitat de l'ocupació, o sobretot els preus, els marges i la rendibilitat dels establiments?
Una transformació de l’oferta hotelera més accelerada que a la ciutat de Barcelona
El procés de requalificació hotelera de Catalunya s'ha produït sobretot fora de la ciutat de Barcelona ciutat. Aquesta ja tenia el 2015 gairebé el 69% de les places en hotels de quatre estrelles o més. A la resta de Catalunya, en canvi, només representaven el 47%. Deu anys després, aquesta proporció s'acosta al 59%.
La resta de Catalunya gairebé ha duplicat les places de luxe, tot i que partia d'una base molt més petita. Barcelona continua concentrant-ne el 63%, però el 2015 en tenia el 69%. A Barcelona, el canvi ha consistit principalment a reforçar un model que ja estava molt orientat a les categories superiors. A la resta del país, en canvi, hi ha hagut una transformació molt més profunda de l'estructura de l'oferta.
Entre el 2015 i el 2025, la tarifa mitjana va augmentar un 53% a Barcelona, un 59% a la Costa Brava i un 44% a la Costa Daurada
D’aquesta manera, l'encariment dels hotels catalans no és un fenomen exclusiu de Barcelona ni dels establiments de luxe. Entre el 2015 i el 2025, la tarifa mitjana va augmentar un 53% a Barcelona, un 59% a la Costa Brava i un 44% a la Costa Daurada. I tampoc no s'han escapat d'aquesta evolució els hotels de categories inferiors: al conjunt de Catalunya, els de tres estrelles s'han encarit un 50%, els de dues un 69% i els d'una un 79%. L'encariment és generalitzat.
Destinacions més rendibles per als establiments...
Les dades de l’Idescat per a allotjaments turístics i similars a Catalunya ens indiquen que, entre el 2015 i el 2024, la facturació dels establiments hotelers i similars va créixer un 50% en termes reals, i el valor afegit brut, un 60%. La productivitat per ocupat va augmentar un 15%, mentre que la despesa de personal per assalariat es va reduir un 4%, sempre en termes constants. En canvi, l'excedent brut d'explotació pràcticament es va duplicar, un cop descomptada la inflació. La millora dels resultats empresarials ha estat, doncs, molt superior a la de la productivitat i no ha tingut cap translació als costos laborals per treballador.
Potser les dades dels assalariats i del cost que representen està esbiaixat a la baixa en la mesura que molts hotels externalitzen aquestes feines per reduir despeses. Des de fonts sindicals es va arribar a parlar del 70% dels hotels que ho feien, encara que els posteriors convenis laborals han tendit a limitar els avantatges econòmics d’aquestes externalitzacions. Tanmateix, tant si la neteja és un cost salarial o el cost d’una empresa proveïdora, el cert és que l’excedent empresarial creix extraordinàriament, molt per damunt de la facturació bruta i tot. Un cop superada la crisi de la covid i retornats els crèdits que van necessitar per sobreviure, el sector ha esdevingut més que mai un negoci altament rendible.
...i menys assequibles per als residents
Entre el 2015 i el 2024, la tarifa mitjana dels hotels catalans va augmentar un 48%, davant del 30,5% del salari brut del conjunt d’assalariats catalans, una diferència de gairebé divuit punts percentuals. Això representa un encariment del 13,5% dels hotels en relació amb el salari mitjà.
El turisme de més poder adquisitiu pot acabar condicionant els preus i l'oferta dels serveis que comparteix amb la població local
Aquesta és una de les conseqüències menys comentades de la requalificació de l'oferta turística. Una destinació pot atraure visitants amb més capacitat de despesa, augmentar els ingressos dels establiments i millorar-ne la rendibilitat, però al mateix temps esdevenir menys accessible per als seus propis residents. El turisme de més poder adquisitiu no només transforma els hotels: també pot acabar condicionant els preus i l'oferta dels serveis que comparteix amb la població local.
Càmpings i apartaments com a alternativa
Fa deu anys, els catalans feien gairebé dos milions i mig més de pernoctacions als hotels del país que als càmpings. Avui, segons l’Enquesta d’ocupació als establiments, els càmpings ja han atrapat els hotels: les pernoctacions de residents catalans han augmentat un 38% als primers, mentre que als hotels s'han estancat a la baixa.
Tanmateix, la requalificació de l'oferta turística també ha arribat als càmpings. Aquests no han augmentat la seva capacitat en els darrers anys, però quasi la meitat de l’oferta és de la màxima categoria, quatre estrelles. Els grans establiments del litoral ja destinaven aproximadament una quarta part de les seves unitats d'allotjament als bungalous abans de la pandèmia. Aquesta fórmula combina comoditats pròpies de l'allotjament hoteler amb la possibilitat de repartir el cost entre diversos ocupants i reduir la despesa en restauració. Pot ser una alternativa especialment atractiva per a les famílies, ja que tendeixen a disminuir el cost per persona en cada estada.
La transformació de l'oferta turística catalana no s'ha limitat als hotels i càmpings. Entre el 2015 i el 2025, les places en habitatges d'ús turístic han passat de 260.000 a 580.000, més del doble, i ja superen àmpliament les 332.000 places del conjunt d'establiments hotelers.
L'expansió de l'oferta extrahotelera ha traslladat una part creixent de l'activitat turística al parc d'habitatges
L'oferta d'apartaments turístics també ha crescut, però molt més moderadament, al voltant del 20%. Aquesta expansió de l’oferta extrahotelera ha diversificat extraordinàriament les possibilitats d'allotjament, però també ha traslladat una part creixent de l'activitat turística al parc d'habitatges.
Potser el fenomen amb vessants més clarament positius d’aquesta darrera dècada ha estat l’augment de l’oferta del turisme rural, que s’ha incrementat també un 20%.
I sempre ens resta anar-nos-en nord (o sud) enllà
Tothom diu que viatjar a l’estranger s’ha tornat més car. Començant per les tarifes aèries, l’allotjament i la restauració i els grans focus d’atracció cultural i monumental. Tanmateix, si fem cas a les dades de l'evolució dels viatges dels catalans, les sortides a l’estranger cada vegada són més rellevants a l’hora de planificar els viatges vacacionals.
Entre el 2019 i el 2025, segons l’Enquesta de turisme dels residents, els viatges interiors dels catalans van disminuir un 19%, mentre que els dirigits a la resta d'Espanya van augmentar un 5% i els viatges a l'estranger, un 7%. En termes de despesa, la situació és molt més extrema. El 2025, la despesa turística dels catalans a Catalunya representa el 23% del total, davant del 30% realitzada a la resta de l’Estat. El restant 47% es gasta en viatges a l’estranger.
No podem atribuir automàticament aquesta evolució i aquestes magnituds a l'encariment de l'oferta turística catalana i segur que s’hi afegeixen altres fenòmens, com l’auge del turisme urbà i la millora de les connexions aèries. Tanmateix, sí que cal plantejar-se una pregunta pertinent: fins a quin punt la requalificació i l'èxit internacional de les destinacions turístiques del país les estan fent menys atractives o menys assequibles per als seus propis residents?
Per una millor distribució de costos i beneficis del nostre model turístic
El sector de l’allotjament turístic català ha fet un salt endavant en la qualitat de l'oferta, en la capacitat d'atreure visitants internacionals i, sobretot, en la rendibilitat empresarial. És una transformació que ha generat activitat econòmica i que no té per què ser negativa per al conjunt del país. Però l'èxit d'una destinació turística no es pot mesurar només pels preus que aconsegueix cobrar ni pels ingressos que genera. I això que no hem entrat en els costos de congestió -infraestructures, subministraments, serveis personals- ni en els costos ambientals que l’activitat turística externalitza.
Tanmateix, sí que hem constatat que els beneficis de la requalificació turística s'han distribuït de manera desigual i, a més, han augmentat els preus. L'excedent empresarial ha crescut molt més que el valor afegit i que les despeses de personal per treballador. El gros de l’augment de rendibilitat dels allotjaments turístics ha anat a parar a l’excedent brut empresarial que, a més dels beneficis, inclou els interessos financers les amortitzacions de les inversions realitzades.
Un cop superada la crisi de la covid, durant la qual molts establiments van haver de recórrer al crèdit per mantenir l'activitat, el sector hoteler ha recuperat i superat àmpliament els resultats anteriors a la pandèmia. Una part dels excedents generats també ha hagut de servir per atendre les obligacions financeres contretes durant aquells anys.
La pròxima transformació del sector turístic català hauria de consistir en un millor repartiment dels seus costos i beneficis
Les dades mostren una millora extraordinària de la rendibilitat empresarial. Aquest desenvolupament i transformació del sector d’allotjaments turístics no s’ha traduït en millors salaris i l’augment de preus ha provocat que l’oferta es torni cada cop menys accessible per a la població resident.
La pròxima transformació del sector turístic català hauria de consistir en un millor repartiment dels seus costos i beneficis. Un turisme de més nivell adquisitiu hauria de generar també un progrés per als treballadors, per als residents i per al conjunt del país.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat