Què tenen en comú Verse i Marie Claire, que estan desapareixent aquests dies? O Telefónica i Orange, les dues primeres del rànquing de companyies TIC que més facturen a l'Estat espanyol, segons Computing 2023? Les dues primeres formen part de les prop de 27.000 que van tancar les portes el darrer any. Les dues segones es mantenen al cap d'amunt de les empreses tecnològiques, en mig d'unes 100.000 noves que, segons l'INE, es constitueixen enguany, sobretot a les regions més emprenedores: Madrid, Catalunya i Andalusia, per aquest ordre. Sobreviure i triomfar és qüestió de moltes coses i també de tenir sort.
No totes les empreses que entren a formar part d'un oceà blau triomfen. Verse va obrir portes el 2016. S'oferia com una alternativa de pagament electrònic a través de la targeta moneder. El seu atractiu, sobretot per als més joves, consistia en les baixes comissions i l'absència d'haver de disposar d'un compte corrent en un banc, just el contrari que el seu principal competidor, Bizum, que va veure la llum el mateix any. Era un producte nou per un mercat nou, basat en nova tecnologia. És a dir, tenia totes les possibilitats d'expandir-se perquè el mercat partia de zero. Un competidor va triomfar i Verse s'ha quedat pel camí. Ha fracassat.
Verse tenia totes les possibilitats d'expandir-se perquè el mercat partia de zero
La història de Marie Claire és diferent. Una bona marca enlaira molt, però pot ser incapaç de salvar una empresa. Durant més d'un segle, no hi ha dona que no hagi embellit les seves cames amb una d'aquestes mitges de la distingida marca, castellonenca, que amb la denominació desprenia flaire francès. Va arribar a ser líder indiscutible a l'Estat espanyol, amb 80 milions d'euros de facturació. Exportava a diferents països. Es va adaptar al niló i a la licra; a la moda de la minifaldilla de Mary Quant. Els seus pantis eren irrompibles. Tot anava a favor. Però a la crisi del 2008 va tocar fons. Malgrat els flamants inversors i les injeccions de diners públics valencians, la marca no ha estat capaç de mantenir-se viva, malgrat que les cames femenines i masculines s'han convertit en objecte de culte contemporani tant al gimnàs com al carrer. Mitjons, pantis, lligues, leotards, escalfadors, malles, cremes miraculoses o maquillatges tipus les noies Sexe a Nova York ocupen un mercat suculent, a mesura que s'expandeixen les necessitats i les aspiracions al sector dels complements personals. Marie Claire no ho va saber fer. Per causes internes. I per manca d'adaptació al nou entorn.
Què serà dels Exponencial Leaders?
Què li va passar a Xerox, que va desenvolupar el primer ordinador? O a Kodak, líder en la fotografia durant quasi tot el segle XX, que no va entendre la foto digital? O a Nokia, que va crear el primer telèfon mòbil i va dominar el mercat, a finals del XX i començaments del XXI? O a MySpace, que es va deixar menjar el pastís de les xarxes socials per Facebook? Van ser empreses pioneres d'alguna cosa, que van atreure probablement el millor talent i van encapçalar rànquings, però ara cap d'elles les hem trobat entre les cent primeres empreses del món.
Ens preguntem d'aquí a deu anys, què serà d'AldoraTech, Aortyx, Avinent, Busup o Concentrol, cinc de les deu startups que acaben de rebre el distintiu de Catalonia Exponential Leaders, per la seva innovació disruptiva. Com deia el secretari d'Empresa de la Generalitat, Albert Castellanos, en entregar els guardons d'Acció, la disrupció ara ha de generar impacte positiu en la societat i el medi ambient, aprofitant la intel·ligència artificial i les noves tecnologies digitals. Totes aquestes empreses estan perfectament enfocades cap a l'èxit. De què dependrà que alguna d'aquestes empreses incubades a Catalunya encara treballi en deu anys pel bé comú o fins i tot es converteixi en unicorn?
La capacitat de surar en un escenari competitiu cada cop més dur té a veure amb un seguit de factors coneguts que el management ha anat depurant. Les característiques de les empreses més exitoses del món són les infraestructures, l'energia, amb el capital humà -educació, salut, clima laboral, salaris, pensions-, l'aprofitament de l'economia digital, l'economia verda, l'equilibri de la fiscalitat, la internacionalització i la innovació. Totes elles generen un nivell de productivitat millor que les altres als països, segons indica el darrer Rànquing de Competitivitat Mundial, que encapçalen Dinamarca, Noruega, Suïssa, Suècia, Països Baixos, Corea del Sud, Japó, Irlanda, Finlàndia i Austràlia. Doncs bé, en aquests entorns nacionals, cada empresa administra com millor sap els mateixos recursos. Al seu quadre de comandament apareix diàriament la proposta de valor que la seva marca ofereix online com offline, la relació mantinguda amb la clientela i la reacció a cada acció, les activitats i els processos clau que desenvolupen -com ara les aliances estratègiques o l'horitzontalitat de les plantilles-, l'equilibri entre els ingressos i les despeses i la monetització aplicada, seguint les indicacions del model de negoci Canvas.
Complir tots aquests requisits garanteix usar adequadament els millors criteris de management; si la innovació és permanent, s'assegura evitar errors i ampliar l'excel·lència. Però tot això no assegura l'èxit. La bona sort, a la que s'han referit sempre Álex Rovira i Trias de Bes, és a dir, la cercada, esdevé indispensable per adaptar-se a les demandes i aspiracions, i oferir els clients elegits productes i serveis satisfactoris i a bon preu. Alguns dels directius actuals de Verse o Marie Claire, o dels antics de Xerox, Kodad, Nokia o MySpace encara es pregunten per les raons que els van expulsar de la competició.