Vet aquí que el 2022 es consumeix i ens deixa un munt de notícies interessants. En aquesta sèrie, que avui fa el capítol 49 de l’any, hem anat recollint tot allò que ens ha semblat rellevant del món de l’empresa, tant de l’actualitat més frenètica, com del passat més revelador. Però ni el món ni l’economia són una foto fixa, sinó que res no s’atura mai i tot flueix. És per això que avui volem recuperar alguns dels temes sobre els quals hem parlat durant els darrers dotze mesos i veure com han evolucionat.
Ni el món ni l’economia són una foto fixa
Començarem per un article que vam publicar el passat mes de gener, on parlàvem de l’adquisició de la firma catalana Glovo per part de Delivery Hero. Des d’aleshores, l’empresa de repartiment ja no ha generat grans titulars, tret d’una notícia relativa a la suposada infiltració d’un sindicalista a la firma per denunciar les seves males pràctiques laborals. Diem “suposada” perquè quan s’analitza amb detall la notícia, es comprova que el sindicalista en qüestió només va anar a l’entrevista de treball i no va arribar a repartir res. Sigui com sigui, si avui posem sobre la taula a Glovo és perquè en un sector molt proper al seu, el dels supermercats de compra ultra ràpida, s’ha produït una operació corporativa de gran transcendència, perquè la firma turca Getir ha adquirit l’alemanya Gorillas per un import de 1.200 milions d’euros. Tot plegat, en un sector sense rendibilitat i amb valoracions a la baixa (l’octubre del 2021 Gorillas estava valorada en 3.000 milions, dues vegades i mitja la seva valoració actual). Caldrà veure si algun dia aconsegueixen fer rendible tanta inversió milionària.
El mes de febrer vam parlar de tres perles de la ciència a Catalunya, com són l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el sincrotró Alba i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CSC). Precisament aquest últim va ser notícia fa un parell de mesos perquè l’han escollit per disposar d’un ordinador quàntic dins del programa europeu EuroHPC. Siguin el que siguin els ordinadors quàntics, sembla una bona notícia.
Arribada la primavera vam parlar del MidCat, aquell gasoducte abandonat que havia de transportar gas natural des de la península fins a França, travessant Catalunya. En aquells moments semblava que la infraestructura revifaria, producte de la crisi energètica i de la previsible manca de gas procedent de Rússia, però uns mesos després tot ha canviat. Els francesos han tancat la porta a la continuïtat del projecte i, a canvi, han proposat la creació d’una nova canalització que uneixi Barcelona amb Marsella per tal d’enviar hidrogen verd cap a França. Inicialment s’havia dit que de manera transitòria també podria transportar gas natural cap a Europa, però ara això sembla descartat. No és l’únic canvi de rumb del projecte, perquè si inicialment se l’havia batejat com a BarMar (Barcelona-Marsella), ara sembla que es dirà H2MED, fent referència a l’element que circularà pel seu interior. El problema és que si el primitiu MidCat estava pensat per injectar energia en una única direcció (de Catalunya a França), ara sembla que aquest nou H2MED podria servir també perquè els francesos enviïn (i cobrin) a la península hidrogen generat a partir d’energia nuclear, el que anomenen “hidrogen rosa”.
El mes d’octubre va ser el moment de tractar el tema Grifols, una empresa que es trobava en una situació compromesa provocada pel seu excés de deute i pels nervis dels inversors. La mesura estrella per mirar d’aturar la crisi va ser el nomenament de Steven Francis Mayer com a primer executiu i en representació dels fons d’inversió. En els gairebé tres mesos que han passat des d’aquella decisió sembla que la calma s’ha anat imposant i que el futur de l’empresa no sembla tan compromès com en el moment de fer el canvi de directiu. De fet, les accions categoria A de la companyia han passat de valdre 8,5 euros a cotitzar per sobre dels 10,6, és a dir, una pujada del 25%. Ara el principal objectiu passa per aconseguir una bona venda de la filial xinesa per fer caixa, reduir deute i continuar apaivagant l’incendi.
El novembre va ser el torn del mercat de la cervesa, on vam explicar que un dels líders indiscutibles és el grup Mahou-San Miguel, amb seu a Madrid. Aquest article enllaçava amb un altre publicat ara, fa un any, on explicàvem el funcionament del gegant de la distribució Disbesa, un grup familiar català. El motiu d’aquest vincle és que fa pocs mesos, tot just l’estiu passat, la cervesera va adquirir un 30% del capital de Disbesa, en una operació de la que la contraprestació monetària no es va fer pública.
I per descomptat, aquest 2022 hem parlat molt del Barça, ni més ni menys que tres articles monogràfics on tractàvem successivament l’auditoria forense, l’operació amb Sixth Street i les famoses palanques. La realitat és que el club tanca aquest 2022 amb la mateixa debilitat financera que l’ha acompanyat els darrers anys (pèrdues sostingudes, passiu sobredimensionat, futur immediat incert), sense que la gestió Laporta hagi donat mostres de tenir idees per capgirar la situació. Veurem què ens espera el 2023, però no hi ha cap indici per ser optimistes...