Escolta l'article ara…
La Jornada dels Economistes va abaixar el teló aquest divendres a l'hotel InterContinental de Barcelona amb la intervenció d'Antoni Brufau, president no executiu de Repsol. El seu testimoni va servir com a colofó d'un matí en què van comparèixer figures destacades de l'economia, empresa i política catalana. El títol del congrés organitzat pel Col·legi d'Economistes, Nou ordre global: l’economia catalana en joc, ja avançava una edició marcada per la geopolítica i els seus efectes, especialment propiciats per la crisi energètica. Precisament com a dirigent d'una gran companyia mundial d'aquest sector, l'anàlisi de Brufau va adquirir una rellevància encara més destacada.
L'empresari lleidatà va conversar amb Àngels Fitó, vicedegana del Col·legi i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sobre temes com ara l'hegemonia de l'economia mundial, el paper d'Europa al món, la crisi energètica, els perills de l'estat del benestar europeu i la composició del teixit empresarial català. Finalment, va tancar amb una reflexió sobre la importància de la figura de l'economista en un món com l'avui. En realitat, tot plegat va ser una síntesi de bona part dels temes que s'havien tractat prèviament, com ell mateix es va encarregar de ressaltar un parell de vegades.
Els més de vint minuts de la seva intervenció van regalar diverses frases destacades sobre les quals Brufau va fonamentar el seu pensament.
"El pes de la geopolítica s’ha traslladat de l'Atlàntic al Pacífic"
Brufau es va mostrar categòric en valorar moltes de les qüestions plantejades. A cap d'elles, però, s'hi va referir amb la contundència que va emprar per parlar d'Europa. Aquestes intencions ja es van evidenciar quan va introduir la seva exposició sobre l'ordre mundial tot constatant que l'àrea decisiva del món havia deixat de ser l'Atlàntic per traslladar-se al Pacífic. Aquest és l'oceà que separa els Estats Units de la Xina, qui ha substituït Rússia i Europa com a gran contrapès de la geopolítica mundial.
"El pes d’Europa en l’economia mundial ha caigut sis o set punts en deu anys, mentre que els EUA han crescut sis o set punts, i ja no diguem la Xina", va lamentar-se Brufau. De fet, el president de Repsol va assenyalar que els conflictes europeus sembla que ja no importin, a diferència d'altres com el de l'Índia i el Pakistan o d'altres orientals. "I quan es parla d’Europa ningú es posa d’acord qui la lidera", va rematar.
Brufau va citar Draghi en qualificar d'"existencial" el repte de mantenir l'estat del benestar europeu
"El benestar no es decreta, el benestar es genera"
Un dels temes clau de la jornada era l'estat del benestar europeu i la seva sostenibilitat futura, discutit hores abans per grans figures com ara Antón Costas, Xavier Ferràs, Teresa Garcia-Milà i Judit Vall. Al seu torn, Brufau va citar Mario Draghi i el seu famós informe, el qual recull com a primera conclusió que "per mantenir l'estat del benestar, Europa s’enfronta a un desafiament existencial": "O Europa canvia o no serà capaç d’entregar aquest estat del benestar", va advertir.
Tot seguit, el dirigent va precisar la seva cita i va afegir que generar benestar vol dir "treballar amb les empreses per fer-les més competitives, treballar amb les societats per crear més valor afegit, treballar per crear un hàbitat d’indústries, universitats, etc.".
"Europa té el concepte que l’energia no hauria d’existir"
Amb el transcurs de les qüestions, el to de Brufau va anar in crescendo, especialment quan se li preguntava per Europa. El zenit, però, el va tocar quan Fitó li va plantejar si la Unió Europea (UE) havia gestionat bé la transició energètica. "Definitivament, no", va etzibar. El president de Repsol va acusar Brussel·les d'haver-se "equivocat brutalment" amb la sostenibilitat: "Europa ho ha entès exclusivament com no emetre gasos d’efecte hivernacle, i ha exportat a la Xina totes les indústries intensives en energia, com si això volgués dir emetre menys emissions".
El problema, d'acord amb l'empresari, és que posteriorment la UE ha hagut d'incórrer en contradiccions per poder superar crisis energètiques. Com a exemple, ha citat el desproveïment de gas natural de 2022, derivat de la guerra d'Ucraïna. "El fracking dels Estats Units, que està prohibit a Europa, ens ha salvat durant la crisi energètica de Rússia. Creieu que reduïm les emissions? Fem les mateixes allà que aquí, però hem de transportar, regasificar i portar-lo a casa. Té sentit, això?", va qüestionar.
"No tenim empreses grans, però sí grans empreses"
No podia faltar la pregunta sobre la mida de l'empresa catalana, un dels grans reptes de l'economia de casa nostra, davant el futur de consolidacions que sobrevola Europa. Amb un 99,8% de pimes sobre el total, Brufau va atribuir a una "mala pata" la manca de grans companyies entre el teixit català. "En el moment en què es van privatitzar les grans empreses, Repsol inclosa, no vam estar-hi pendents i no vam exigir que alguna d’aquestes grans empreses que són motores de creixement estigués ubicada a Catalunya, quan ens tocava per dret", va reblar.
A tot plegat se li ha de sumar, segons el seu diagnòstic, l'efecte capitalitat de Madrid, que ha xuclat fins i tot companyies sense cap mena d'arrel madrilenya. "Endesa tenia zero clients a Madrid i avui tot és allà. Estem competint en un territori advers", va continuar. Com a remei, va demanar lluitar a partir de quatre elements: la seguretat jurídica —la qual, va afirmar, ja hi és—, una fiscalitat adient —"no la tenim i és un petit llast"—, l'autofinançament i la mobilitat —vinculada a les infraestructures i que, d'acord amb Brufau, és un "problema històric" de Catalunya—.
Malgrat les problemàtiques pròpies que presenta Catalunya, el president de Repsol va remarcar que el Principat comparteix els problemes d'Europa com a territori en formar-ne part.
Brufau lamenta que "no vam exigir que alguna de les grans empreses no s'ubiqués a Catalunya" quan es van privatitzar
"T’adones de qui és enginyer i qui economista perquè l’economista normalment ho qüestiona tot"
A la recta final de la seva compareixença, l'empresari va remarcar el paper de l'economista en el món actual, farcit de canvis i incerteses. La considera una professió amb una "mirada holística", amb el rol de fer preguntes més enllà de les particularitats de cada sector: "Els economistes aporten el mínim comú denominador, intenten interpretar per què fem les coses i l’impacte que té en la societat".
"Si tenim por d’equivocar-nos, no farem mai res. I aquest és un moment per equivocar-se"
Finalment, i vinculat amb la frase anterior, el lleidatà va deixar un consell per als economistes més´joves, que també van ser protagonistes durant la jornada.
El president de Repsol considera que l'"ambició és necessària", especialment en un moment de dificultats i canvis com l'actual, que obliga a prendre riscos. "Acceptem que ens podem equivocar, perquè si no, no avançarem", va proclamar, abans de retirar-se entre aplaudiments. Paraula de Brufau.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat