Escolta l'article ara…
L'exvicepresident del Banc Central Europeu (BCE) i exministre espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha estat, juntament amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'encarregat de cloure el XXIX Congrés Nacional de l'Institut d'Empresa Familiar (IEF) aquest dimecres al Teatre Príncipe Pío de Madrid. Guindos va abandonar la institució financera comunitària el passat 31 de maig, de forma que ha intervingut en qualitat de director de la càtedra de política econòmica europea a la Universitat Pontificia Comillas.
Precisament per aquest motiu, el seu discurs s'ha allunyat de la neutralitat ideològica que l'havia caracteritzat en els darrers vuit anys. L'exvicepresident del BCE ha mantingut el to rigorós durant la seva radiografia de l'economia europea i espanyola, però ha ofert pinzellades d'opinió al tram final de la seva ponència. Tanmateix, els vint minuts que ha durat la conferència han deixat vuit frases destacades amb què ha vertebrat el seu missatge.
"¿Dónde estará mi vida? La que pudo haber sido y no fue"
En parlar de l'economia espanyola, Guindos ha citat dues vegades una frase de Lo perdido, de Jorge Luis Borges, com a metàfora del seu posicionament. A parer de l'exministre, les bones xifres macroeconòmiques de l'estat espanyol són innegables: ha crescut un 14% del 2022 al 2026, el doble que la mitjana europea, però ho ha fet sustentada en bona part en la immigració.
L'economista ha detallat que dos terços del creixement pertanyen a aquest fenomen, mentre que només un terç recau en la productivitat. Si bé ha coincidit que la immigració és necessària, Guindos ha destacat que el flux migratori a l'Estat és quatre vegades superior al de la resta de l'eurozona. "Ha mostrat un impacte positiu en el PIB i l’ocupació, però té efectes laterals", ha afegit.
La frase de Borges que ha citat Guindos enllaça directament amb la segona i la tercera.
"Un país s’ha de fer les preguntes correctes, i la pregunta correcta és quin hauria estat el resultat d’una política econòmica diferent"
Amb menys càrrega poètica, però de collita pròpia, Guindos ha sintetitzat en una frase les seves discrepàncies ideològiques amb el model econòmic de l'Estat durant l'última dècada. L'exvicepresident del BCE ha instat a revisar el "contrafactual" de les bones dades de l'economia estatal, i ha recorregut al concepte del cost d'oportunitat.
En aquest sentit, ha assenyalat que el fet que l’increment del PIB per càpita sigui "molt inferior" al PIB global, sumat a la no deflactació de l'IRPF, provoca una "paradoxa" a escala estatal, i és que el consum real se situa pràcticament al mateix nivell que el 2019. Segons Guindos, el repunt del consum s'ha impulsat en l'increment de consumidors i no en el de la renda. "Han augmentat el nombre de consumidors, s’accelera la inflació i aquest increment de la inflació, de l'ordre d'un 5% a Espanya per un 4% de mitjana a l'eurozona, és superior al dels salaris. Tot plegat afecta la productivitat", ha tancat.
Guindos ha instat a revisar el "contrafactual" de les bones dades de l'economia estatal i ha recorregut al concepte del cost d'oportunitat
"La qüestió fonamental és quant hem deixat de guanyar en termes de benestar per la política econòmica posada en pràctica, en comparació amb una alternativa", ha agregat. Guindos, però, no ha donat més detalls en aquest punt pel que fa al model econòmic que ell defensa.
"Cal passar d’un model de creixement extensiu a un centrat en l’increment de la productivitat"
No és la primera vegada que un economista de gran reputació pronuncia una frase d'aquest estil. La presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, ho va fer el passat mes de febrer, mentre que l'informe Fènix també recollia aquesta idea.
Després de criticar el model econòmic estatal i de preguntar-se com hauria estat amb una altra política econòmica, Guindos ha presentat el seu replantejament. Per tal de dur-ho a terme, ha demanat "polítiques consensuades" a mitjà termini. Tot plegat s'hauria de reflectir en un "marc de seguretat jurídica per a ciutadans i empreses, a més d'institucions estables que puguin implementar sense biaixos aquest marc i sense obeir interessos polítics".
L'exministre ha indicat que l'habitatge i el sistema educatiu haurien de ser dues reformes que es duguin a terme "alineant totes les administracions públiques". Sense mesures transversals, ha advertit que a l'Estat es podrien produir un increment de la prima de risc, tal com ha succeït en països de l'entorn, com França: "Aquests moviments comencen a poc a poc, però es poden accelerar i portar-nos a una situació complexa com la que vam viure fa quinze anys".
"Hi ha dos tipus d’inflació: la bona, provocada per un xoc de demanda, i la dolenta, la del xoc d’oferta"
A la primera part de la seva intervenció, Guindos ha recordat que l'escenari actual continua "marcat" pel conflicte al Pròxim Orient, el qual ha tingut una incidència especial en els preus de l'energia. La inflació que travessa l'economia, doncs, respon a un xoc d'oferta, la "inflació dolenta", d'acord amb l'economista. "Té dos efectes: la desacceleració de la situació econòmica i l'acceleració de la inflació", ha introduït.
Segons l'exvicepresident del BCE, la desacceleració es produeix a través del "deteriorament de la relació real d’intercanvi": "En el segon trimestre, la quantitat de petroli importat va ser similar, però la factura va ser un 56% més cara. Això va afectar la renda disponible, els marges empresarials i l’evolució del consum".
Guindos pronostica que la inflació se situï en el 4% a l'eurozona a finals de 2026
Malgrat les circumstàncies, Guindos creu que "no hi haurà recessió" a tancament d'any, i ha xifrat el creixement de l'economia a l'eurozona "lleugerament per sota de l'1%". En part, gràcies a la despesa en defensa i infraestructures d'Alemanya, juntament amb el "dinamisme" que han generat les inversions en IA al Vell Continent. Pel que fa a la inflació, ha pronosticat que se situï en el 4% a finals de 2026.
"La valoració de les tecnològiques no és, ni de bon tros, comparable amb les 'dotcom', però sí que hi haurà correccions"
A l'hora d'esmentar riscos per a l'estabilitat financera europea, Guindos no s'ha oblidat precisament de la IA. L'economista ha advertit de l'optimisme dels mercats amb les Set Magnífiques, que a hores d'ara considera que no s'aguanta per les dades. "Les expectatives que tenen els mercats en relació amb els fluxos de beneficis d’aquestes empreses són molt, molt optimistes", ha avisat.
Com a exemple, ha citat la sortida a borsa d'Anthropic: "S'ha valorat en dos bilions d'euros, quan és una empresa no té ni tindrà beneficis encara".
"Valoracions molt altes i pujada molt intensa dels tipus d’interès més endeutament elevat al món, porten a la possibilitat d’un ajust als mercats"
Més enllà del boom de les tecnològiques, el 2026 ha estat l'any dels rècords de valoració de diversos índexs borsaris, com l'Ibex-35. En aquest sentit, Guindos ha destacat que la confluència de diverses dinàmiques econòmiques podria portar a correccions borsàries molt aviat.
En part, influeixen els tipus d'interès. L'exvicepresident del BCE ha recordat que s'ha produït una pujada "molt important" arran de l'augment de la inflació, però també ha incidit en l'increment de la corba de rendibilitats dels bons públics al Regne Unit, el Japó o la mateixa Europa. "La pujada ha estat superior al deteriorament de les expectatives d’inflació", ha ressaltat.
"De vegades ens oblidem que el BCE està reduint el seu balanç"
Pel que fa al BCE, ha fet una radiografia concisa del moment que travessa, també molt condicionat per les dues pujades de tipus d'interès d'aquest 2026. Guindos ha recordat que la institució ja no fa orientacions sobre la seva actuació futura, sinó que actua segons les dades i les projeccions econòmiques reunió a reunió.
D'altra banda, també ha recordat que el BCE ha engegat una política de reducció del seu endeutament, a causa de l'esforç que va fer la passada dècada. "El BCE està reduint 40.000 milions d’euros al mes de liquiditat del mercat. Això provoca que hi hagi una mica més de competència per la pujada dels tipus d’interès per part dels bancs", ha concretat.
"La Xina és el nostre competidor principal en els mercats internacionals i en el mercat interior"
Finalment, Guindos també s'ha referit a la posició d'Europa al tauler geopolític. Tot i el "deteriorament de la relació transatlàntica" fruit dels aranzels de Donald Trump, l'exvicepresident del BCE ha insistit que el gran competidor del Vell Continent és la Xina.
"Té un model de creixement basat en l’exportació, que ha comportat una reducció dels preus domèstics amb una depreciació de la divisa", ha afirmat. Entre altres causes, Guindos ha posat l'èmfasi en la millora de l’estructura de producció a la Xina, que avui és "molt similar a la que tenim a Europa".
Guindos avisa que "Europa pot caure en la irrellevància" a causa de la fragmentació política
Per tal de fer-hi front, l'economista ha apel·lat a la unitat dels Vint-i-set davant la fragmentació política que viuen diversos estats membres. "Nombrosos països tenen partits radicals d’esquerra i dreta a l’alça, que normalment són contraris al procés d’integració europea". Una qüestió que, si no s'adreça, Guindos tem que pot provocar que "Europa caigui en la irrellevància".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat