Si Puig, Banc Sabadell i BBVA han estat els protagonistes dels últims dies, hi ha una companyia que també ha acaparat titulars, però per un altre motiu: pèrdues de 26 milions d'euros el 2023, la cerca d’un refinançament de 21 milions i un ERTO que ha deixat sense feina a 200 treballadors, el 30% de la plantilla. Es tracta de la catalana Holaluz. Les possibles solucions? Rescat de la Generalitat a través de l’Institut Català de Finances (ICF), un preconcurs o la venda a una comercialitzadora. Una història que va començar de forma "idíl·lica" el 2010, any en què Carlota Pi, Ferran Nogué i Oriol Vila, estudiants del màster Business Management a l'IESE, tenien un objectiu comú: conquistar el client que "odia les companyies energètiques". I, fins fa poc, ha estat considerat un dels casos d’èxit made in Catalonia.
L'objectiu de tres estudiants de màster i posteriors fundadors d'Holaluz: conquistar el client que "odia les companyies energètiques"
El 12 de novembre de 2010 naixia oficialment Holaluz amb l'objectiu de "desafiar" les grans elèctriques espanyoles i, tal com apuntaven els mitjans de comunicació de l'època, va "arrabassar amb poc temps 150 milions d'euros de beneficis a les elèctriques". Poc temps després l’empresa va assolir la fita, gens menyspreable, de més de 200.000 clients i durant el 2019 va sortir a borsa al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) amb el suport de 200 inversors. L’objectiu? Un pla d'expansió ambiciós traçat per la companyia per arribar a un milió de clients i 50.000 instal·lacions fotovoltaiques per a finals del 2023, a més d'assolir una facturació de 1.000 milions d'euros i un benefici brut d'explotació (Ebitda) un 7% superior als ingressos. Els fundadors confessaven que "estaven farts de com funcionaven les empreses energètiques" i després d'experiències prèvies al sector no els semblava lògic "com es tractava el client, des de cobrar-li més, vendre-li serveis que no necessitava i quan hi havia algun problema, hi havia excuses i gestions que s'allargaven molt".
Amb el pas dels anys i, abans d’iniciar-se en la borsa, van aconseguir tres rondes de finançament, la primera d'elles de 300.000 euros d'Enisa l'octubre del 2010, 4 milions d'euros del fons Axon Partners Group el maig del 2016 i 8 milions el setembre del 2019, de l'entitat de la previsió sectorial d'ocupació Geroa. En total, 12 milions d'euros, una quantitat no excessivament alta si es té en compte els seus volums de facturació i la freqüència de rondes milionàries a moltes empreses emergents catalanes que ni tan sols facturen.
El negoci d'Holaluz: una empresa centrada en la comercialització de l'electricitat i la instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum
Entre els grans contractes que va aconseguir Holaluz els últims anys, destaca que el juny del 2018 es va convertir en la primera i única comercialitzadora elèctrica que instal·lava a Espanya les bateries de Tesla. També van guanyar molts contractes, de quantia elevada, amb el subministrament d'electricitat 100% renovable per l'Ajuntament de Madrid. Competien contra “gegants” de la talla d’Acciona, Naturgy o Iberdrola.
L'‘annus horribilis’ d'Holaluz
Per entendre exactament el funcionament d'Holaluz, cal destacar que es tracta d’una empresa centrada en la comercialització de l'electricitat i la instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum. La mateixa Carlota Pi detallava el febrer de 2022 que "d'aquí a uns anys, tenir una placa fotovoltaica a casa per a l'autoconsum serà tan comú com dur un telèfon intel·ligent a sobre". Malauradament, les prediccions no s'han complert i actualment hi ha dubtes de si continuar funcionant. Com s’ha arribat fins aquí? Víctor Ruíz Ezpeleta, professor d’EAE Business School, explica a VIA Empresa que hi ha dos motius que han portat Holaluz en aquesta complexa situació: han efectuat inversions elevades en projectes d'instal·lació de parcs fotovoltaics (amb poc retorn econòmic) i la baixada del preu de la llum durant els últims mesos ha estat letal (fins i tot assolint xifres negatives, tal com relatava fa poc a VIA Empresa el catedràtic Oriol Amat). Tot i que la baixada del preu de la llum és positiva (i agraïda) pels usuaris; per les empreses, distribuïdores i productores, comporta un impacte negatiu pels comptes finals. Encara més, els preus negatius de l'electricitat han generat sorpresa, ja que és un fenomen molt puntual i, de fet, no s’havia produït mai.
Fa pocs dies s'ha pogut saber que Holaluz ha tingut pèrdues de 26 milions d'euros el 2023 i de 5,1 milions el 2022. "A més, l'auditor dels comptes ha declarat que el fons de maniobra, és a dir, els diners per seguir operant, és de 44 milions d'euros", detalla Ruíz. Recentment, no han presentat els comptes anuals en el termini que els pertoca i estan suspesos temporalment del Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB), a falta d'una redistribució del deute i que s'aclareixin tots els dubtes financers que es plantegen.
Holaluz no ha presentat els comptes anuals en el termini que els pertoca i estan suspesos temporalment del Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB)
Quines són les solucions possibles per evitar un tràgic desenllaç? En primer lloc, “que es confirmin tots els detalls de l’auditoria i la transparència de les dades”. L’expert d’EAE Business School creu que és “molt possible” que hi hagi una injecció de capital i que s’està negociant amb la Generalitat a través de l’ICF i que s’està “plantejant deixar 10 milions d’euros amb garanties de funcionament”. També n’han sol·licitat un altre de 3 milions a Avança -hòlding empresarial de la Generalitat-, un préstec convertible amb diverses oficines de gestió de patrimonis familiars (family offices) catalanes per uns altres 2 milions i una línia de crèdit sobre el valor de la companyia (equity line) de fins a 6 milions d'euros. Si no també estan parlant els deutors per refinançar el deute i donar més temps per negociar els tipus d’interès.
Recentment i, segons ha avançat Expansión, Holaluz obre la porta a l'entrada d'un soci industrial. La comercialitzadora d'energia té sobre la taula una nova alternativa de refinançament que inclou un préstec convertible en accions d'un “inversor/industrial del sector”. La companyia no ha volgut revelar el nom del possible inversor. Cal destacar que en l'últim trimestre de l'any, la firma també va aplicar un estalvi operatiu amb l'execució d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), sobre el 30% de la plantilla, és a dir, d'unes 200 persones i que va afectar principalment els equips d'instal·ladors, vendes i rols de suport a les operacions d'energia solar. La plantilla actual és de 463 persones.
La demanda d'instal·lacions fotovoltaiques ha caigut pels elevats tipus d'interès que han fet costós el finançament de les instal·lacions i pel context de preus de l'electricitat baixos
La companyia argumenta que el 2023 ha estat un exercici ple de desafiaments per a la indústria de l'energia solar residencial, a causa d'una significativa desacceleració del mercat del 50%, segons dades de l'associació Unió Espanyola Fotovoltaica UNEF i de la patronal de renovables APPA. La demanda ha caigut pels elevats tipus d'interès que han fet costós el finançament de les instal·lacions -val a dir que Holaluz finançava el 50% de les infraestructures que posa en funcionament-, per la desincentivació de la demanda en un context de preus de l'electricitat baixos. Com a conseqüència, la firma ha passat de fer una mitjana d'entre 800 i 1.000 instal·lacions solars al mes, a aproximadament unes 600. I, sobretot, també els ha afectat la finalització de les subvencions Nextgen.