“Aquest és un clar exemple del que els éssers humans podem assolir quan cooperem junts”. L’assessor estratègic d’Axiom Space, ManlioDiStefano, no s’ha referit únicament d’aquesta manera a l’evolució que el NewSpaceEconomyCongress ha viscut en només tres edicions, davant una Llotja de Mar plena de gom a gom, sinó a l’Estació Espacial Internacional (ISS), la plataforma que es troba en permanent òrbita al voltant de la Terra des d’on es duen a terme estudis sobre astronomia, meteorologia, física i molts altres àmbits de la ciència.
Les primeres intervencions del congrés #NewSpace24 ha aportat interessants reflexions sobre l'estratègia espacial europea i les oportunitats comercials de l'espai.
— Cambra de Comerç de Barcelona (@CambraBCN) October 1, 2024
?️ També hem parlat sobre el futur de les comunicacions amb les noves constel·lacions de satèl·lits i les sinèrgies… pic.twitter.com/oKCMO2QMbE
Barcelona ha estrenat el mes d’octubre més a prop de les estrelles que mai amb la celebració de la tercera edició del NewSpace Economy Congress, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en el marc de l'Estratègia NewSpace de Catalunya. La cita posiciona la capital catalana com l’epicentre del NewSpace entre els dies 1 i 2 d’octubre, mentre reuneix a més de 650 actors nacionals, estatals i internacionals d’aquest ecosistema per descobrir com les tecnologies de l’espai poden tenir un impacte en altres àmbits i generar més valor al territori.
El territori impulsa l’Estratègia NewSpace Catalunya, aprovada pel Govern l’octubre del 2020 amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Fundació i2CAT i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) com a entitats promotores, i el NewSpace Economy Congress és la trobada anual que pretén demostrar-ho: “Any rere any, la cita s’ha consolidat com un esdeveniment de referència”, ha apuntat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, JosepSantacreu, qui ha mencionat la importància “d’oferir oportunitats, especialment a les petites i mitjans empreses”, en un moment en què “l’espai és més accessible que mai”.
Axiom Station, la successora a governar l'espai
“Simplement, encenent el nostre telèfon mòbil ja fem servir dades de l’espai: sigui amb el GPS o amb moltes altres aplicacions, per exemple d’àmbit mèdic, que de vegades no sabem que fan servir dades que provenen de l’espai”, ha continuat l’assessor estratègic d’Axiom Space durant la conferència Comercialització de l'Espai, moderada per DanielSors, cap de l’Oficina de Serveis i Promoció Industrial de l’IEEC.
Di Stefano: "Axiom Station definirà la pròxima era de la humanitat”
Di Stefano ha anunciat que, davant la propera jubilació de l’Estació Espacial Internacional (ISS), “una meravella d’enginyeria que ha estat la base de la investigació i el desenvolupament espacial durant els darrers 23 anys”, l’estatunidenca Axiom Space es troba construint l'Axiom Station, la infraestructura espacial que “definirà la pròxima era de la humanitat”: una destinació comercial fora del planeta que continuarà potenciant l’avenç de la civilització de la Terra “i més enllà”.
Ara per ara, es preveu que l'estatunidenca dugui a terme el llançament de la primera secció de la plataforma l'any 2026. Després de completar les revisions preliminars i modificacions de disseny en col·laboració amb la Nasa, la firma espacial nord-americana assegura que "les activitats de soldadura i mecanitzat per a les estructures primàries del primer mòdul de l'estació Axiom" han començat.
De l'espai als oceans: "Un indret on es pot estar encara més aïllat"
“Hi ha un indret on es pot estar encara més aïllat que a l’espai: a les profunditats dels oceans”. HéctorSalvador, pilot de submergibles a REVOcean, ha representat la connexió espai-oceà durant el congrés en la ponència Exploració Sense Límits: la Sinèrgia del Mar i l'Espai. “Els oceans han sigut bàsics per al desenvolupament de l’espècie humana, però també han sigut temorosos, ja que hi ha monstres marins i tempestes: es tracta d’una relació desafiant”, ha afegit.
Salvador: “Es pot enviar un robot a explorar l’oceà, fins i tot, de manera més segura; ara bé, aquest mai ens explicarà històries. Això ho fem les persones”
Salvador es dedica a reduir, tant com pugui ser, la dada del 70% de superfície “inexplorada” que roman a la Terra. Aquesta és una tasca cada vegada més atribuïda als robots, com ara el rastrejador Neptune, que operat per la Xarxa Oceànica del Canadà controla les condicions ambientals al canyó de Barkley i la seva fauna bentònica, o els microrobots desenvolupats per la Nasa -present al NewSpace Economy Congress-; ara bé, l’expert ha destacat la importància que té la humanitat a l’hora de liderar les missions d’exploració dels oceans, malgrat el seu elevat grau de dificultat: “Es pot enviar un robot a explorar l’oceà, fins i tot, de manera més segura; ara bé, aquests mai ens explicaran històries. Això ho fem les persones”.