Escolta l'article ara…
El passat dimecres, a les 8:02 hores del matí, l’empresa catalana Cirsa Enterprises, SA, cotitzada a borsa, va fer públic un comunicat de gran transcendència. La notícia era que la gerència de la companyia havia arribat a un acord de fusió amb el seu competidor italià Lottomatica. L’acord entre societats passa per fixar un bescanvi d’accions en virtut del qual els accionistes de l’empresa absorbida rebran per cada títol que posseeixin de Cirsa la quantitat de 0,668 accions de la companyia resultant, la “nova” Lottomatica. D’aquesta manera, en el repartiment de capital de la companyia fusionada els accionistes de la catalana controlaran un 32,5% del total, mentre que els propietaris de Lottomatica es quedaran amb un 67,5%.
La proporció és el resultat de la ponderació de valor de totes dues empreses, atès que abans de l’oferta de fusió Lottomatica tenia una valoració d’uns 6.000 milions d’euros, mentre que Cirsa es quedava al voltant dels 2.800 milions. Mentre que la companyia vallesana té com a pal de paller a Blackstone, titular del 78% del capital, la firma italiana no té accionistes de referència i és que el seu principal valedor, el fons Apollo, ha anat sortint progressivament del capital i els grans paquets que queden corresponen a inversions purament financeres no activistes de Fidelity i de Capital Research.
Una de les marques més conegudes de Cirsa és Sportium, una casa d’apostes per internet que va néixer com a aliança d'empreses (joint venture) amb el gegant britànic Ladbrokes per obrir sales físiques d’apostes esportives. Més tard, els terrassencs es van quedar la totalitat de l’empresa. Recordem que Blackstone va adquirir el 2018 totes les accions de Cirsa, una empresa que va ser valorada en gairebé 2.000 milions d’euros, la meitat com a pagament directe al propietari, Manuel Lao Hernández, i l’altra meitat com a assumpció del deute.
Gràcies a l’oferta de fusió que s’acaba de fer pública, la cotització de Cirsa ha aconseguit atansar-se als seus màxims històrics i ara ja es mou per sobre dels 16 euros. Des dels primers temps al mercat, l’estiu del 2025, en què va voltar pels 16,80 euros, no s’havien vist aquests preus, atès que una caiguda sostinguda a partir de finals de l’any passat l’havia dut a cotitzar a uns mínims de 12,40 euros (amb una regressió del 20%). Durant l’estiu va començar una remuntada que la va deixar als 13,60, just abans de la notícia de la fusió, que l’ha propulsat de manera immediata un 18% addicional.
L'estructura de Cirsa
El president executiu de la companyia és l’enginyer elèctric Joaquim Agut Bonsfills, un vell conegut del món empresarial català. La seva trajectòria al món de les multinacionals es va encetar el 1982, quan el gegant americà General Electric va comprar l’empresa de la seva família, Agut SA, que es dedicava al negoci del material elèctric. Ell va romandre-hi com a directiu i poc després va ser nomenat empresari jove de l’any.
El 2002, Agut va ser el fitxatge estrella de Terra Lycos, una filial de Telefónica que va protagonitzar una de les bombolles més grosses de la història de la borsa de bracet amb el president de la teleco espanyola, Juan Villalonga Navarro. La seva següent feina va ser com a president i conseller delegat d’Endemol, una productora de televisió neerlandesa propietat de Telefónica i accionista de Gestmusic (2004-2006).
El 2002, Agut va ser el fitxatge estrella de Terra Lycos, una filial de Telefónica que va protagonitzar una de les bombolles més grosses de la història de la borsa
Finalment, el 2006 va arribar a Cirsa on ha exercit els càrrecs de director general, conseller delegat i president executiu. En l’actualitat és també conseller de la farmacèutica Uriach. La mà dreta d’Agut a l’empresa és Antoni Hostench Feu, conseller delegat que va entrar a Cirsa el 2008 per presidir la filial Sportium.
Dins del consell d’administració, a més dels esmentats Agut i Hostench, trobem a dos representants de Blackstone, que són Lionel Yves Assant i Miguel García Gómez. Entre els consellers independents destaca la figura de Rocío Martínez Sempere, exdiputada socialista. A banda del seu rol a Cirsa, també és directora de la Fundació Felipe González i membre del consell d’administració de la mútua asseguradora Fiatc. Abans havia passat pels consells assessors del Grup Godó i de la Fundació Hermès. En el darrer exercici tancat, el de 2025, Cirsa va aconseguir una facturació de 2.339 milions d’euros, la qual cosa es va reflectir en un benefici net de 72,9 milions.
Qui compra Cirsa?
Qui vulgui aprofundir en la història de Cirsa i conèixe’n més detalls, pot consultar els dos articles que vam publicar el 17 de maig del 2024 i l’11 de juliol del 2025, previs a la sortida a borsa de la companyia. En canvi, del comprador no n’hem parlat mai i, per tant, ara seria el moment adequat per fer-ho. El 1990 un grup d’empreses es van unir per participar en el concurs per a la gestió de les loteries públiques d’Itàlia.
Al consorci hi havia firmes tan conegudes com Olivetti, el Banco Nazionale del Lavoro (BNL) o la informàtica Bull i el seu objectiu principal era la modernització de les loteries del país, fent entrar el joc en l’era de la informàtica. Amb el canvi de segle, qui va aconseguir la majoria de l’accionariat va ser el grup De Agostini (socis de Planeta a Espanya), amb presència també al capital de Mediobanca i de l’asseguradora Generali.
Entre el 2005 i el 2016 es va produir un període de gran creixement gràcies a les fusions amb dos líders mundials, primer amb Gtech (que durant un temps va donar nom a l’empresa) i després amb International Game Technology (IGT), totes dues americanes. El 2021, el negoci minorista es va escindir del conglomerat en ser adquirit per Gamenet, amb el que es va recuperar la marca Lottomatica.
La història de Gamenet és més curta que la de Lottomatica, perquè va néixer el 2006 com a especialista en màquines escurabutxaques
Al darrere de Gamenet hi havia el fons Apollo Global Management (els mateixos que avui són propietaris de l’Atlético de Madrid), un dels més importants de les finances mundials i que va donar oxigen a Gamenet per escometre una sèrie de compres. Ara fa tres anys, Lottomatica va tornar a cotitzar a borsa.
Per cert, la història de Gamenet és més curta que la de Lottomatica, perquè va néixer el 2006 com a especialista en màquines escurabutxaques. Pel seu capital va passar el fons d’inversió Trilantic Capital Partners i més tard, el 2019, va ser l’esmentat Apollo qui va adquirir dos terços del seu capital. L’any 2025 van tenir uns ingressos de 2.255 milions d’euros (amb un increment del 12,5% sobre l’exercici anterior) i un benefici anual de 180 milions (creixent ni més ni menys que un 73%).
Tenen tres branques de negoci: el joc en línia, que els proporciona el 42% de la facturació, les màquines de joc i sales de jocs presencials (especialment, bingo), que n’aporta un 34%, i els anomenats sports franchise, que són la xarxa de locals físics on es fan apostes esportives, amb un 24% del total dels ingressos. El CEO i president de la companyia és Guglielmo Angelozzi.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat