El ciutadà mitjà s’ha acostumat a conviure amb les notícies falses en la seva dieta digital. Segons l’Enquesta sobre xarxes socials 2025 del Parlament Europeu, un 35% dels europeus creu que ha estat exposat “sovint” o “molt sovint” a desinformació durant la darrera setmana, una xifra que creix fins al 52% en el cas de l’estat espanyol. La tendència s’ha accelerat des de l’esclat de la IA generativa: Hans W. A. Hanley i Zakir Durumeric, investigadors de la Universitat Stanford, van estudiar entre l’1 de gener de 2022 i l’1 de maig de 2023 el volum de producció de notícies falses en portals web de notícies i de desinformació, i acrediten un augment del 53,7% en els primers i del 474% en els segons en aquest període de temps.
Una de les vies a través de les quals les notícies falses s’estenen més ràpidament són les xarxes socials, mitjà utilitzat pel 40% dels ciutadans europeus i pel 38% dels espanyols per informar-se, d’acord novament amb l’enquesta del Parlament Europeu. Aquest és precisament l’àmbit a què vol posar fre Counter View, una proposta liderada per l’investigador indi de la Universitat de Surrey Arka Ujjal Dey, encetada durant la seva etapa postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Counter View va de contextualitzar les publicacions a les xarxes socials”, explica l’emprenedor a VIA Empresa, una tasca que no es limita a una resposta binària: “No només volem quedar-nos amb si és cert o no, sinó que també volem veure l’espectre de mitjans que ho cobreix”.
Counter View neix de la necessitat de verificar la certesa o falsedat de grans volums de publicacions a xarxes socials
La gènesi de Counter View neix d’un projecte d’investigació finançat pel govern espanyol i coordinat per Verificat, l’objectiu del qual era discernir com s’estén la desinformació durant una campanya electoral. “Havíem d’avaluar unes 400.000 publicacions de Twitter, i mentre buscàvem com adreçar-ho, vam trobar aquesta solució”, recorda Dey. Gràcies a l’expertesa en tecnologies de models de visió-llenguatge (VLM), l’equip va dissenyar un primer prototip que permetia introduir el text i la imatge de les publicacions per comprovar la certesa o falsedat dels continguts i identificar quines altres fonts d’informació havien cobert aquell cas.
La metodologia que fa servir l’eina consisteix a fer centenars de cerques a la xarxa sobre aquells continguts concrets, amb una correcció de la consulta si els resultats no convencen. “A vegades, quan fas una cerca, no acabes de trobar el que buscaves i canvies el terme, oi? La nostra tecnologia pot refinar automàticament les cerques i reduir el temps que comporta agafar aquestes evidències”, desenvolupa Dey.
Una eina per accelerar la feina a periodistes
És precisament aquesta manera de fer la que va encendre una bombeta al cap de l’investigador: el procés s’assemblava molt al que fan els periodistes a l’hora de verificar possibles notícies falses, però reduint immensament el temps dedicat. “Quant de temps pot dedicar un periodista a trobar centenars de fonts, una o dues hores? Amb Counter View ho poden fer en cinc minuts”, compara l’emprenedor. És així que va establir-se el nou objectiu del projecte, ara ja amb mentalitat empresarial: “Intentem ajudar els periodistes a dedicar menys temps buscant fonts i més temps prenent decisions”.
Dey: “Intentem ajudar els periodistes a dedicar menys temps buscant fonts i més temps prenent decisions”
És amb aquesta mentalitat que l’equip de Counter View, consolidat a Barcelona amb investigadors del Centre de Visió per Computador (CVC) de la UAB, ha estat treballant per donar forma a l’eina. En l’actualitat, la companyia ha desenvolupat un prototip funcional que opera en un servidor, al qual li poden pujar continguts textuals i visuals per ser verificats. Tanmateix, l’eina es troba encara en una etapa immadura i li falta escala tecnològica: “Si li poses 1.000 peticions no respondrà gaire bé”. És per aquesta raó que, a curt termini, l’objectiu de l’entitat és tancar diverses proves pilot amb administracions públiques i altres entitats que els permetin construir la infraestructura tecnològica per guanyar escala i identificar “quines noves característiques hem d’implementar”.
Amb tot, Counter View no vol limitar-se únicament a la certesa o falsedat dels continguts, ja que els seus impulsors tenen clar que els biaixos juguen un paper clau en el disseny i difusió de notícies falses. En aquest sentit, la solució treballa actualment amb els criteris de l’agència externa Media Bias Fact Check, que atorga un posicionament polític a cada capçalera, el mateix que fan servir mitjans similars com Ground News. Tanmateix, Dey explica que volen anar més enllà: “Té limitacions òbvies, perquè no cobreix totes les fonts. A més, et parla del biaix de la font en general, però no del biaix en un tema concret o una regió concreta”. És per aquesta raó que la seva intenció és “construir un avaluador de dominis més fort” que inclogui les variables temàtiques i regionals, a més a més de l’alineament polític general, i que també tingui en compte un volum més gran de mitjans.
Counter View indicarà els biaixos polítics, regionals i temàtics de les fonts que cobreixin la informació consultada
Amb el model tecnològic clar, la voluntat inicial de l’equip a l’hora de comercialitzar el producte es basava en un sistema de petits pagaments per ús, però la idea ha anat mutant fins a l’actualitat. “El mercat encara no existeix, així que l’has de crear”, assenyala Dey, en referència a la manca d’opcions similars que convencin els professionals periodístics a apostar per una solució com la seva. És per aquesta raó que han optat per un camí alternatiu: el nou públic objectiu de la primera etapa de Counter View són petits municipis, estacions de policia, governs o empreses de comunicació de marca “que tenen fons econòmics per detectar notícies falses, però que actualment no tenen els mètodes”.
En aquesta via, la voluntat és oferir els serveis de pagament per a casos com combatre la desinformació racista en un municipi o les falsedats en situacions de desastres naturals, com va succeir amb la DANA de València. Aquest camí els atorgaria, segons Dey, un doble resultat: per una banda, es posa a prova la robustesa i efectivitat del sistema, que es va reentrenant constantment; i per l’altra, es construeix una reputació com a font de referència després de treballar amb organismes públics.
Així, el calendari que preveu l’equip de Counter View és destinar els pròxims “un o dos anys” a desenvolupar aquesta primera versió de pagament, principalment destinada a entitats governamentals, i posteriorment, crear una versió “completament gratuïta per als usuaris”. “Però clar, primer hem d’aconseguir que la gent ens cregui”, deixa clar Dey, raó que explica l’ordre planejat. En aquest sentit, l’investigador i emprenedor avança que en un període de dos a tres anys, “quan ja tinguem una versió sòlida del producte”, publicaran aquesta segona plataforma, que possiblement incorporarà una versió de pagament per a grans volums de peticions.