“He llegit i accepto els termes i condicions”. Quantes vegades heu fet clic a la casella amb aquest missatge, confirmant l’execució d’una acció ben lluny d’haver-se dut a terme? El món digital ens ha acostumat a donar per suposades condicions legals cada vegada que fem compres en línia, que compartim informació personal delicada o, des de l’entrada en vigor de l’RGPD a Europa, que visitem una pàgina web i ens demana acceptar o rebutjar les galetes de seguiment. Aquesta és, segons Francesc Serras, “la mentida més repetida d’internet”, una enganyifa a què volen posar punt final amb Tecous.
“Convertim tot aquest text legal, que els usuaris no llegim i que la Unió Europea és conscient que no llegim, en una interfície molt més intuïtiva”, resumeix Serras, coCEO i cofundador de l’empresa. La via per la qual han optat és el disseny legal, o legal design en anglès, una sèrie de tècniques pensades per simplificar i clarificar els textos legals de cara al públic final. En concret, la companyia fundada i operada des de Cardedeu (Vallès Oriental) opta per dues estratègies: l’ús d’icones visuals que identifiquin les categories de cada apartat i de resums textuals per als punts clau de cadascuna.
L’aposta pel disseny legal no és nova, i el mateix Serras és el primer a admetre-ho: “Nosaltres amb això no hem reinventat la roda, sinó que l’hem posada a funcionar”. De fet, el projecte neix del seu treball de final de màster, en el qual estudiava la possibilitat d’establir un sistema d’icones normalitzat per resumir el contingut dels termes i condicions d’ús. Aquest àmbit ha estat en el qual s’ha acabat especialitzant l’empresa, que busca posar una solució a les extensions titàniques d’aquests textos: “Sempre ens agrada dir que trigaries el mateix temps a llegir els termes i condicions de Microsoft que Macbeth, de Shakespeare. Jo no he llegit mai Macbeth… i tampoc els termes i condicions de Microsoft”.
Serras: “Nosaltres amb això no hem reinventat la roda, sinó que l’hem posada a funcionar”
La metodologia de Tecous combina el coneixement legal amb la tecnologia i l’adaptació als criteris d’accessibilitat. “El primer que fem és agafar el text i preguntar-nos què buscaria una persona que ho hagués d’entendre”, explica Serras. Identificats els elements clau, l’equip construeix una mena “d’índex interactiu” que permet navegar més fàcilment entre els diferents elements del text legal, dels quals sempre es pot accedir a la versió completa. En l’actualitat, aquests resums els fan manualment, però la idea futura és que es duguin a terme a través d’intel·ligència artificial, i ja estan treballant en el programari a través de les eines disponibles a l’Aina Kit del Projecte Aina.
En qualsevol cas, fets manualment o artificialment, tots els resums passen sempre dos filtres abans de publicar-se: un primer a mans d’un jurista, que s’assegura que tot està en ordre i que és una bona translació del text original; i una segona d’accessibilitat, àmbit en què col·laboren amb la Xarxa AccessCat, en què avaluen la llegibilitat i comprensió de la solució. “Qui assumim el risc som nosaltres; actuem com una espècie de certificador que, efectivament, el resum té tot el contingut que hi ha en el text complet sense haver perdut matisos d’especial rellevància”, justifica Serras.
El valor de la claredat per a les empreses
Tot i que les funcionalitats que es preveu que siguin operades amb intel·ligència artificial es troben encara en construcció (Serras apunta a un nivell de maduresa tecnològica TRL 4), el sistema amb la variant manual ja s’ha començat a implementar en algunes companyies. Serras destaca en particular dues joieries de Barcelona que han volgut implementar el seu sistema per evitar problemes postvenda: “La joiera artesanal no és la mateixa quan la veus en foto que quan t’arriba a casa, precisament perquè és artesanal. Pot semblar molt obvi, però aquesta gent té molts problemes amb això, malgrat que ja ho expliquen als termes i condicions”.
De fet, evitar conflictes després de l’entrega dels productes és una de les principals raons que el cofundador de Tecous addueix com a justificant de la seva solució: d’acord amb les dades de què disposen, el seu sistema aconsegueix reduir un 30% els problemes postvendes. Una altra raó que justifica la simplificació dels termes i condicions és la “construcció de relacions de confiança” amb els clients, àmbit en què asseguren millorar un 8% les conversions. I encara hi ha un tercer context en què el disseny legal estalvia problemes dins de l’empresa: la comunicació interna. “Parlava amb un noi que em deia que els informes que redactaven els seus advocats després els han d’explicar els administratius als clients finals. I clar, els advocats fan fantàsticament la seva feina, tan bé que no l'entén ningú, i la persona que ho ha d’explicar no ho sap fer”, exemplifica Serras.
El disseny legal de Tecous pot ajudar a evitar problemes postvenda, incrementar la confiança de clients i millorar la comunicació interna
Però més enllà dels termes i condicions, l’equip també comença a explorar el món de les administracions públiques i les ordenances municipals com un altre àmbit d’aplicació de la solució de Tecous. Serras posa com a exemple les comunicacions que s’envien a la ciutadania, com ara les vinculades al càlcul de l’IBI, com a documentació que podrien simplificar i resumir a través de la seva eina, tot i que té clar que la contractació pública és un àmbit que requereix “paciència” i l’exploren de manera paral·lela al sector privat.
Sigui com sigui, la solució de Tecous ha aconseguit captar l’atenció del públic: el passat 2025, la companyia va ser un dels sis projectes guanyadors de la setena edició de l’iFest, el programa d’emprenedoria i innovació de la Generalitat, gràcies al qual van poder fer una estada d’acceleració a l’Impact Hub de Lisboa. La startup també ha participat en la tercera edició de l’AI Accelerator, un programa públic català d’acceleració d’empreses basades en IA, i durant la passada edició del MWC van desplegar una prova de concepte de la seva solució en el reglament del congrés, a la seva pàgina web.
Els cinc membres que conformen Tecous (un enginyer de sistemes navals, dos desenvolupadors full-stack, una periodista i un jurista) provenen de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i és amb aquesta darrera que van assistir a la darrera edició del 4YFN amb un estand. Serras, alumni de màster de la UAB, va acostar-se en l'anterior edició del congrés d’empreses emergents al pavelló de la universitat per parlar-los de la solució que estaven dissenyant, i des d’aleshores, “el suport que hem rebut és excepcional; no tinc paraules per poder explicar que hi hagi tanta gent predisposada a ajudar-te a trobar la sortida que vulguis”. Sobre la tasca que es duu a terme des del Parc de Recerca UAB (PRUAB), el cofundador de Tecous remarca que “et deixen anar fent, et van connectant amb gent de dins del campus i és un entorn molt ric”.