El 17 de febrer passat, fa només tres dies, el secretari del consell d’administració de la cervesera Damm, Ramon Agenjo Bosch, va remetre una comunicació als accionistes de la companyia informant-los que les seves accions deixaven de ser anotacions en compte i es convertien en títols nominatius en suport físic. Aquest canvi tan curiós pot ser considerat com la darrera etapa de l’OPA d’exclusió que va executar la companyia ara fa poc més d’una dècada. Els títols nominatius de caràcter físic poden semblar cosa d’altres temps, però en el cas de Damm, on el nombre d’accionistes és reduït i segurament es coneixen tots entre ells, pot interpretar-se com una mesura alineada amb el perfil accionarial de l’empresa que, per cert, enguany celebra els 150 anys d’història.
Per ser precisos, cal matisar que qui compleix realment segle i mig és la fàbrica de cerveses que els cosins alsacians August K. Damm i Josef Damm van obrir al carrer de Viladomat de Barcelona, molt abans que es formés l’actual Societat Anònima Damm, cosa que va succeir el 1910. Aquell any es va fusionar la companyia de la família Damm amb La Bohemia (de Joan Musolas i Ignasi Coll Portabella) i la fàbrica E. Cammany i Companyia (Enric Cammany i Lluís Puigjaner Vidal). La firma nova de trinca tenia com a accionistes principals als Damm (40% del capital) i a la Bohemia (40% també), mentre que Cammany es va quedar amb el 20% restant. També va ser a prop d’afegir-s’hi la família Moritz, però al final no va haver-hi acord.
Després d’aquella fusió de fa més d’un segle, Damm no ha parat de créixer i s’ha convertit en la marca de cervesa de referència a Catalunya, en un mercat que fins fa poc estava molt compartimentat geogràficament. El domini de Damm al país era equivalent al que exercia Estrella Galicia a aquella regió del nord-oest, Cruzcampo al sud de la península o Mahou al centre. En els darrers anys semblen haver-se trencat els pactes tàcits que mantenien a les companyies confinades als seus territoris i ara totes volen créixer a tot arreu. Especialment significatiu és el cas d’Estrella Galicia a Catalunya, on està aconseguint situar-se en posicions de privilegi de manera prou ràpida.
Mentre Damm cotitzava a borsa -un fet que va finalitzar el 2015-, les obligacions de transparència pròpies d’una companyia cotitzada permetien conèixer amb tot detall les interioritats de l’empresa, però d’ençà de l’OPA d’exclusió és un pèl més difícil. Tret de canvis rellevants que no s’hagin fet públics, el primer accionista avui de Damm és la petroliera Disa, amb un terç del capital. Pot semblar estrany que una firma vinculada a la distribució de combustibles sigui el propietari d’un fabricant de cervesa, però tot queda explicat quan constatem que al darrere de Disa (no com a únics accionistes, però si els més importants) hi ha la família Carceller, vinculats a Damm des de fa molts anys (van emparentar amb els Coll que, com hem vist, eren accionistes de La Bohemia).
Tret de canvis rellevants que no s’hagin fet públics, el primer accionista avui de Damm és la petroliera Disa, amb un terç del capital
Però els seus llaços amb el petroli encara són més antics que els que tenen amb aquesta beguda d’ordi, i és que l’iniciador de la nissaga, que va ser Demetrio Carceller Segura, va formar part inicial del monopoli estatal del petroli (Campsa) el 1927, i poc després va contribuir a fundar Cepsa (1929) i Disa (1933). La seva estreta relació amb la família Primo de Rivera i, en general, amb el falangisme li va obrir les portes als aparells de l’Estat, tant a l’època de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera com a la del règim franquista, on va ser ministre d’Indústria i Comerç (1940-1945).
El seu casament amb Josepa Coll li va permetre entrar a l’accionariat de Damm, d’on la família Carceller ja no només no n’ha sortit, sinó que no ha parat d’incrementar la seva participació. Un moment clau va ser el 1993, quan Fernando Coll Picard, net d’Ignasi Coll Portabella, els va vendre el seu paquet accionarial. La família sempre ha volgut mantenir un perfil baix i aparèixer el mínim possible als mitjans de comunicació, però aquests plans es van frustrar fa poc més de deu anys, quan l’Agència Tributària els va posar el focus a sobre per no haver declarat el que els tocava. El 2016, quan el procediment contra ells va finalitzar, tots els mitjans van fer-se ressò de la multa milionària que van haver de pagar per evitar la presó.
A més dels Carceller, a l'accionariat trobem Dr. Oetker (25%), novament la família Carceller -encara que aquest cop en solitari (17%)-, La Moravia (6%) i els Agenjo (5%)
Per darrere dels Carceller, a la llista d’accionistes trobem a la multinacional alemanya d’alimentació Dr. Oetker, que té un 25% del capital. El tercer accionista per importància és un altre cop la família Carceller, ara a través d’una societat patrimonial on només hi són ells (a diferència, de Disa, on estan acompanyats per un grup de petits accionistes) i que posseeix un 17% del capital.
A força distància dels propietaris que acabem de veure hi ha La Moravia, societat patrimonial de la família de Ramon Armadàs Bosch, antics propietaris de la fàbrica La Moravia, adquirida el 1954 per Damm, i Boag Valores, que és la patrimonial de la família de Ramon Agenjo Bosch, descendents directes de la família Damm. Pel que fa a les participacions, La Moravia atresora un 6% del capital, mentre que els Agenjo en tenen un 5%. Tots aquests accionistes totalitzen un 87% del capital, mentre que la resta d’accions són en mans d’una constel·lació de petits titulars que no van acudir a l’OPA d’exclusió del 2015 (segons algunes informacions, podrien ser uns 150).
El present i futur de Damm
Avui dia Damm és molt més que cervesa, amb incomptables referències en aquest segment, i és que la seva cartera de productes també inclou les marques d’aigua Veri, Fuente Liviana, Pirinea i Font Major, així com els batuts de cacau Cacaolat i la cadena de menjar ràpid Rodilla. L’any passat també van encetar la distribució del refresc de te Nestea per a diversos territoris.
Fora del negoci, cal fer un esment a la inauguració, el 2024, de la magnífica ciutat esportiva on es desenvoluparà l’equip de futbol de l’empresa, el CF Damm, dedicat des de fa més de 70 anys a la formació de jugadors. El complex supera les 30 hectàrees de superfície i està ubicat a la muntanya de Montjuïc, en un espai que anys enrere havia estat el camp de rugbi del CN Montjuïc i més recentment un petit camp de golf urbà.
En el darrer exercici tancat, el grup va facturar 2.025 milions d’euros, amb un benefici net de 175 milions.