Dos quarts de deu del matí. El recinte Gran Via de Fira de Barcelona es desperta per acollir la 60a edició d’Expoquimia. A pocs metres, la seva germana Equiplast - que viu la 40a trobada internacional del plàstic i el cautxú-, també aixeca la persiana. L’ambient als pavellons 2 i 3 es manté tranquil i encara no es fa notar aquell formigueig tan característic de les grans cites tecnològiques com el Mobile World Congress (MWC). I és que la benvinguda institucional s’ha fet esperar i no ha tingut lloc fins a les disset hores, amb les intervencions del conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
Les hostesses comencen a validar les primeres entrades, tot i que ja es dibuixa alguna cara llarga entre els assistents. Arribar fins aquí aquest dimarts no ha estat fàcil. De fet, molts han topat amb la vaga educativa convocada per la CGT, la Intersindical i la COS. Els docents mantenen la pressió per exigir millores més enllà del preacord i han col·lapsat els accessos clau de Barcelona amb una gran bicicletada que ha tallat la Meridiana, la Gran Via, i ha bloquejat punts turístics com la Casa Batlló al passeig de Gràcia.
L'arrencada del saló es produeix en estricta consonància cronològica amb la sortida a la llum de la darrera fotografia del sector. Segons un informe d'Acció, la química catalana va facturar 29.100 milions d’euros el 2025, xifra que equival a un contundent 9% del PIB de Catalunya. Amb 1.750 empreses i més de 65.700 treballadors, el Principat lidera el gremi a l'estat espanyol, i concentra el 25% de les companyies, el 31% dels treballadors i un incontestable 37% de la facturació total. Precisament per projectar tota aquesta potència i debatre el rumb de la indústria, Acció ha plantat un estand on no han deixat de rutllar taules i ponències, entre elles una per debatre el gran titular del dia: la descarbonització. Ho ha fet en companyia de representants de Basf, Eurecat, Carburos Metálicos i GasN2.
Un cop superat el filtre d'accés, el recorregut condueix directament cap a un dels punts que es preveu més comentat del saló. Per primer cop, Bondalti i Ercros comparteixen estand. És la mostra més tangible i visual del desenllaç d’una operació corporativa de gran calat: la finalització de l’oferta pública d’adquisició (OPA) que la firma portuguesa va llançar sobre la històrica química catalana. La situació, de fet, deixa detalls curiosos durant les ponències. Mentre el portaveu d'Ercros no fa cap menció a Bondalti durant la seva intervenció, el representant de Moeve assenyala sense dubtar ambdues companyies quan recull algunes de les reflexions exposades minuts abans.
Per primer cop, Bondalti i Ercros comparteixen estand. És la mostra més tangible i visual del desenllaç d’una operació corporativa de gran calat
Un cop feta una primera ronda de reconeixement, i d'acord amb els detalls descrits unes línies amunt, un bon gruix de visitants paren atenció a l’Industry Showcase, l'espai inaugurat l’any 2023 que busca aterrar els grans dilemes del sector a través de casos reals. Durant quatre dies es desgranaran quatre grans eixos de la indústria: la descarbonització, la gestió de l'aigua, els nous materials i ingredients del procés productiu, i la transformació digital.
Francisco José España, director de la divisió de derivats del clor d'Ercros, ha estat el primer a exposar la metamorfosi que viu l'empresa al seu complex de Tarragona. Un polígon que ell mateix descriu com a “mitjà comparat amb alguns, i gran comparat amb altres”, amb 324 treballadors i una facturació que oscil·la al voltant dels 200 milions d’euros en un mercat -el del commodity- on els ingressos “ballen d’un any a l’altre”.
“El procés de descarbonització no és només un exercici voluntarista de sostenibilitat, que també, sinó un exercici de competitivitat”, ha destacat España. “Ercros va encetar aquest camí el 2021 amb el pla 3D, basat en tres eixos: descarbonització, digitalització i diversificació. Avui, el gruix de l’esforç se centra en el primer vector”, ha afegit. Amb una reducció del 5% de les emissions globals de CO2 del complex, i fins a la meitat del consum de gas natural, el ponent ha confirmat que la descarbonització és també una palanca de competitivitat industrial.
Moeve i Covestro, triomfadores del 'Best in Class'
Quan el públic ja es disposa a aixecar-se per continuar la ruta pels pavellons, l'anunci del primer guardonat dels premis Best in Class 2026 -els quals reconeixen l’excel·lència i la transformació en la indústria química i de procés- ha tornat a retenir els assistents a les seves cadires. El primer guardó ha anat a parar a mans de Moeve, la companyia energètica espanyola -abans coneguda com a Cepsa-, per una estratègia que s'empara en l'enginyeria de la química bàsica i el blindatge de l'autonomia estratègica d'Europa.
Durant la seva intervenció, Carlos Molina, director comercial de la companyia, ha llançat un contundent missatge de resiliència. En un context marcat pel tancament sistemàtic de plantes arreu del continent, la companyia ha nedat a contracorrent amb una inversió de més de 100 milions d'euros de nova planta per a la producció d'alcohol isopropílic (IPA) a Palos de la Frontera, a la província de Huelva. Una obertura que Molina ha qualificat de “la millor notícia per a la química bàsica a Europa aquest 2026”. La iniciativa s'emmarca en el rumb estratègic del grup, que ha suposat un gir de timó radical: la venda del 70% dels seus pous de petroli per finançar directament la transició cap a les energies netes.
Molina (Moeve): "El projecte IPA és la millor notícia per a la química bàsica a Europa aquest 2026"
Segons ha detallat el directiu, la nova planta d'IPA neix completament integrada en el futur Valle Andaluz del Hidrógeno Verde, del qual serà un dels consumidors preferents. Tecnològicament, el complex opta per una ruta d'acetona que minimitza el consum energètic, disposa de la certificació de sostenibilitat ISCC Plus i està altament automatitzat mitjançant intel·ligència artificial i rèpliques digitals. D'aquesta manera, un producte tan essencial per a sectors crítics com el farmacèutic, els semiconductors o la cura personal es converteix en un autèntic far de competitivitat descarbonitzada.
En paral·lel, el segon Best in Class ha estat per a la firma de moda sostenible Lefance. La clau de l'èxit del projecte guardonat, però, radica precisament en l'aliança estratègica amb la química tarragonina Covestro, el soci tecnològic que ha permès obrir les portes de l'economia circular al sector tèxtil de gran consum. La col·laboració de Lefance amb la tecnològica Beyond Leather també ha estat imprescindible per a la creació d'accessoris d'alta qualitat basats en un material vegà generat a partir de residus agroalimentaris de la poma.
En fullejar la guia del visitant del saló, es descobreix que la fàbrica internacional de L’Oréal Groupe a Burgos, també ha estat distingida com a referent d'economia hídrica gràcies al seu sistema de circuit tancat Waterloop, que va permetre reciclar i estalviar 67.000 metres cúbics d'aigua el 2025. I també hi ha hagut forat per a la farmacèutica Almirall, que s'ha erigit per la seva transformació digital de la seva planta de Sant Andreu de la Barca, un complex intel·ligent que se serveix de la intel·ligència artificial i de la tecnologia de rèplica digital per optimitzar en temps real el seu mix energètic.
Propostes d'embalatge amb accent vallesà i l'aniversari dels sentits
Entre els passadissos, l'embalatge del Vallès també ha tret el cap per exposar la diversitat de propostes en packaging, un sector que genera un volum de negoci de 12.200 milions, prop del 4% del PIB. D'una banda, Olmos, empresa instal·lada a Castellar del Vallès, ha apostat per exhibir una cadena de producció estàtica i una línia d’envasos automatitzada orientada als envasats en pot. Des de la companyia han destacat a VIA Empresa que ja fa diversos anys que venen de manera consecutiva al saló, un espai que consideren "clau per fer nous contactes, tancar vendes i mostrar les seves darreres novetats".
L'embalatge del Vallès també ha tret el cap per exposar la diversitat de propostes en 'packaging', un sector que genera un volum de negoci de 12.200 milions, prop del 4% del PIB
Unes passes més endavant, Dosimaq, la firma ubicada a Barberà del Vallès i centrada en la construcció de maquinària d'envasats i dosificadors per a tota mena de sectors, entre ells el veterinari, ha plantejat el seu retorn. El seu portaveu s'ha mostrat molt taxatiu quan ha admès que feia molts anys que no trepitjaven aquesta fira perquè s'havien centrat en circuits internacionals, però que finalment han decidit "donar-se una oportunitat enguany". Amb tot, el portaveu ha rebaixat les expectatives en subratllar que la cita catalana "és molt petita" si es compara amb les grans fires a les quals estan acostumats.
Més enllà d'aquesta visió de negoci industrial, Expoquimia també ha volgut celebrar el seu 60è aniversari estimulant els sentits. De fet, el grup català Carinsa especialitzat en aromes i fragàncies i amb seu a Sant Quirze del Vallès, ha dissenyat en exclusiva el que ha batejat com El Perfum de la Química by Carinsa. Es tracta d'una creació olfactiva concebuda per traduir conceptes científics en sensacions. Aquesta es lliurarà com a obsequi oficial a més de 700 empresaris i autoritats durant el sopar de gala d'aquest dimecres -juntament amb els guardons ja esmentats- a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Aquestes propostes conviuen en un saló que respira força contrastos. Amb un 35% més d’empreses que el 2023, les cites d'enguany sumen 800 expositors i 200 activitats de coneixement i networking, amb la participació de 400 experts. Carles Navarro, president del comitè organitzador d’Expoquimia, preveu “una gran edició” amb més de 21.000 visitants, la qual tindrà lloc els dies 2, 3, 4 i 5 de juny.