La setmana passada va saltar una notícia d’aquelles capaces de trasbalsar tot un sector. El fet en qüestió és que dues de les grans petrolieres que operen a territori espanyol han anunciat que es fusionen: es tracta de Moeve, hereva de la històrica Cepsa, i de Galp, la companyia portuguesa. Aquesta notícia ha arribat just en uns dies en què el sector de l’or negre està força agitat amb motiu de l’operació nord-americana per capturar al president de Veneçuela, Nicolás Maduro Moros, una acció que té unes conseqüències molt rellevants en el sector.
En aquest sentit, el president dels Estats Units, Donald J. Trump, ja s’ha reunit amb les principals petrolieres, tant del seu país com internacionals, per planificar l’accés al cru veneçolà. La nòmina de la trobada del dia 9 de gener passat és impressionant: Chevron, Exxon Mobil, ConocoPhillips, Continental Resources, Halliburton, HKN Inc, Valero, Marathon, Shell, Trafigura, Vitol Americas, Repsol, Eni, Aspect Holdings, Tallgrass, Raisa Energy i Hilcorp.
Cal aclarir que no tot eren companyies petrolieres en sentit estricte, sinó que també hi havia firmes de trading de commodities (Trafigura, Vitol) i refineries (Valero), per posar uns exemples. També la crida l’atenció la presència de les companyies de bandera espanyola i italiana (Repsol i Eni) i l’absència del gegant francès Total. El que demana Trump a les companyies que vulguin operar a Veneçuela són inversions per valor de 100.000 milions de dòlars per tal de modernitzar la indústria d’extracció i refinament local, que ha quedat obsoleta.
Tornant al tema que ens ocupa, la fusió Moeve-Galp, el que de moment han fet públic les dues firmes és que la unió es farà en dos àmbits, el de la distribució (gasolineres) i el de refinament i altres activitats petroquímiques. És el que es coneix com a downstream, és a dir, excloent la part de la prospecció i producció de petroli, que seria l’upstream.
Si tot surt com està previst, la fusió es durà a terme a partir de la creació de dues societats, o plataformes, com diuen al comunicat que han fet públic. La primera, de caràcter industrial, inclourà refinament, trading, química i energia verda (biocombustibles i hidrogen). Els clients d’aquesta branca no seran els consumidors finals, sinó altres empreses.
La segona pota serà la plataforma de distribució minorista, també anomenada “mobilitat”, a partir de l’agregació de les dues xarxes de gasolineres que actualment tenen Moeve i Galp. Això darrer també inclou una eventual xarxa de càrrega elèctrica. En aquest cas, el client serà l’usuari final, és a dir, serà de l’àmbit del retail. Es calcula que el nombre de punts de venda que la nova companyia tindrà a la seva disposició serà d’uns 3.500 i abastarà tota la península Ibèrica.
Una operació gegantina
Si analitzem per separat les dues companyies, veurem que la firma resultant -si es confirma la fusió- serà un veritable gegant. L’actual Moeve, i fins fa poc Cepsa, va tenir uns ingressos de 24.900 milions d’euros el 2024 i disposa d’una xarxa de 1.700 gasolineres.
Els accionistes de referència són el fons Mubdala (fons sobirà d’Abu Dhabi), que té un 60% del capital, i Carlyle (fons americà, també accionista important de Codorniu), que en posseeix un 37%. El manresà Pere Miró Roig ha regit els destins de la companyia entre 2013 i 2019, moment en què es va jubilar després de quaranta anys de serveis a l’empresa. Després va venir Philippe Boisseau, que només va ocupar el càrrec durant tres anys, i en l’actualitat el primer executiu és el neerlandès Maarten Wetselaar.
Que a Cepsa o Moeve hi hagi catalans manant no és pas una novetat, perquè des del mateix moment de la creació de la companyia, el 1929, n’hi ha hagut
El president de la companyia és Luca Molinari, un economista italià que el 30 de juny de l’any passat va substituir en el càrrec a Ahmed Yahia Al Idrissi. Els noms més coneguts del consell d’administració són els d’Ángel Corcóstegui Guraya (ex-BBVA i Santander) i Soraya Sáenz de Santamaría Antón (exvicepresidenta del govern espanyol). Que a Cepsa o Moeve hi hagi catalans manant, com és el cas de l’esmentat Miró, no és pas una novetat, perquè des del mateix moment de la creació de la companyia, el 1929, n’hi ha hagut. Els germans Eduard i Francesc Recasens Mercader, Josep Maluquer Nicolau o l’enginyer de Terol instal·lat a Catalunya Demetrio Carceller Segura, en són uns exemples destacats.
Pel que fa a la portuguesa Galp, la seva facturació total el 2024 va ser d’uns 24.000 milions d’euros. Abans de la fusió planejada, Galp dividia els seus negocis en quatre branques, que són la producció (upstream), industrial (midstream), comercial (downstream) i energies renovables. En aquest cas, els accionistes no són fons d’inversió llunyans, sinó que la propietat cal buscar-la en una de les famílies més riques del mateix Portugal, els Amorim, que posseeixen un 37% de l’empresa. La presidenta de la companyia és, precisament, Paula Amorim. Un 55% del capital cotitza lliurement a la borsa.
Corticeria Amorim, de la família Amorim, no és una firma gens estranya a Catalunya, perquè a les seves mans és on ha acabat la potent indústria catalana del suro
Els Amorim són una família molt coneguda en l’àmbit dels negocis, i no només per les energies, perquè també són els propietaris de la principal empresa de suro del planeta, Corticeria Amorim. No és una firma gens estranya a Catalunya, perquè a les seves mans és on ha acabat la potent indústria catalana del suro, que va regnar mundialment durant moltes dècades.
Per cert, la notícia de la fusió entre Moeve i Galp arriba mesos després que una altra possible operació corporativa de gran importància ocupés titulars als mitjans econòmics, com va ser el cas de la possible fusió entre les britàniques Shell (antiga Royal Dutch Shell) i BP (antiga British Petroleum i Anglo-Persian Oil Company), un projecte d’unió que de tant en tant es posa d’actualitat sense que, de moment, mai s’hagi arribat a materialitzar.