Trencar una amistat pot fer tant de mal com deixar endarrere un gran amor. I si, a més, es comparteix un projecte empresarial encara més. Diuen que abans d'emprendre és vital comptar amb un expert legal per establir unes "bones bases" per un present i futur ple d'incerteses. Dos socis amics de tota la vida, l'inici d'una empresa amb il·lusió, però la incompatibilitat amb el pas del temps, les diferències de criteri, aversió al risc o divergències en la gestió de l'equip poden portar a la fi d'una relació entre socis i, encara més, d'amistat. I atenció: "divorciar-se d'un soci és més complicat que d'una parella". Així ho apunta l'emprenedor i inversor privat Carlos Blanco a VIA Empresa. I molts deures pendents, entre els quals no menysprear el pacte de socis, apostar per l'honestedat i buscar l'anhelada pau mental.
Comencem pel principi. Per què és vital establir unes “bones bases” quan es crea una empresa? En primer lloc, perquè "hi ha un 65% de possibilitats que un dels socis no formi part de la companyia en un termini màxim de 2 o 3 anys", segons les xifres del sector emprenedor. Blanco té clar que "quan et cases has de firmar bé el divorci" perquè després d'una fase de lluna de mel hi pot haver problemes que poden portar a la desaparició d'una empresa o amb moltes dificultats per aconseguir finançament. I així ho exemplifica l'inversor: abans es deia "posa un advocat a la teva vida", mentre que ara ha evolucionat a "posa un bon advocat a la teva vida".
Blanco (emprenedor i inversor): "Divorciar-se d'un soci és més complicat que d'una parella"
De fet, quan es comença un projecte s'acostuma a fer amb il·lusió i perspectives de creixement. I és per aquest motiu que Andrés Robles, advocat expert en dret laboral i civil, explica que la figura de l'advocat és essencial. "És important comptar amb un lletrat que hagi vist situacions de conflictes entre cofundadors i es pugui anticipar". I evitar la red flag (bandera vermella): dividir les participacions al 50%. Això pot comportar bloqueig en casos de desacord i fins i tot la dissolució d’una entitat.
Per no arribar a aquest extrem, és important definir clarament com es resoldran els conflictes amb un pacte de socis on s'estableixi les “regles del joc”. Sobretot per tenir en compte les normes, qui són els socis de l'empresa i poder preveure els conflictes que puguin sorgir en el dia a dia, des de la distribució de beneficis, quin capital pot entrar, les restriccions en les participacions i les clàusules d’arrossegament.
Cal evitar dividir les participacions al 50%. Això pot comportar bloqueig en casos de desacord i fins i tot arribar a la dissolució de l’empresa
També cal destacar que molts treballadors cometen l'error de "casar-se" sense haver estat parella abans. Aquesta similitud amb les relacions amoroses s'utilitza per explicar que cal “conèixer-se bé entre socis i veure's en totes les situacions, des de moments divertits, de tensió, d’estratègia, de projecció, de viatges i en el dia a dia”. És important tenir perfils diferents, però comptar amb els mateixos valors. I sobretot, “que no tot el món evoluciona igual”. Hi ha cofundadors que creixen molt personalment i professionalment i poden assumir més responsabilitats, mentre que d'altres són bons tècnics “però no tenen les habilitats que es requereixen per liderar equips de més de trenta persones”. I també criteris envers el risc, mentre alguns busquen aventurar-se amb l’expansió, altres són cautelosos.
"Ja no aguanto, com puc acabar una relació amb el soci?"
Molts professionals es troben amb aquest dilema i els experts sempre recomanen actuar amb "proximitat, respecte i transparència". Robles explica que és primordial la claredat, mantenir la comunicació cordial, constructiva i evitar l'enfrontament personal i els retrets. També recomana el suport d'un professional si és necessari i valorar l'impacte global. "S'ha de pensar més enllà de la sortida del soci d'un negoci, com ara els clients de l'empresa i els empleats. Ja que si marxa un pilar pot afectar els treballadors", continua l'advocat.
L'única solució és negociar i no acabar amb "relacions tenses a través d'advocats perquè no us podeu ni veure". Sovint, pel mateix Blanco, el millor en situacions de bloqueig i sense desenllaç és "deixar l'empresa i oblidar-se d'ella i buscar nous reptes. Donar-ho per perdut i ser feliç de veritat".
És bo barrejar amistat i negocis?
Per a molts emprenedors és la pregunta del milió i no hi ha una resposta única i definitiva, ja que depèn de molts factors. Robles recomana ser realista i establir límits entre amistat i negocis i mantenir el respecte. I, en cas de gaudir de moments d'amistat, deixar les converses professionals en l'àmbit que li pertoca: a l’oficina.
Blanco (emprenedor i inversor): "No és bo posar amics i persones íntimes a les empreses"
El mateix Blanco explica que "és bo acabar sent amic d'un soci, mentre que no és bo posar de soci a algú per ser amic". Cal que primer la relació sigui professional i després ja personal. "No és bo posar amics i persones íntimes a les empreses", continua l'inversor. I la clau de tot plegat: el més important és l'equip i és impossible tenir èxit sol.
"La majoria d'empreses que han triomfat és perquè hi havia dues o tres persones molt bones". I, evidentment, des de bon començament és impossible tenir l'equip "ideal". Estadísticament, algú marxarà, mentre que entraran nous perfils i gestors que marcaran la diferència. I el més important de tot: la metàfora de l’elefant a l’habitació. Cal actuar i prendre les decisions necessàries per aconseguir la tan anhelada pau mental. Encara que comporti decisions difícils, com ara el dol de perdre un soci i amic.