Cada 2 de novembre se celebra el que l'església catòlica occidental anomena la Commemoració de Tots els Fidels Difunts, també conegut com el Dia dels Morts i, per tant, és una ocasió idònia per commemorar la transparència de les universitats privades de l’estat espanyol que, en la gran majoria dels casos, brilla per la seva absència. Del mig centenar de centres privats, tan sols un 15% és considerat “transparent”, segons la cinquena edició de l’Examen de transparència elaborat per la Fundación Haz, que assegura que la transparència no es mesura només per la quantitat d’informació que ofereixen a les seves respectives pàgines web, sinó per “la seva capacitat d’explicar com es governen, com fan servir els seus recursos i quins resultats obtenen en acabar el curs”. A partir d’aquesta premissa, l’entitat ha sotmès a estudi gairebé totes (40) les universitats privades espanyoles, i els resultats són clars: “La transparència del sector continua estancada”.
Transparents, translúcides... o opaques?
Així ho afirmen els autors de l’Examen, Jaiver Martín i Ángel Luis Ladrón, qui han classificat 40 universitats privades espanyoles en tres grans blocs: transparents, translúcides i opaques. Quan Martín i Ladrón apunten que aquest balanç continua estancat, ho fan de manera literal: amb un compliment del 59%, els resultats han estat exactament els mateixos respecte als de l’informe de l’any anterior, amb 6 universitats transparents (15%), 12 translúcides (30%) i 22 opaques (55%).
Els portaveus de la Fundación Haz destaquen que la informació econòmica és “la principal debilitat del sector”
D’entre les conclusions, els portaveus de la Fundación Haz destaquen que la informació econòmica és “la principal debilitat del sector”: “La publicació de pressupostos, estats financers, memòries i auditories continua sent minoritària”. Ara bé, val a dir que entre el 55% de les universitats considerades “opaques” no n’hi ha cap de catalana; encara més, aquestes són les que constitueixen el grup reduït de “transparents”, mentre només alguna es deixa veure en el sector “translúcid”.
Les universitats catalanes aproven economia (amb nota)
La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) -aquesta darrera és inclosa en l’informe, ja que presta un servei públic, però és de gestió privada, per la Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)- són les més transparents de l’Estat. Totes dues compleixen “totalment” 27 indicadors dels 28 de l’informe, mentre que només un, el de l’ocupabilitat, l’assoleixen “parcialment”.
Precisament, aquest indicador s’estrena en l’Examen de Fundación Haz, qui considera l’ocupabilitat “un dels resultats més rellevants de qualsevol institució universitària”: “Per aquest motiu, mereix mesurar-se amb criteris que permetin ser verificats i puguin comparar-se”, sosté l’informe, que exigeix al món universitari la publicació anual del percentatge de titulats que treballen a l’Estat dotze mesos després de graduar-se. Quant als indicadors més crítics, els econòmics, només la UIC i la UOC mostren una transparència total en els quatre que recull l’estudi: pressupost, estats financers, memòria de comptes anuals i auditoria externa. Quatre indicadors que, a escala estatal, s’incompleixen en aproximadament un 80% de les universitats.
D’altra banda, i en l’àmbit català, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic) se suma a les dues mencionades, ja que també compleix amb tots quatre paràmetres; però el fet de no comptar, segons Haz, amb la identificació d’una persona o unitat responsable de compliance, i suspendre en ocupabilitat, situa la universitat en tercer lloc d’aquest llistat, amb 26 indicadors dels 28 assolits.
La governança, un àmbit que necessita "especial atenció"
Així, aquestes tres universitats, que encapçalen el segment de centres “transparents”, se situen com a referents quant a transparència en un àmbit que l’estudi defineix crític, el d’informació econòmica. L’altre gran àmbit que recull l’Examen és el de governança, amb indicadors com ara el pla estratègic, la titularitat, o els codis i canals ètics de les universitats. I malgrat que el compliment d’aquests apartats és superior respecte als econòmics, també presenta força feina a fer: “L'absència d’avenços en la identificació de la titularitat mereix especial atenció”, assenyala l’informe.
Aquesta és una informació “necessària per comprendre l’estructura de control i valorar possibles conflictes d’interès”. De fet, l’estudi assegura que en les universitats de titularitat mercantil, la claredat sobre la propietat i els mecanismes de govern resulten “especialment rellevants” a l’hora d’examinar com es protegeix la missió acadèmica “davant altres interessos”. En aquest sentit, només 18 universitats privades de les 40 (45%) ofereixen aquesta informació, entre les quals, novament, totes les catalanes sí que aproven.
Tot i no tenir la seu a Catalunya, Esic University compta amb dos campus a Barcelona, un situat al número 124 del carrer Marià Cubí (Sant Gervasi) i l'altre entre els números 2 i 4 del Passeig Santa Eulàlia (Sarrià), mentre la Universidad de Navarra també en té un a la capital catalana, concretament al número 21 de l’avinguda Pearson, a través de l’Iese Business School. Totes dues universitats se sumen, juntament amb la Católica San Antonio de Murcia, al llistat de centres transparents.
Entre les dotze universitats translúcides figuren la Universitat Ramon Llull i la Universitat Abat Oliba
Entre les dotze universitats translúcides figuren les dues catalanes restants, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Abat Oliba. El fet de suspendre tots quatre indicadors econòmics les fa recular en aquest llistat, malgrat que són les que més a prop se situen dels centres transparents, amb un bon resultat en la resta d’indicadors.
A l’altre extrem, sorprenen la Universidad Intercontinental de la Empresa (Galícia), Universidad Pontificia de Salamanca i la Universidad Europea de Canarias, amb un gran nombre d’indicadors suspesos no només en les categories de governança i informació econòmica, sinó també en oferta i demanda, personal docent i investigador o resultats. En conjunt, l’Examen constata una transparència per part del sector universitari “desigual”, ja que, si bé la informació adreçada a l’alumnat presenta “una àmplia cobertura”, la necessària per examinar la propietat, les decisions i els recursos de cada entitat “continua sent limitada”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat