“Sabem coses que no podem explicar”. Així ho ha assegurat XavierFerràs, professor d'Operacions, Innovació i Data Sciences d'Esade en la conferència inaugural de la vuitena edició de l’Advanced Factories, una edició que fins al pròxim 11 d’abril definirà el futur de la fabricació avançada amb la intel·ligència artificial. Els tres dies del congrés, que es consolida com l'esdeveniment líder en automatització i robòtica industrial del sud d'Europa, agruparà, en 30.000 metres quadrats, 567 firmes expositores i més de 27.000 directius i professionals del sectorindustrial que, tots plegats, deixaran un impacte econòmic de 62 milions d'euros per a la ciutat de Barcelona.
La vuitena edició de l’Advanced Factories generarà un impacte econòmic de 62 milions d'euros a Barcelona
La paradoxa de Polanyi i el repte d'entendre'ns amb les màquines
En el primer acte celebrat a l’auditori principal de la Fira de Barcelona Gran Via, Ferràs ha iniciat la ponència La revolució cognitiva: innovació i globalització a l'era de la intel·ligència artificial explicant una de les grans barreres a superar en el desenvolupament de la IA: la paradoxa de Polanyi. “És possible explicar a un cec què és el color blau? No ho és. No hi ha un codi per fer-ho, ni paraules. Sabem coses que no podem explicar”, ha apuntat. De la mateixa manera, aquest fenomen representa el repte d’automatitzar una determinada tasca que als humans ens resulta senzilla de dur a terme, però molt difícil d’explicar.
La #InteligenciaArtificial es capaz de cambiar el mundo. @XavierFerras nos ofrece una sesión inspiradora para el futuro de la #Industria40 en #AF2024 sobre #IA. pic.twitter.com/8NH90fuFxA
— Advanced Factories (@AdvanFactories) April 9, 2024
Tasques tan senzilles com diferenciar un chihuahua d’una magdalena: els humans ho tenim molt clar, però, som realment capaços d’explicar-ho? Ferràs, qui amb humor ha proposat aquest exemple, n’ha comentat un de molt pròxim als catalans, el de l’Hospital Clínic de Barcelona. “Durant la pandèmia, l’hospital comptava amb un sistema que consistia a una xarxa neuronal entrenada amb milions de casos de pacients amb covid-19, capaç d’anticipar què li succeiria al pròxim pacient”. De la mateixa manera que als humans se’ns faria molt difícil explicar-li a un ordinador la diferència entre un muffin i un chihuahua, el sistema desenvolupat a l’Hospital Clínic no sabria explicar què és la covid-19. Però era capaç de personalitzar el tractament de la covid-19 als seus pacients, reduint la mortalitat en un 50% dels casos.
La llei de Moore, “la gran força que està movent el món”
Malgrat que la IA ha estat el fil conductor de la ponència, el professor d’Esade ha recordat “la gran força que està movent el món”: la llei de Moore. Es tracta de la projecció d'una tendència històrica que expressa que cada dos anys es duplica el nombre de transistors en un microprocessador. Aquest fet es tradueix en la fabricació de xips cada vegada més petits i poderosos i, per tant, en un continu increment en la capacitat de processament dels ordinadors, motiu pel qual Ferràs ha recordat dues fites històriques pel camp de la supercomputació: les derrotes de Gary Kaspàrov davant el Deep Blue als escacs i la de LeeSedol davant l’algoritme de Google, AlphaGo, al popular joc d’origen asiàtic, el Go.
“En la partida d’AlphaGo contra el que fins aleshores era 18 vegades campió del món en el Go, la màquina, després d’entrenar-se jugant contra si mateixa, tenia una percepció de la realitat més àmplia, estava ensenyant una nova estratègia que des de la perspectiva humana, nosaltres mai haguéssim desenvolupat”, ha comentat Ferràs, recordant que Go és un joc d’intuïció estratègica: “Un campió de Go mai sabrà explicar-te per què fa un moviment o un altre. Tenen un do que es genera amb entrenament, els jugadors acaben fluint durant la partida i intuint quina fitxa han de moure”. Saben coses que no poden explicar.
"Hem arribat al nucli de com es construeix la intel·ligència”
“Amb el ChatGPT hem vist centellejos de pensament humà, és quelcom sorprenent, hem arribat al nucli de com es construeix la intel·ligència”, ha continuat Ferràs, afirmant que hem aconseguit “molt més” que un lloro estocàstic: el ChatGPT compta amb 175.000 milions de nodes -el nombre de neurones que tenim els humans- que se situen en un ordinador de Microsoft, la companyia que, precisament, preveu desenvolupar un superordinador de 100.000 milions de dòlars. “El ChatGPT s’està estudiant com si fos un ésser viu”, ha assegurat el professor d’Esade.
El paper de la IA en un període d’inestabilitat geopolítica
Tanmateix, Ferràs situa la IA en un període d’inestabilitat geopolítica originat a la dècada dels noranta, quan es va considerar que “la globalització havia mort”. “Què més dona fer xips de patates o de semiconductors?”. És una de les qüestions que, segons Ferràs, tenia lloc en un context en què el baix cost de la producció era la gran prioritat, i externalitzar els processos de fabricació a països de l’Àsia era el més comú. “Es va perdre el control de la tecnologia”, ha continuat el professor d’Esade, qui ha apuntat que, en l’actualitat, els clústers territorials són els qui, de mica en mica, recuperen l’activitat.
La inversió en R+D interna a l’Estat representa l’1,4% del PIB
La gran externalització als països asiàtics produïda en les darreres dècades, ha estat recentment acompanyada d’una fita que ha canviat el panorama geopolític: el 2022, la Xina va superar els Estats Units en qualitat i quantitat de producció científica. “La Xina desperta el món de la tecnologia, vol esdevenir la gran potència del planeta. I és una potència que no beu de les nostres fonts, no sap res de l’antiga Grècia ni de la Revolució Francesa”, ha afegit Ferràs, comentant que en els darrers cinc anys el món ha començat a fracturar-se arran de la crisi de Huawei, el conflicte -actualment vigent- en què el govern dels Estats Units acusa l'empresa xinesa Huawei d'espionatge. “Aquesta rivalitat es va accentuar durant la pandèmia, mentre Europa… Europa tenia por. Perquè Europa, sense una producció de xips, torna al paleolític”.
En aquesta mateixa línia, Ferràs ha detallat que la inversió en R+D interna a l’Estat representa l’1,4% del PIB, mentre que la d’Europa és “d’un dos i escaig”: “Si tenim en compte que la inversió en R+D mundial sobre el PIB és d’un 2,7%, això vol dir que altres territoris inverteixen molt més que nosaltres”, ha assenyalat el professor d’Esade, qui ha anunciat que “sense anar més lluny, només Amazon ha invertit quatre vegades més que l’Estat”.
Així i tot, Ferràs ha comentat que “Europa no està malament”. “Encara és un gran continent innovador, de fet, entre les 10 economies més innovadores al món, set o vuit són països europeus”, ha apuntat, mostrant-se optimista: “Venen uns anys brutals per a la innovació, on el ChatGPT és la punta de l’iceberg d’una revolució tecnològica que està per venir”.