Escolta l'article ara…
Vivim un moment d'incertesa. La intel·ligència artificial ha abaratit moltes tasques que fins fa poc requerien hores de feina qualificada: redactar un informe, resumir un estudi de mercat o preparar una primera proposta de campanya. Una part de la intel·ligència aplicada a la feina s'ha tornat abundant i barata.
Els efectes ja es noten. Segons el Digital Talent Overview 2026 de Mobile World Capital Barcelona, les ofertes digitals per a perfils júnior a Barcelona han baixat prop d'un 27% des del 2023, mentre que les adreçades a perfils amb experiència han crescut. El mercat no demana menys talent, sinó la capacitat de treballar amb més autonomia des del primer dia.
És lògic que estudiants i famílies es preguntin quin futur professional té avui un graduat. La nostra convicció és que dependrà dels coneixements adquirits, però sobretot de la seva capacitat per continuar aprenent. I la IA pot reforçar aquesta capacitat o afeblir-la.
El risc de delegar el pensament
No és la primera vegada que una tecnologia arriba més de pressa que la reflexió sobre com usar-la. Els telèfons intel·ligents i les xarxes socials es van instal·lar en la vida dels joves gairebé sense debat. A més de fragmentar l'atenció, ens van acostumar a deixar que un algorisme decidís per nosaltres: quina informació veiem a Instagram o quina música escoltem a continuació.
Amb ChatGPT, el novembre de 2022, va començar una etapa nova. Delegar tasques intel·lectuals en una màquina no és un problema en si mateix: ho fem des que existeix el paper o la calculadora. El risc apareix quan la màquina decideix i nosaltres acceptem la seva resposta sense examinar-la críticament i la fem totalment nostra sense adonar-nos-en.
Delegar tasques intel·lectuals en una màquina no és un problema en si mateix: ho fem des que existeix el paper o la calculadora
Investigadors de la Wharton School, de la Universitat de Pennsilvània, han anomenat aquest fenomen rendició cognitiva. En els seus experiments, quan l’assistent d’IA s'equivocava, molts participants n’acceptaven igualment la resposta, encertaven menys que sense cap assistent i, així i tot, se sentien més segurs de la seva resposta. Si a més deixem de practicar el que deleguem, podem perdre-hi habilitat, una hipòtesi que la recerca encara estudia.
El mateix treball aporta una dada esperançadora. Les persones més inclinades a reflexionar a fons es rendien menys: qüestionaven més sovint les respostes dubtoses de la IA. Aquesta disposició és justament la que la formació universitària ha de cultivar. Ens interpel·la com a universitat, però també a les famílies: com fem servir la IA a casa és una conversa que convé tenir ara.
Intel·ligència augmentada: tres hàbits
Partim d'una premissa realista: els nostres estudiants faran servir la IA, a la universitat i a la feina. La qüestió no és sí, sinó com. Eric Schmidt, antic CEO de Google, defensa que tots els universitaris haurien d'aprendre a utilitzar-la des del primer curs, sigui quin sigui el seu grau.
Hi estem d'acord, però no n'hi ha prou: cal aprendre a pensar amb la IA sense cedir-li el criteri. És el que anomenem intel·ligència augmentada: la IA no substitueix el raonament de la persona, sinó que l'amplia. A la pràctica, a ESIC la construïm sobre tres hàbits.
- El primer és l'avaluació crítica: saber quan convé fer servir la IA i amb quina eina, conèixer-ne els límits ètics i els biaixos, i protegir la privacitat de les dades. Si una IA analitza un mercat, cal comprovar d'on surten les dades i quins supòsits sostenen les conclusions.
- El segon és el coronament: tractar la IA com un interlocutor, no com un oracle. En un projecte de campanya, l'estudiant pot explorar diverses estratègies amb la IA, però ha de justificar per què n'escull una i descarta les altres. Aquesta justificació és el que avaluem: el procés i la qualitat de les decisions, no només el resultat.
- El tercer és la millora contínua: aprendre dels resultats, revisar els mètodes i incorporar eines noves sense deixar de practicar les capacitats pròpies. Fer servir la IA per optimitzar una campanya, sí, però també saber interpretar personalment les dades que en mostren l'impacte.
Aquests hàbits no serveixen només per prevenir riscos. Permeten generar més idees, provar-les més de pressa i decidir millor.
També expliquen per què cal combinar negoci, màrqueting, dades, tecnologia i filosofia: per avaluar el que proposa una IA cal entendre el client, el model de negoci, la qualitat de les dades i el funcionament de l'eina, i preguntar-se si és fiable i legítim. Quan falta una d'aquestes peces, l'error passa desapercebut.
Una cultura compartida
A ESIC Barcelona entenem aquesta transformació com un canvi cultural, no com la simple incorporació d'eines. Per això estem impulsant una cultura d'augmentació que arriba a estudiants, professorat, investigadors i personal de gestió. No es tracta només de dominar la IA d'última generació, sinó de reflexionar sobre què vol dir pensar i decidir amb una màquina.
En la formació, aquesta visió s'orienta cap a dues capacitats que la IA fa més valuoses: dirigir i avaluar sistemes intel·ligents, i convertir oportunitats en projectes. El mateix Schmidt preveu un món amb moltes empreses molt petites, perquè equips reduïts podran fer el que abans requeria grans organitzacions.
En aquesta línia, els nostres graus oficials en màrqueting i en digital business aporten els fonaments i el reconeixement oficial, i es complementen amb dos títols propis: el títol superior en digital business, centrat en les competències digitals i tecnològiques, i el títol superior en emprenedoria i innovació, orientat a crear empreses i a impulsar projectes dins de les organitzacions. Pel fet de ser propis, en podem actualitzar els continguts amb més agilitat i freqüència que un pla d'estudis oficial, al ritme que canvien la tecnologia i el mercat laboral.
Aprendre a aprendre
El repte de la universitat no és endevinar quines eines faran servir els nostres graduats d'aquí a deu anys, sinó preparar-los per a un món que no deixarà de canviar. La nostra tasca és formar professionals que utilitzin la IA per arribar més lluny, sense perdre les capacitats que els permeten pensar, aprendre i decidir per si mateixos. De la intel·ligència artificial a la intel·ligència augmentada: aquest és el pas que volem ajudar a fer.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat