Lombarte Group: quasi un segle de bricolatge i artesania amb fusta al cor de Sabadell

Pocs exercicis de responsabilitat hi ha més grans en el món empresarial que batejar un negoci amb el mateix cognom. A Catalunya, aquesta decisió forma part d’un bon gruix de les empreses familiars que conformen el territori, les quals representen el 92,3% del teixit, segons l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF). També devia ser una mostra de valentia emigrar en una època en què començar de zero lluny de casa comportava riscos i incerteses. La història de Lombarte Group neix precisament en aquesta cruïlla. L’any 1927, enmig dels moviments migratoris de l’Aragó rural cap a Catalunya, José Lombarte Martín i el seu germà van deixar Vall-de-roures, a la muntanya del Matarranya, per establir-se a Sabadell. Allà van obrir Talleres Lombarte, sense imaginar que gairebé un segle després el cognom encara identificaria el negoci al número 55 del carrer dels Cardona.

"És bonic dur el cognom a l’empresa, però si es fa alguna cosa malament, el nom que va per davant és el teu i no et pots amagar", admet entre riures Carles Lombarte, quarta generació de la companyia i responsable de màrqueting digital i comercial. Lombarte situa les primeres passes de la firma en la capacitat de resiliència que van demostrar durant la Guerra Civil, quan van haver de realitzar el seu primer "pilotatge" d'emergència per evitar el tancament del taller. "A més de fer màquines, ens vam haver de dedicar a fer bombes, bàsicament perquè o es feia o es perdia la fàbrica. No hi havia massa alternatives", recorda.

L’any 1927, José Lombarte Martín i el seu germà van deixar Vall-de-roures, a la muntanya del Matarranya, per establir-se a Sabadell. Allà van obrir Talleres Lombarte

Superada la postguerra, l'activitat va retornar al model clàssic de serres, cintes i torns conduït per la segona generació, encapçalada per l’avi d’en Carles, Ramon Lombarte. Un camí que es va mantenir durant dècades, fins que l'any 1992 -coincidint amb la jubilació de l’equip de l'avi i l'entrada de la tercera generació amb el pare, Joan Carles Lombarte Hernández-, els costos de producció de la maquinària a l’Estat van esdevenir “inassumibles”. Així, el pare va decidir traslladar la producció cap a l’Àsia -primer a Taiwan i després a la Xina- i virar cap a la importació i la distribució. 

Una reestructuració que els va permetre obrir mercat i consolidar la seva xarxa a Espanya i Portugal. "Encara que la producció es mogués, nosaltres mantenim la mentalitat de fabricant. No volem ser un portal de comprar i vendre, en què si hi ha cap incidència no es troba a ningú per resoldre-la”, apunta Lombarte. “Volem que les màquines tinguin qualitat i oferir un bon servei tècnic de postvenda”, afegeix.

Un acord als Estats Units i un viatge cap al canal digital

Visita de Joan Carles Lombarte Hernández als Estats Units per tancar l'acord amb Bridgewood | Cedida

Fins fa un parell de dècades, la companyia venia el 100% del seu material a través de distribuïdors i ferreteries. L'any 2007 van decidir obrir mires cap a la venda en línia, un canal que avui representa el 50% de les operacions del negoci. Aquesta via digital va ser clau per superar moments com el confinament ocasionat per la pandèmia de la covid-19. "Els primers quinze dies pensàvem que el món s'enfonsaria, però la gent tancada a casa va començar a fer bricolatge i ens vam quedar sense estoc. Ens trucaven dient que s’avorrien a casa", comenta Lombarte.

Més enllà del canal, la filosofia de Lombarte Group no contempla cap competició per preu: "Sempre hi haurà algú disposat a vendre més barat. La nostra aposta és competir en marca i en valor afegit", reflexiona. Una identitat corporativa i comercial que ha evolucionat al llarg de la seva història: des dels orígens sota el nom de Grupo Aneto -que no s'ha de confondre amb els brous naturals-, en referència al cim aragonès que connectava amb les arrels familiars, passant per l'acord per utilitzar la marca nord-americana Bridgewood a escala europea, fins a les línies Lombarte Craft i la unificació definitiva sota el paraigua de Lombarte Group.

Amb un equip de fins a sis persones, la facturació de Lombarte Group s’enfila fins al milió d’euros anuals

Amb un equip de fins a sis persones - amb pares, tieta, cosí i un tècnic amb més de 42 anys a la casa-, la facturació de Lombarte Group s’enfila fins al milió d’euros anuals. Una xifra que rebutja tota mena de conformismes: "Sovint em diuen: 'Quina sort l'empresa familiar, tens una feina segura!'. I sí, és veritat, però si jo ho faig malament al sector privat, em fan fora, m'indemnitzen, vaig a l'atur i no passa res. En canvi, si faig un embolic aquí, el dia que em mori m'esperen tots els avantpassats a l'altre barri per cantar-me les quaranta. Aquesta pressió de no poder equivocar-me hi és sempre”, descriu Lombarte.

L'ofici com a lliçó de vida i superació

L’equip de Lombarte Group l’any 1927 | Cedida

La connexió de Lombarte Group amb els clients més fidelitzats ha portat la companyia a col·laborar amb persones com Fran Ferrer, un fuster sabadellenc que, després de dedicar dues dècades a la fusta com a passió, va veure com la seva vida feia un gir radical a finals del 2016. Una pèrdua de visió sobtada mentre conduïa va ser el primer símptoma d'una malaltia ocular progressiva que el privaria definitivament de la vista. Lluny de defallir, Ferrer va trobar en el tornejat de la fusta una via de superació personal que li ho ha donat tot. Equipat amb maquinària de Lombarte Group, s'ha convertit en un autèntic mestre de la tècnica a través del tacte. “Ell mateix és qui grava, produeix i edita els tutorials per al canal de YouTube de la companyia, i ensenya als usuaris com treure el màxim profit al treball manual”, relata Lombarte.

Lombarte: "Tots tenim mobles d'Ikea a casa, però quan la gent vol una peça especial, feta a mida i personalitzada, això es paga"

Dins del seu catàleg de maquinària destaquen les serres de cinta, les màquines combinades, les eines de raspallar i regruixar i els emblemàtics torns. Amb aquesta oferta, la firma ha trobat el seu públic en dues variants: el professional de la fusteria i el particular de més de 45 anys que busca muntar el seu taller com a afició. Davant l'homogeneïtzació del mercat, Lombarte reivindica el valor de la feina artesanal: "Tots tenim mobles d'Ikea a casa, però quan la gent vol una peça especial, feta a mida i personalitzada, això es paga. Quan tot s'automatitza, fer coses manuals passa a tenir un valor enorme".

Precisament per això, Lombarte, que sovint participa en converses i taules sobre l'empresa familiar en qualitat de membre del Cercle d’Economia, té molt clara la recepta per als pròxims anys: "Continuar no vol dir fer exactament el mateix que feien els nostres antecessors. L'empresa ha d'aguantar 100 o 200 anys més, però la manera de fer-ho canvia”, subratlla. “Hem passat de fabricar a importar, de vendre en botiga física a l'entorn en línia, i el futur ens portarà canvis que ara ni imaginem”, conclou.

Placa antiga de Lombarte Group | Cedida

De moment, el relleu generacional sembla garantit per aquesta firma quasi centenària, que encara aposta pel treball fet a mà. Però tal com alertava, ara fa uns anys, la presidenta de l'Associació d'Empresaris de la Fusta (AEF), "sense formació ni relleu generacional, l'ofici de fuster està condemnat a desaparèixer". Des de Sabadell, la quarta generació de Lombarte Group es mostra ben optimista amb el futur i amb l'aterratge de la IA, convençuda que la tecnologia serà "una aliada més" per dignificar i fer créixer un ofici ben viu.