Una de les grans servituds de l’ésser humà de sexe masculí és la necessitat perpètua de rasurar-se, fins i tot cada dia, els pèls que broten pel rostre amb una persistència admirable. L’alternativa de no fer res tampoc no facilita les coses, perquè tothom qui hagi lluït barba en algun moment de la seva vida sabrà que aquesta també acaba requerint atencions que són probablement tan enutjoses com el mateix afaitat.
Un repte permanent i vitalici que molts viuen amb resignació de dur a terme una tasca pròpia de Sísif. Precisament per aquestes característiques, un mercat ampli i la impossibilitat de renúncia, sobta molt que les solucions que el mercat proposa siguin tan limitades des del punt de vista comercial. Ens estem referint al gran misteri que suposa que per a una activitat tan estesa i permanent gairebé només un fabricant ofereix els seus serveis: ens referim a la multinacional americana Gillette, que ha aconseguit una posició propera al monopoli en el segment de les maquinetes manuals d’afaitar.
Si entrem a qualsevol punt de venda del país i ens atansem al lineal destinat a oferir aquests estris, ràpidament comprovarem que la presència de Gillette és aclaparadora, deixant a un racó un petit espai als competidors, sovint reduïts una sola marca: l’alabesa Lea. Un altre competidor menor és la històrica Wilkinson Sword, amb orígens el 1772, però que cada cop és més difícil de trobar. Amb Lea, Wilkinson i alguna marca blanca gairebé finalitza el catàleg d’opcions. Costa d’entendre que l’oferta de fabricants sigui tan minsa, però el que és pitjor és que és del tot segur que aquesta manca de possibilitat de triar ha empès els preus del producte cap amunt.
I és que les fulles d’afaitar de Gillette són realment cares. Malgrat que no estem parlant pas d’Nvidia o de Tesla, per posar dos exemples, ells asseguren que esmercen veritables fortunes en innovació tecnològica, una recerca que al final desemboca en la decisió estratègica de passar de dues fulles a tres i de tres a quatre. I fins i tot, a cinc. Sembla estranya aquesta evolució quan trenta anys enrere ja ens havien convençut que la seva afaitada era perfecta. Tot i que no és pas fàcil trobar dades precises del sector, es diu que el domini aclaparador de Gillette arriba a ser del 80% del mercat espanyol.
El 2023, just quan les primeres passes empresarials de la família complien dos segles, Lea va rebre el premi Pime de l’Any per part de la Cambra de Comerç d’Espanya
Hem fet esment Lea, un fabricant d’estris d’afaitar amb seu a Vitòria (Àlaba) i ara cal posar-hi el focus. Es tracta d’una companyia fundada el 1855 per part de Casimiro Lascaray, fill d’un emigrant d’Aquitània que 32 anys abans havia obert una petita factoria d’espelmes. Amb la segona generació, la fàbrica va centrar-se en la producció de sabons i passaria a dir-se La Estrella Alavesa, d’on prové la marca actual LEA.
Avui dia, la sisena generació de la família gestiona una empresa amb capacitat per competir amb les grans multinacionals, alhora que lluita per evitar caure dels lineals fruits de la pressió de Gillette. La facturació actual del negoci ja és a prop dels 70 milions d’euros i el saldo de resultats és positiu. El 2023, just quan les primeres passes empresarials de la família complien dos segles, l’empresa va rebre el premi Pime de l’Any, d’abast estatal i atorgat per la Cambra de Comerç d’Espanya.
La compra de Gillette va ser la més grossa de la història de la multinacional Procter & Gamble: 57.000 milions de dòlars
Per la seva banda, Gillette és una companyia fundada el 1901 per l’emprenedor King Camp Gillette, que va tenir la pensada de crear fulles d’afaitar rebutjables per evitar el pesadíssim procés d’esmolar-les periòdicament. Des del 2005, la companyia pertany a l’omnipresent multinacional de gran consum Procter & Gamble, que la va adquirir de mans d’un consorci inversor liderat per Berkshire Hathaway després de pagar-ne 57.000 milions de dòlars. En aquell moment va ser la compra més gran de Procter & Gamble en tota la seva història. Avui dia, les vendes del fabricant de fulles d’afaitar s’enfilen per sobre dels 80.000 milions de dòlars.
Sigui com sigui, per a qualsevol qui cregui en el lliure mercat, situacions de domini com la de Gillette en el segment de les fulles d’afaitar no són desitjables i redueixen a la mínima expressió la capacitat de decisió del consumidor.