Ens calen robots per educar els nostres fills, passejar el gos i compartir unes cerveses? ElonMusk ha considerat que sí, i la prova més evident és el seu robot humanoide Optimus, que amb un preu d’entre 20.000 i 30.000 euros s’espera que comenci a aterrar a les llars nord-americanes. Malgrat les rocambolesques demostracions que ha realitzat la firma, la realitat és que aquests robots no formaran part de la societat, com a mínim, a curt termini. El primer motiu? No estan en producció. El segon? En aquestes demostracions han estat assistits per humans, malgrat que Musk no ho hagi mencionat. Dos motius que, afegits al llargterminista discurs de l’empresari, han provocat el desplom de Tesla d’un 9% a Wall Street el passat 10 d’octubre.
Les accions de la companyia han caigut una vegada celebrat l’esdeveniment We, Robot, que Tesla ha aprofitat per donar a conèixer les darreres novetats, entre les quals també s’han presentat el Cybercab i la Cyberban, dos vehicles autònoms, aquest darrer amb una capacitat per fins a 20 persones. I és que, precisament, en la trobada, un dels robots Optimus que es trobava servint cerveses als assistents, va ser preguntat si operava de manera autònoma. La seva resposta: "Avui soc assistit per un humà".
I asked the bartending Optimus if he was being remote controlled. I believe he essentially confirmed it. pic.twitter.com/WlGyuswWpI
— zhen (@zhen9436) October 11, 2024
Una "declaració d'intencions", però "en cap cas una realitat"
“Tot el que hem vist és propaganda i, com sempre, s’ha d’agafar amb molta cautela, ja que ningú ha pogut fer servir aquests robots en el dia a dia i de manera sostinguda”, explica a VIA Empresa l’etnògraf digital Josep M. Ganyet, qui, tanmateix, diu que es tracta “d’una declaració d’intencions, però en cap cas d’una realitat”: “Estem acostumats a les grandiloqüències de Musk”. L’exemple més evident de les promeses incomplertes que ha fet l’empresari sud-africà és el programari Autopilot que disposen els Tesla, al qual se li atribueix -erròniament- la capacitat d’oferir una autonomia total als vehicles, quan només els dota d’un nivell 2 sobre els cinc que contempla la Societat d’Enginyers d’Automoció (SAE) en el document J3016. Des del 2014, Musk assegura que "l'any vinent" resoldrà el problema de conducció autònoma.
Com es regula un robot de metre setanta, 50 quilos i hackejable?
Tornant al quid de la qüestió, tant la producció en massa d’aquests dispositius -una producció molt diferent de la d’un prototip-, com els estàndards de regulació que han de passar -especialment a la Unió Europea-, suposen dues grans barreres més enllà del seu preu previst en el mercat. “Suposant que tot això prospera, qui es posarà a casa un robot de metre setanta, 50 quilograms i hackejable?”, pregunta Ganyet, qui recorda que es tracta d’un dispositiu connectat a Internet, fet que l’obre a vulnerabilitats. “És impensable que l’any que ve veiem aquests robots a les cases. A la de Musk i algun altre multimilionari, potser”.
Ganyet: “És impensable que l’any que ve veiem aquests robots a les cases. A la de Musk i algun altre multimilionari, potser”
Malgrat la visió a llarg termini amb què Tesla ha presentat Optimus, PereSimon, advocat soci de Font, destaca que “no ha d’haver-hi cap mena de problema perquè puguin arribar sistemes o robots que es trobin en el paraigua de la intel·ligència artificial, sempre que es compleixi una normativa específica de la Unió Europea”. En aquest sentit, si bé el continent no compta amb uns estàndards de regulació per a robots socials, el passat 1 d'agost va entrar en vigor el Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial, que a més de contemplar mesures de seguretat, estableix diferents nivells de riscos i, d’entrada, no prohibeix la presència de robots com Optimus. Això sí, sempre en un context d’exhaustiu control sobre aquests per tal de garantir la seguretat dels ciutadans.
El Cybertruck, desterrat d'Europa
D’altra banda, la Unió Europea sí que ha prohibit la presència d’altres invencions de la companyia estatunidenca, com és el cas del Cybertruck, la polèmica camioneta elèctrica de Tesla. Si bé Musk el ven com un vehicle “indestructible” i “fabricat per a qualsevol planeta”, el passat agost va registrar el primer accident mortal a Texas. “Es tracta d’un vehicle que pel seu disseny angular i rígid no ha superat el procés d’homologació a Europa”, comenta Simon, qui destaca “l’alta regulació en matèria de seguretat dels vianants al continent”.
Ara per ara, i després de l’esdeveniment organitzat per Tesla, no fa la sensació que els robots Optimus puguin donar lloc a tragèdies d’aquesta índole: se’ls ha vist plegant samarretes, regant les plantes i caminant amb un estil que no se li atribuiria, en cap cas, a un ens intel·ligent. Si bé entre els més fanàtics de Musk ha estat eufòricament acollit, la realitat és que a les xarxes socials no ha tingut la mateixa rebuda, no només per la seva manca d’autonomia, sinó per la reticència general a obrir les portes de casa a un robot. “És perfecte per construir societats sense emocions ni empatia”, comenta de manera irònica un usuari anònim a les xarxes.
“No sé si necessàriament els robots del futur hauran de tenir forma humanoide”, continua Ganyet. “Igual que hem hagut de transformar el nostre entorn perquè els cotxes puguin circular, asfaltant un 1% del planeta, potser és més encertat crear entorns agradables on robot i arquitectura es fusionin”, afegeix.
El passat agost es va registrar el primer accident mortal en un Cybertruck
Tanmateix, està clar que Musk pretén fusionar la humanitat amb el món de la robòtica i, en cas d’assolir-ho, l’advocat soci de Font preveu escenaris tant futuristes com surrealistes: “Davant d’un accident provocat per un robot, primer s’ha de valorar si s’ha produït a causa d’un defecte de fabricació, on el responsable seria el fabricant, o si se li ha donat un mal ús, on la responsabilitat passaria a ser del propietari. En qualsevol cas, no seria desbaratat que, en el futur, les entitats asseguradores comencin a cobrir riscos d’accident provocats per usuaris que han fet un mal ús del robot”. S’acosta una gran oportunitat per posar a prova la intel·ligència artificial i, especialment, l’estupidesa natural.