"De primeríssima magnitud". Així s’ha referit Antoni Cañete, president de Pimec, a la realitat que avui lliga de cap a peus el teixit empresarial català. El binomi habitatge-empresa, que fins ara "no s'havia analitzat amb aquesta mirada", ha estat objecte d'una fotografia inèdita. El representant de la patronal ha inaugurat aquest dimecres la jornada Competitivitat en risc: l’impacte empresarial de la crisi de l’habitatge amb una primera observació: “L’habitatge ens està condicionant la creació de riquesa, els llocs de treball i la competitivitat. No hi ha solució a curt termini perquè estem pagant les conseqüències de no haver pres les decisions correctes quan tocava".
Avui, l'informe Habitatge, mobilitat i competitivitat de les pimes presentat per Oriol Amat, president de l'Observatori de la Pime de Catalunya i catedràtic de la UPF- BSM, ha aparegut per oferir una anàlisi quantitativa i "oberta a solucions". Per fer-ho, Cañete i el secretari general, Josep Ginesta, han proposat arraconar “l’opinàtica” i desgranar dades i coneixement, que segons Ginesta, "la sala en va plena". Les conclusions de la investigació -elaborada a partir d'una enquesta a prop de 400 empreses- colpegen l'economia catalana. El 98% de l'empresariat considera que el mercat de l'habitatge de la seva zona està "tensionat", i d'aquest percentatge, un 79% el veu "molt tensionat".
El 98% de l'empresariat considera que el mercat de l'habitatge de la seva zona està "tensionat", i d'aquest percentatge, un 79% el veu "molt tensionat"
“La conseqüència directa és que això afecta la capacitat de generar riquesa de les empreses”, ha subratllat Amat. Alhora, aproximadament la meitat de les pimes catalanes ha limitat, ajornat o descartat les seves decisions de creixement per problemes vinculats a l’habitatge i a la mobilitat dels treballadors. En concret, un 28% ha renunciat de dret a ampliar la seva plantilla, un 16% ha hagut d'ajornar projectes clau i un 13% ha descartat obrir nous centres de treball.
En clau laboral, el 63% de les empreses afirma tenir problemes seriosos per cobrir els "llocs buits", i tres de cada quatre asseguren que necessiten més temps que fa dos anys per incorporar un nou treballador. El problema es concentra en feines presencials amb salaris inferiors als 35.000 euros anuals. "Els que costa més de cobrir són aquells que exigeixen una presencialitat total o quasi total; el treball a distància, en canvi, no es veu tan afectat", ha remarcat el catedràtic.
La tensió residencial també impacta als balanços. Segons Amat, el 57% de les empreses catalanes ha assumit sobrecostos en processos de contractació pel lloguer o els trajectes, una despesa extra mitjana de 5.500 euros anuals per vacant. “Habitatge més car vol dir despesa de personal més elevada”, ha recordat Amat, i ha avisat que el 82% de les pimes ja percep que la problemàtica residencial genera pressió a l’alça sobre els salaris.
El 82% de les pimes ja percep que la problemàtica residencial genera pressió a l’alça sobre els salaris: “Habitatge més car vol dir despesa de personal més elevada”
En paral·lel, el desplaçament també penalitza la contractació. Entre les empreses afectades, un 31% apunta a trajectes massa llargs o cars, i un 28% a una mala connexió amb transport públic. L'estudi també indica que el 60% de les pimes ha topat amb candidats que fan marxa enrere abans de rebre l'oferta per qüestions residencials. Una xifra que s'enfila fins al 67% una vegada l'oferta formal ja està a punt de tancar-se.
La distància és el motiu pel qual el 33% dels empleats decideix abandonar l'empresa; un èxode en què gairebé la meitat dels afectats (el 48,9%) són joves. En aquest sentit, Amat ha fet balanç sobre aquesta darrera dada: "Molts dels que estem aquí, amb el primer salari podíem pagar un lloguer; ara no".
El catedràtic ha recordat que la mateixa Comissió Europea constata que el cost d'un lloguer de dues habitacions representa entre el 80% i el 100% del salari d'una persona jove, una situació que "no passava fa unes dècades" i que els aboca als pisos compartits o a no poder emancipar-se. "Han de seguir amb els pares; i els pares encantats, o no, depèn de cada cas", ha ironitzat. Davant d'aquest escenari, Amat ha apuntat que "una gran empresa pot organitzar sistemes de transport o habitatges corporatius. A la pime això li és molt més difícil”.
La "carta als Reis" dels API, gremis i col·legis
Aquest grapat de conclusions no ha agafat per sorpresa els principals agents del sector, també presents a la seu de Pimec. Montserrat Junyent, presidenta dels API de Catalunya, ha aprofitat les seves intervencions per denunciar que "el problema de l'habitatge és estructural" i ha carregat amb duresa contra l'ús partidista que es fa d'aquesta crisi. "Estem veient amb certa tristesa com es parla de l’habitatge com una eina d’intercanvi permanent de vots per obtenir resultats d'una altra mena que no tenen cap vincle amb l'habitatge", ha lamentat. També ha exemplificat la fixació política amb els pisos turístics. Junyent ha citat dades d'Apartur, i ha recordat que a Barcelona ciutat aquests només representen l'1% del parc total.
La presidenta dels API també ha volgut posar un mirall incòmode a la situació que es viu a la capital catalana: "Abans, la vulnerabilitat es veia en barraques; ara la gent compra rulots i tendes de campanya. És molt trist tornar a veure a Barcelona això que no es veia d’ençà de fa moltíssims anys. Això és un fracàs com a societat i no ens ho podem permetre". Precisament per reaccionar a aquest col·lapse, Junyent ha fet una crida a sumar-se al Pacte Transversal per l’Habitatge a Catalunya, una iniciativa impulsada pels API que ja no consideren pròpia, sinó "de tots aquells que vulguin donar una resposta real al problema habitacional".
Viñas (Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida): "El 84% del parc d'habitatge és anterior al 1980, fet que el converteix en un parc envellit, insostenible i insegur"
Una lectura que ha coincidit amb la mirada de Lorenzo Ignacio Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, qui ha recordat que les advertències del sector venen de lluny. Viñas ha qualificat d'"error greu" les regulacions que miren cap al passat, ja que l'únic que s'aconsegueix és "desmotivar la inversió en el manteniment". El diagnòstic de Viñas sobre l'estat dels pisos a Catalunya ha estat alarmant: "El 84% del parc d'habitatge és anterior al 1980, fet que el converteix en un parc envellit, insostenible, insegur i pendent de reformes estructurals d'accessibilitat i eficiència energètica".
El president dels administradors de finques ha posat el dit a la nafra en la salut mental dels treballadors. "Qui arriba a treballar amb Rodalies no sé si ho fa en condicions sanes i suficients. Entre el transport públic i el privat, la gent es menja una hora i quart de trajecte per arribar a Barcelona a les set del matí. Això és un punt que caldria analitzar", ha demanat.
Per la seva banda, Josep Antoni Martínez, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques no ha dubtat a sumar-se al que ha batejat com una "carta als Reis". "M'agradaria que s'acabés la provisionalitat i la temporalitat de les normatives, que l'habitatge passi de manera immediata a la primera línia de la gestió i, sobretot, que es despolititzi el debat. No hi pot haver color polític quan es parla d'habitatge", ha etzibat. També ha estat especialment bel·ligerant amb la temptació pública de traslladar la responsabilitat del col·lapse al sector privat, i ha assenyalat mesures com la reserva obligatòria del 30% per a habitatge protegit. "Imagineu que a Barcelona els restaurants haguessin d’oferir obligatòriament el 30% dels seus menús a preu reduït per poder menjar. O que les botigues haguessin de vendre el 30% de la seva roba regulada? Ho veuríeu normal?", ha interrogat.
Unes demandes del teixit sectorial que conflueixen amb el full de ruta i les propostes que el mateix Amat ha plantejat en clau propositiva per mirar de capgirar la situació. El catedràtic ha reclamat “canviar el marc mental” de les polítiques d’habitatge per prioritzar la construcció assequible precisament a les zones amb més dinamisme i activitat econòmica, així com "desencallar la millora de les connexions de transport públic amb els grans centres de treball".
Amat ha reclamat “canviar el marc mental” de les polítiques d’habitatge per prioritzar la construcció assequible a les zones amb més dinamisme i activitat econòmica
Per fer-ho possible, el Pacte Transversal detalla un paquet de mesures concretes que exigeix incrementar de manera progressiva la inversió pública en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% del PIB, mobilitzar sòl per a habitatge assequible i social o blindar i reforçar la col·laboració publicoprivada, entre altres. Es tracta, en definitiva, d'actuar abans que la crisi residencial passi una factura irreversible a l'economia catalana.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat