Fa aproximadament tres anys vam dedicar aquesta peça a enumerar els principals alquimistes de les altes finances, un recull on vam incloure a Warren Buffett, Larry Fink, Jack Bogle, George Soros i Ray Dalio. Teníem clar que aquest darrer es mereixia que ens hi aturéssim i en parléssim amb més de detall, no debades és el guru més influent del món en aquest terreny de les inversions.
L’afició de Raymond Thomas Dalio (Nova York, 1949) per les finances es va manifestar ja en la seva infantesa, quan va començar a dur a terme algunes operacions modestes amb els seus estalvis, probablement seguint les indicacions dels golfistes als quals feia de caddy al Links Golf Club de la ciutat. A les biografies de Dalio sovint es diu que el seu pare era músic de jazz, però el que no és tan conegut és que un dels locals on aquest músic treballava era el mític Copacabana de Manhattan, el mateix del qual parla Barry Manilow a una de les seves cançons més conegudes. El progenitor, Marino Dall’olio, havia nascut a Itàlia, però la seva família va emigrar als Estats Units quan ell només tenia tres anys.
Com hem dit abans, la influència de grans personatges de Wall Street que anaven a jugar a golf al Links el va empènyer a invertir en accions cotitzades a borsa els pocs dòlars que havia pogut arreplegar a una edat tan primerenca. La seva primera tria va ser la Northeast Airlines, una companyia aèria ubicada a Boston fundada el 1931. La inversió la va fer just abans que Howard Hughes, el magnat de l’aviació, s’interessés també per la companyia. El resultat va ser que el valor de les accions es va triplicar en molt poc temps.
Amb el pas dels anys va afegir rigor científic a la seva afició, perquè quan va entrar a la universitat va estudiar precisament finances, matèria en què es va llicenciar. Com no podia ser d’una altra manera, amb el títol sota el braç va començar a treballar a la borsa de Nova York, on va poder tastar de manera professional l’adrenalina dels derivats, una aspiració des de la seva adolescència.
El 1975, Dalio va fundar Bridgewater Associates, un vehicle inversor que en el futur seria el 'hedge fund' més important del món
Després de treballar no gaire temps per tercers dins del món dels mercats, el 1975 va fer el pas que el convertiria en un mite de les finances, perquè va crear el fons Bridgewater Associates, un vehicle inversor que en el futur seria el hedge fund més important del món. La denominació procedia d’un antic club de borsa que havia muntat amb els companys de curs mentre feia el màster a Harvard.
El concepte anglosaxó de hedge fund sovint es tradueix a la nostra llengua com a fons de cobertura, cosa que només és una traducció literal i que avui dia no té gaire sentit. Aquest tipus de fons es basen en la llibertat del gestor, en la no submissió a l’esquema renda fixa-renda variable que tenen els fons convencionals i en l’ús d’estructures complexes, normalment dissenyades a partir de l’aplicació de productes derivats, com els futurs o les opcions. Els graus d’endeutament i de concentració d’actius també acostumen a ser molt diferents dels dels fons convencionals.
Per experiència, els hedge funds acaben buscant rendibilitats per sobre del mercat, el que algunes vegades desemboca en el fet que facin fallides eixordadores, com va ser el cas del Long-Term Capital Management LP, creat pel llegendari John Meriwether, que el 1998 va generar pèrdues de 4.600 milions i es va veure obligat a tancar l’operativa. En tot cas, resultaria recomanable que els traductors de manuals deixessin d’emprar el terme de fons de cobertura i comencessin a utilitzar-ne d’altres, com ara fons d’inversió lliure, si és que volen traduir el terme original.
L’obsessió de Dalio per la transparència en els processos ha estat sempre un dels vectors que ha fet funcionar Bridgewater, juntament amb un sentit singular de la meritocràcia segons el qual les bones idees s’han d’obrir pas i acabar imposant-se, vinguin d’on vinguin. Des del punt de vista tècnic, l’estudi de la macroeconomia és també una de les bases del seu estil de gestió.
Avui dia, Bridgewater és considerada la primera entitat del món en gestió de hedge funds, amb uns actius en cartera propers als 137.000 milions de dòlars
Entre finals dels noranta i començaments del segle XXI el fons va acumular premis i distincions, però el seu gran èxit va arribar amb la crisi financera encetada el 2008; mentre la majoria de gestors van veure enfonsar-se les rendibilitats dels seus vehicles inversors, Dalio va ensumar-se un excés de palanquejament i va mutar les seves posicions cap al deute i l’or, cosa que li va permetre digerir la crisi amb certa comoditat. Avui dia, Bridgewater és considerada la primera entitat del món en gestió de hedge funds, amb uns actius en cartera propers als 137.000 milions de dòlars.
Però, com el Barça, Dalio és més que un gestor. És un guru amb legions de seguidors. Els seus principis d’inversió i de vida es repeteixen constantment en manuals d’inversió i en els molts llibres que hi ha sobre la seva figura. Aquests principis van més enllà de la simple inversió i entren en els terrenys de la vida personal, familiar i social. A partir de conèixer la psicologia i els biaixos de les persones, Dalio dissenya tot un sistema de presa de decisions i d’enfocament vital. Per a ell, una de les claus és saber comprendre la realitat en tota la seva plenitud, un concepte vinculat a la seva obsessió per la transparència i la veritat. Els llibres amb la seva filosofia han estat sistemàticament èxits de vendes.
La tardor del 2022, amb 73 anys, Dalio es va retirar de la primera línia dels negocis i va transferir tot el poder a la resta de companys del consell d’administració. Avui dia se li calcula una fortuna de 14.000 milions de dòlars.