• Innovació
  • Tecnologia digital per reivindicar la natura: el cas d’Hotel Angelats i la UAB

Tecnologia digital per reivindicar la natura: el cas d’Hotel Angelats i la UAB

L’establiment de Ribes de Freser aposta per una col·laboració amb investigadors per dissenyar una ruta de senderisme amb realitat augmentada per conèixer la biodiversitat

L'Hotel Angelats està envoltat per boscos i muntanyes, en els quals organitzen passejades i excursions | Cedida
L'Hotel Angelats està envoltat per boscos i muntanyes, en els quals organitzen passejades i excursions | Cedida
Marc Vilajosana, periodista de VIA Empresa | Mireia Comas
Periodista
Barcelona
28 de Novembre de 2025 - 04:55

En un món cada vegada més multiconnectat, no són poques les veus que clamen a favor d’una desconnexió digital per (valgui la redundància) reconnectar amb la naturalesa. Aquesta és, de fet, la idea amb què Cristina Noguera i Diego Álvarez van impulsar el 2021 l’Hotel Angelats, un establiment situat a Ribes de Freser (Ripollès) que es posiciona clarament dins de l’etiqueta de turisme natural: rodejat de muntanya i boscos, es ven com “un oasi de naturalesa” en què fins i tot es restringeix el wifi de les habitacions per “facilitar moments de reflexió i connexió humana”.

 

Tanmateix, això no vol dir que els impulsors es mostrin contraris a l’avanç tecnològic. “Creiem 100% en la tecnologia i pensem que el món està on està gràcies a ella, però potser en certs moments i llocs cal saber dir que no, tenir cert autocontrol”, valora Álvarez. I una de les demostracions que les tecnologies digitals poden reforçar aquesta simbiosi la trobem en la col·laboració que l’establiment ha encetat amb una sèrie d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu no és altre que crear una ruta de senderisme tecnificada per conèixer la història de la finca, la biodiversitat dels seus boscos i la geografia on es troba.

Álvarez: “Molta de la gent que ve a destins de muntanya en té coneixements, però així poden aprofundir i compartir-ho de manera més professional, didàctica i completa”

L’origen de la iniciativa neix d’una subvenció identificada per Noguera que els ajudava a tirar endavant projectes de digitalització centrats a impulsar el turisme responsable. La idea que van pensar va ser la de dissenyar una eina que permetés als hostes a conèixer amb més detall els seus entorns, com bé explica Álvarez: “Molta de la gent que ve a destins de muntanya en té coneixements, però així poden aprofundir i compartir-ho de manera més professional, didàctica i completa”.

 

Davant de l’oportunitat, els gestors de l’Hotel Angelats van posar-se en contacte amb el Parc de Recerca UAB (PRUAB), a través del qual van acabar conformant una aliança multidisciplinària formada per tres equips de diferents facultats de la UAB: per una banda, el liderat per la doctora Paloma Valdivia, professora del Departament de Teories de l'Educació i Pedagogia Social, que s’encarrega del disseny tecnològic de la solució; per l’altra, el coordinat per la doctora Mariona Ferrandiz del CREAF, responsable dels continguts divulgatius en l’àrea de biodiversitat; i, en tercer lloc, l’equip encapçalat pel doctor Francesc Romagosa del Departament de Geografia, a càrrec de la divulgació geogràfica i també de l’adaptació del projecte als criteris de turisme sostenible.

Treball a tres bandes

El projecte va començar el mes de juny d’enguany, quan els tres equips van fer una primera reunió per conèixer-se -no havien treballat junts abans- i establir les guies clau. La col·laboració consta de diverses línies d’actuació, però la principal és el disseny de la que serà la ruta de senderisme amb realitat augmentada. A finals de juliol els líders de cada equip van fer la primera visita a l’hotel, i allà van poder identificar quins serien els deu punts destacats d’aquest trajecte.

“Vam començar amb la idea de fer servir la realitat augmentada amb una mirada divertida i que pogués curar la informació que els altres especialistes en biologia i geografia puguin facilitar”, explica Valdivia. Com que s’encarreguen de l’estructura tecnològica, el seu equip és el que coordina aquesta solució principal, que estan treballant tant amb fotografies -enregistrades amb drons- com amb so de 360°. 

Segons relata Ferrandiz, en aquests moments ja han definit quines seran les deu parades i cada grup està treballant en els continguts dels quals s’encarrega. “En una explicarem els ocells, i hem de pensar en quin format: si text, text i foto, un vídeo, un àudio…”, exemplifica la investigadora del CREAF, també codirectora de la consultora de serveis mediambientals Replantegem.

La ruta de senderisme comptarà amb deu parades per explicar la història, geografia i biodiversitat de la zona amb realitat augmentada

La multidisciplinarietat de la col·laboració permet aconseguir un producte final molt polièdric, però també provoca que cadascuna de les àrees requereixi una sèrie d’exigències. En el cas de la biodiversitat, Ferrandiz assenyala que han instal·lat unes càmeres en els espais per poder captar imatges dels animals i la vegetació en moments diferents de l’any, però n'hi ha alguns que no podran incorporar fins que arribi una estació determinada. “El juliol i l’agost van ser bons moments per fer el mostreig de papallones i libèl·lules; cap a la tardor, més de bolets, i ara hem anat a fer mostreig d’amfibis. D’aquí poc podrem mirar aus rapinyaires, i l’últim seran les flors de principi de primavera”, desvela la investigadora del CREAF.

Un cabirol captat per una de les càmeres instal·lades als voltants de l'hotel per preparar la ruta | Cedida
Un cabirol captat per una de les càmeres instal·lades als voltants de l'hotel per preparar la ruta | Cedida

Des del punt de vista de Valdivia, que es mostra “molt motivada” per les possibilitats de la col·laboració, el projecte els presenta dues dificultats principals. La primera és de discurs: saber “dosificar” tot el contingut informatiu dissenyat pels dos altres equips perquè no sigui “una cosa enciclopèdica o densa, sinó que estigui dissenyat com un petit tast, però que s’hi pugui aprofundir amb enllaços”. El segon és la qüestió tecnològica, un fet que ha sumat diversos debats: “Vam plantejar si el millor era fer una aplicació mòbil, però vam pensar que podria ser un problema per a l’entitat mantenir-la sostenible en el temps”. A més, la manca de bona connexió a les zones boscoses provoca que haguessin de descartar tecnologies com els QR o la geolocalització, i han acabat optant per funcionar a través d’NFC.

Més enllà de la ruta amb realitat augmentada, el projecte també contempla la creació d’una proposta de gamificació que busca “motivar la gent a evidenciar aquesta connexió amb la natura amb hàbits sostenibles”, explica Valdivia. Aquest àmbit, coordinat per Romagosa, es troba encara en fase de disseny, però la idea és identificar una sèrie d’accions que els hostes poden dur a terme durant l’estada a l’hotel que es tradueixin en descomptes per a futures estades o bé per al restaurant, per exemple.

De la família Batlló a l’hotel rural

La finca de l'Hotel Angelats té els seus orígens a finals del segle XIX | Cedida
La finca de l'Hotel Angelats té els seus orígens a finals del segle XIX | Cedida

Un dels aspectes que inclourà la ruta amb realitat augmentada serà la història de la finca que allotja l’Hotel Angelats, que va molt més enllà del 2021 en què van obrir el negoci. “La casa es va construir el 1890 i era l’antiga casa d’estiu de la família Batlló”, desvela Diego Álvarez, “i està vinculada a la història de les colònies tèxtils de la zona”. En aquells moments, desplaçar-se entre Barcelona i Ribes suposava un trajecte d’entre sis i vuit hores de cotxe en els millors dels casos, i la creença dels efectes curatius dels rius de la regió va impulsar-ne el turisme de balnearis.

L'edifici de l'Hotel Angelats va ser construït a finals del segle XIX per la família Batlló per coordinar les colònies tèxtils de la zona

“És un cas molt particular”, relata el cogestor de l’Hotel Angelats, “perquè part de la família va emigrar a Anglaterra durant la segona revolució industrial” per importar la maquinària i sistemes de factories que s’hi produïen. “Quan van tornar, el món era molt diferent, i va haver-hi un xoc cultural”, assegura. Aquest fet va provocar que l’edificació es dissenyés com una de les “típiques cases d’estiuenc del Costwolds anglès”, amb amplis espais naturals “per caçar, passejar o prendre el te”. “Culturalment, en aquella època els britànics eren al segle d’or, i es pensava que aquesta mena de cases arribarien a Espanya, però els següents anys va haver-hi les dues guerres mundials i la guerra civil, i quan el concepte de vacances va arribar a Espanya, ja era més el turisme de la Costa Brava”, desenvolupa Álvarez.

Arran d’aquesta filosofia, quan Noguera i Álvarez, que tenien una llarga trajectòria en el món de l’hostaleria, van voler emprendre un projecte personal, van trobar-se un espai pràcticament sense modificar. “La gestionaven de manera supernaturalista, amb jardins d’arbres, com castanyers i roures, que no s’exploten”, destaca Álvarez, una manera de fer que han volgut mantenir a l’hotel: “Hem posat facilitats modernes, però respectant l’essència de la casa”. I que ara, a més, es reforçarà amb l’ajut de les experiències digitals.