És repetida constantment la imperant necessitat que el coneixement generat a les universitats, centres de recerca i instituts d’investigació de Catalunya arribi a la ciutadania. És un objectiu declarat per administració, empreses i acadèmia, i no són poques les iniciatives que treballen en aquesta direcció. Però dins d’aquest clam unànime, la distribució no és tan repartida com un podria esperar. Allà on les enginyeries, la salut o les ciències experimentals aconsegueixen, a poc a poc, avançar en la transferència de coneixement, les ciències socials troben encara un llarg camí per recórrer.
Només cal donar un cop d’ull a les dades oficials per constatar la realitat. Segons xifres de la Generalitat, dels 491 projectes de doctorats industrials impulsats a Catalunya entre 2013 i 2018, només 51 (un 10,4%) corresponien a l’àmbit de les ciències socials, l’art o les humanitats: tota la resta encaixaven en alguna disciplina STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Més recentment, als Ajuts d’Indústria del Coneixement per a l’any 2025 que atorga l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), només tres de les 124 sol·licituds admeses corresponien a les ciències socials (2,4%), mentre que unes altres tres s’encabien en la categoria d’arts i humanitats. Conjuntament, ambdues categories van aglomerar el 4,43% dels prop de deu milions d’euros atorgats. A escala espanyola, dels 322 projectes aprovats en la convocatòria Pruebas de Concepto de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) de 2021, només 28 corresponien a les ciències socials i les humanitats (un 8,7%), que conjuntament van recaptar 2,2 milions dels 40 milions aprovats (un 5,5%).
A parer de Xavier Roda, investigador postdoctoral del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP-UAB), el mateix funcionament de les ciències socials juga en contra a l’hora de competir per finançament en transferència: “Són disciplines més a llarg termini i acumulatives, i a vegades costa molt, en termes econòmics, concebre un producte o veure què podria ser interessant per portar a la societat”. Malgrat tot, el mur no és prou alt per evitar el sorgiment de projectes com Prehistopirineus, un exemple clar que les ciències socials i el món empresarial poden encaixar les mans amb èxit.
Realitat virtual per reviure un entorn de fa 50.000 anys
Encetat a finals de 2023 al CEPAP-UAB i codesenvolupat amb l’empresa barcelonina Dígit, Prehistopirineus és un joc seriós o serious game que busca reconstruir amb realitat virtual el paisatge de fa 50.000 anys de la Roca dels Bous, un jaciment arqueològic neandertal situat a Sant Llorenç de Montgai (Camarasa, Noguera). “Fem servir totes les nostres dades d’excavacions arqueològiques per fer un entorn realista i immersiu, amb una sèrie de reptes gamificats en què els usuaris poden interactuar, aprendre i entendre millor com era la vida diària dels grups”, relata Roda.
La visita virtual, que es presentarà oficialment al municipi durant el mes de maig, es duu a terme amb unes ulleres virtuals que no requereixen comandaments i dins d’un entorn en què els usuaris es poden moure lliurement. L’experiència consta de tres blocs: una primera en què han d’encendre un foc; una segona en què han de preparar un plat de menjar; i una darrera centrada a confeccionar uns ungüents per guarir un altre membre del grup ferit. “El que és interessant és que ens permet anar més enllà de les il·lustracions típiques i visualitzar la prehistòria més antiga, que és complicada d’imaginar en visites o xerrades”, explica l’investigador.
Roda: “La RV ens permet anar més enllà de les il·lustracions típiques i visualitzar la prehistòria més antiga, que és complicada d’imaginar en visites o xerrades”
Prehistopirineus neix després d’anys d’experimentació del CEPAP-UAB amb diverses tecnologies orientades a la divulgació històrica: “L’any 2011 vam ser un dels primers llocs de la península Ibèrica a fer servir iPads a les visites, i també hem treballat amb webapps, aplicacions independents, realitat augmentada…”. L’associació amb Dígit tampoc és casual: fa més d’una dècada que col·laboren plegats en diferents iniciatives i, pel seu compte, l’empresa ja ha treballat en projectes immersius vinculats amb altres institucions culturals, com l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, el Monestir de Pedralbes, el Museu de Granollers o el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El desenvolupament té una durada de tres anys que finalitzarà el novembre de 2026, i la voluntat de totes dues parts és que pugui ser implementada en les visites del públic al jaciment de la Roca dels Bous, gestionat per l’Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric (ARDPH). “El que tenim previst és que les ulleres no només es puguin fer servir al centre, sinó també a la visita el jaciment”, remarca Roda. Segons l’expert, el problema amb què es troben els divulgadors especialitzats en prehistòria és que treballen “amb peces o instruments molt fragmentats o petits” i amb una manca d’estructures, “com parets o murs”, que dificulten la comprensió del públic no iniciat. “I aquestes tecnologies permeten que s’entengui millor què passava en aquest jaciment”, assegura.
La complexitat de les dades al servei de les ciutats
I si la tecnologia immersiva de Prehistopirineus facilita la comprensió del públic sobre una temàtica, Urbametrics aposta per l’alta complexitat de multitud de dades per confeccionar indicadors d’alt valor per a la planificació urbana. Aquesta iniciativa del Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) del Departament de Geografia de la UAB té com a objectiu principal creuar grans volums d'informació en temps real per avaluar qüestions com la caminabilitat, la vitalitat urbana o l’exposició a espais verds de les ciutats. L’indicador de ciclabilitat, per exemple, avalua les característiques necessàries per poder-se desplaçar correctament en bicicleta per l’urb. “No només contemplem si hi ha o no carrils, sinó també el pendent, com de connectats estan, quantes interseccions hi ha, de quina tipologia són… És així com passem d’una dada simple a un indicador complex”, exemplifica investigadora postdoctoral i tècnica de transferència del GEMOTT, Alexandra Bretones.
El GEMOTT és un grup de recerca consolidat amb més de tres dècades d’experiència, que des del 2021, sota el lideratge de la directora del grup, Carme Miralles-Guasch, i l’investigador principal, Oriol Marquet, va decidir començar a desenvolupar aquests indicadors. D’entrada, l’equip va captar finançament dels ajuts Pruebas de Concepto de l’AEI i van iniciar el projecte amb quatre ciutats (Barcelona, Granada, Palma i València), a les quals més tard se’ls va unir Madrid. “Inicialment, el producte era més acadèmic, però en aplicar-ho a un territori real, amb dades actualitzades de diferents fonts, vam veure que això generava un interès”, relata Bretones. “Havíem creat un producte amb informació tangible d’aquests territoris que les administracions podien fer servir per entendre quines eren les condicions actuals d’aquells espais”, assenyala la investigadora.
Bretones: “Inicialment, el producte era més acadèmic, però en aplicar-ho a un territori real, amb dades actualitzades de diferents fonts, vam veure que això generava un interès”
És així que, en observar el potencial comercial dels indicadors que estaven desenvolupant, el GEMOTT i la UAB van decidir començar a iniciar els tràmits per muntar una estructura empresarial sota la marca d’Urbametrics. El 2024, la universitat i el grup de recerca van encetar una fase de formació de l’equip en matèria empresarial i es va incorporar una persona, la mateixa Bretones, en qualitat de tècnica de transferència. Paral·lelament, l’equip ha continuat el desenvolupament científic de la solució gràcies a noves convocatòries públiques: s’ha aconseguit captar fins a tres vegades els ajuts de l’AEI i també uns ajuts del programa Indústria del Coneixement de l’AGAUR en la modalitat Innovadors. “És un exitàs, perquè poques vegades et donen ajuts tres vegades seguides, i menys en ciències socials”, valora Bretones.
Però no només dels indicadors complexos viu l’equip d’Urbametrics. En el seu procés de conversió en empresa, l’equip ha començat a oferir serveis de consultoria basats en el coneixement acumulat en els 30 anys de trajectòria del GEMOTT. “Ara ja no fem tants projectes propis, sinó que participem en projectes aplicats conjuntament amb empreses privades i administracions”, confirma la investigadora. “Hem estat fent un esforç per sortir fora, col·laborar i estar involucrats en projectes que treballen en el territori real i no només en la teoria, que és el que fa a vegades la recerca”, remarca.
D’aquesta manera, Prehistopirineus i Urbametrics representen dues possibles vies de fer arribar la recerca en ciències socials a la societat: per una banda, la col·laboració estreta amb empreses privades per crear nous productes innovadors; per l’altra, el pas endavant en forma de spin-out gràcies a un producte potent i al coneixement especialitzat acumulat. Totes dues s’han donat a conèixer a un nou públic aquest dijous, durant la celebració de la II Jornada de Transferència de Coneixement en Ciències Socials i Humanitats al Parc de Recerca UAB (PRUAB), un esdeveniment que vol aportar nous granets de sorra a la reconstrucció d'una bretxa que Bretones s’atreveix a qualificar d’històrica: “No se’ns ha encoratjat a pensar que som capaces de fer transferència”. Queda encara un llarg camí, però podem afirmar que, almenys en història i geografia, a Catalunya ja té les primeres llambordes instal·lades.