D’ençà que el 2003 s’aconseguís seqüenciar per primera vegada el genoma d’un ésser humà, la genòmica ha anat agafant cada vegada més força com una especialització dins de la medicina. A partir de la informació de l’ADN i l’ARN, els sanitaris poden estudiar la predisposició de les persones a certes malalties i medicaments o els riscos hereditaris, i gràcies a ella s’ha pogut accelerar la medicina personalitzada. Però aquestes tècniques, avui ja consolidades en la medicina humana, no han evolucionat a la mateixa velocitat dins de la veterinària, en què encara es troben a les beceroles davant de l’ús majoritari de la microbiologia o la immunologia.
Dins d’aquesta excepcionalitat, empreses com la catalana Vetgenomics lideren l’estudi de la genòmica animal per millorar la salut dels animals, però també per oferir solucions a la indústria farmacèutica. “Vam apostar per un model per posar a punt coses noves, solucionar problemes que pràcticament ningú ha solucionat”, explica el fundador i antic CEO de Vetgenomics i catedràtic emèrit de la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Armand Sánchez.
El punt diferencial de Vetgenomics és aplicar teràpies de genètica molecular al món animal, és a dir, “tot el que permeti fer diagnòstics basats en ARN i ADN”. “Nosaltres agafem la mostra, extraiem tots els àcids nucleics i busquem l’agulla en el paller. Mirem, amb tècniques d’amplificació, PCR, etcètera, si el que busquem està present o no a la mostra”, defineix Sánchez. En aquest vessant de diagnòstic, treballen tant amb malalties infeccioses com amb malalties pròpiament genètiques, àmbits en què s’especialitzen principalment a fer recerca i desenvolupar els protocols que permeten fer aquesta mena d’anàlisis. “Aquest és el nostre ADN”, assevera el fundador de Vetgenomics, que després arriba a acords amb altres laboratoris rutinaris, que són els que s’encarreguen d’executar aquestes proves a diferents mercats.
Sánchez: “Nosaltres agafem la mostra, extraiem tots els àcids nucleics i busquem l’agulla en el paller”
Però més enllà de l’àmbit més directament vinculat a la salut, Vetgenomics també té en la indústria farmacèutica una porció important dels clients. Molts dels principis actius que utilitzen les empreses del sector són d’origen animal i no es poden fabricar artificialment, com ara l’heparina, el sulfat de condroïtina o l’àcid hialurònic.
Habitualment, aquests components s’obtenen a partir dels escorxadors, i les tècniques genòmiques tenen aquí dues funcions principals. La primera és regulatòria, atès que quan es donen casos de malalties infeccioses en certes poblacions animals, les normatives s’endureixen i cal vigilar que aquestes molècules no provinguin d’espècimens infectats. Però també existeix una motivació comercial: “El sulfat de condroïtina pot obtenir-se de cartílags de diferents espècies animals, i no és el mateix un cartílag de tauró que un cartílag d’un boví o un porc, des del punt de vista de puresa, i el preu de mercat tampoc és el mateix”. En definitiva, una “genètica forense” que permet determinar amb precisió si un gen concret es troba present o no en una mostra d’origen animal.
La primera empresa de base tecnològica de la UAB
Per conèixer la història de la companyia cal remuntar-nos més d’un quart de segle enrere, quan la Generalitat, a través de Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM, ara integrat dins d’Acció) va impulsar la Xarxa IT, precursora de l’actual Acreditació Tecnio. Aquesta xarxa integrava nou grups de recerca d'universitats catalanes que es dedicaven a la transferència tecnològica, entre ells el Servei Veterinari de Genètica Molecular (SVGM) de la UAB.
“Als nou primers se’ns van demanar diverses coses, entre elles començar a funcionar amb normes de qualitat i parlar amb llenguatge de l’empresa”, explica Sánchez, qui reconeix que els va anar “molt bé”, ja que els va ajudar a “sistematitzar els procediments”. La pertinença a la Xarxa IT els suposava haver de rendir comptes anuals, i cada cop que ho feien, des de la Generalitat els preguntaven: “Per què no munteu una empresa?”. Aquest moviment es va acabar executant anys més endavant, gràcies a un canvi legislatiu que permetia als catedràtics participar en aquelles empreses que tinguessin una participació de la universitat. “Llavors, vaig anar al rectorat i vaig dir: ‘Vull muntar una empresa’”, recorda Sánchez.
Després d’un “llarg part” de nou mesos, en què la UAB va haver de desenvolupar una nova normativa per regular les empreses derivades, Vetgenomics va constituir-se el 2011, convertint-se així en la primera empresa de base tecnològica (EBT) participada per la UAB i en una de les pioneres de l’Estat. Des d’aquell moment i encara avui, l’Autònoma és propietària del 10% de l’empresa, i la relació amb la universitat ha continuat sent ben estreta: “No vam tancar el servei de la facultat, però vam agafar gent a qui, de facto, ja teníem contractada i pagàvem, que van ser els primers treballadors”. Aquest moviment els va permetre estalviar-se “la travessia pel desert que moltes empreses passen” els primers anys, ja que ells ja partien d’una base de clients, serveis i saber fer que els va permetre facturar des del primer dia.
Vetgenomics va constituir-se el 2011 com la primera empresa de base tecnològica amb participació de la UAB i en una de les primeres de l'Estat
Mantenint l’esperit investigador han aconseguit desenvolupar nous protocols que han afegit valor a la companyia, fins al punt de generar noves spin-offs nascudes de la mateixa Vetgenomics. La primera d’elles, nascuda el 2020, va ser Can-Identification. Aquesta companyia, a través de la solució Can-ID, aplica tècniques de genètica molecular a dues situacions molt concretes vinculades amb els gossos: la identificació de deposicions a la via pública, adreçada sobretot a ajuntaments; i la identificació de gossos als quals se’ls ha arrencat al xip, més vinculada a casos de robatoris i abandonaments. Tota la base científica de l’empresa es va dur a terme des de Vetgenomics, però un cop posat a punt, el model de negoci de la companyia, amb una perspectiva “de client molt fix”, va fer que es decidís vendre a uns nous propietaris aquest 2025.
La segona, liderada per la també CEO de Vetgenomics Olga Francino, és Nano1Health, una companyia especialitzada a aplicar les tècniques de genòmica molecular per identificar microorganismes, patògens i biomarcadors que provoquen resistència a fàrmacs. El gran cas amb què treballa actualment la companyia és la leishmaniosi, una malaltia que afecta especialment els gossos i que té una abundància de casos entre els països mediterranis. “Hem desenvolupat uns testos genètics que permetran al veterinari no només dir si té leishmaniosi o no, sinó si ha d’utilitzar un tractament o un altre”, desvela Sánchez.
La combinació entre una aposta ferma per l'R+D i l'oferiment de serveis de genètica molecular a la indústria farmacèutica, on disposen d'acreditacions tant de la UE com de l'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) estatunidenca, els ha aportat un equilibri entre innovació i ingressos que permet a l'empresa continuar operant sota aquest model. Amb facturacions que oscil·len entre els 500.000 i els 700.000 euros i una plantilla d’una dotzena de treballadors (comptant els de Nano1Health), té clar que vol mantenir el rumb actual: “Volem continuar fent el que sabem fent bé”.
Una tasca que, des del primer moment, han dut a terme des del Parc de Recerca de la UAB (PRUAB), on tenen les oficines i dos laboratoris. “Hem dit que no a oportunitats de moure’ns a Sant Cugat, Rubí o Cerdanyola. Creiem que ser dins del Parc de Recerca, i estant molt vinculats a la universitat, ens dona uns contactes i unes relacions en un entorn molt favorable pel tipus d’empresa que som”, opina Sánchez.