La geografia del coneixement global fa temps que mostra signes de canvi. Quan el món acadèmic es mesura en puntuacions i indicadors d’impacte, el mapa mostra un clar ascens de l’Àsia i un domini consolidat dels Estats Units, mentre que Europa continental sembla mirar des de la rereguarda. El World University Rankings 2026, elaborat per la revista Times Higher Education (THE), evidencia aquesta realitat: només divuit universitats europees aconsegueixen colar-se al top 100, mentre que els Estats Units n’hi col·loquen set al top deu -amb Harvard, Massachusetts i Princeton protagonitzant la llista- i la Xina ja compta amb cinc universitats al top 40, amb Tsinghua com a referent emergent en recerca i innovació. I si el panorama ja és exigent a escala europea, encara ho és més a casa nostra. La presència catalana no es deixa veure fins a la posició 145, un reflex clar que el talent hi és, però el reconeixement mundial encara s’hi resisteix.
Si ens hi fixem en el top 500 mundial, Europa encara lidera en nombre total d’universitats, amb 135 institucions, però la majoria se situen fora del top 100, mostrant una presència menys competitiva en les posicions capdavanteres. En comparació, els EUA col·loquen 102 universitats al top 500, mentre que la Xina ja supera les 50, consolidant-se com una potència emergent a escala global. Aquestes dades reflecteixen un patró clar: Europa té volum, però no massa crítica d’excel·lència. El mapa de la intel·ligència ja no es dibuixa des de París o Berlín, sinó des de Boston, Singapur i Pequín.
Només divuit universitats europees aconsegueixen colar-se al top 100, mentre que els Estats Units n’hi col·loquen set al top deu i la Xina ja compta amb cinc al top 40
Si bé Europa el 2024 comptava amb 21 universitats al top 100, el 2026 en són només divuit. Mentrestant, la Xina ha passat de tres a cinc institucions entre les 40 primeres, amb universitats com Tsinghua i Peking liderant una ofensiva científica que combina finançament públic, aliances industrials i captació de talent global. Els Estats Units, tot i perdre lleugerament quota, mantenen set universitats a la capçalera i 102 al top 500, consolidant el seu lideratge.
Invertir en recerca, un factor determinant
Però per entendre aquest retrocés, abans cal mirar la fotografia amb més perspectiva i analitzar l’estructura de la inversió en recerca. Les últimes dades de despesa en recerca i desenvolupament d'Eurostat, revelen que la Unió Europea destina un 2,26% del PIB a aquest àmbit, una xifra que, tot i ser significativa, queda per sota dels seus principals competidors globals: Corea del Sud (4,96%), Estats Units (3,45%), Japó (3,44%) i fins i tot la Xina (2,58%), que manté una tendència ascendent. Aquesta realitat es veu agreujada per la manca d’una estratègia conjunta que permeti competir en bloc.
De fet, l’informe Maximizin the impact of European universities alliances, de la Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU), publicat amb el suport de la Universitat de Barcelona, alerta que les aliances universitàries europees, tot i ser nombroses -amb 64 consorcis actius i més de 560 institucions implicades-, encara no tenen la força ni l’impacte necessari per revertir el retrocés continental. L'estudi reivindica la creació d’una “cinquena llibertat europea”: la del coneixement, que integri educació, recerca i innovació dins el mercat únic. També proposa el grau europeu com a eina per reforçar la competitivitat global, facilitar la mobilitat científica i projectar una identitat acadèmica compartida.
La UB, líder indiscutible del mapa universitari català
En aquest escenari, la Universitat de Barcelona torna a erigir-se com la millor universitat de l’Estat, i la primera catalana al rànquing mundial, escalant fins a la posició 145. Destaca en recerca (88,5 punts) i transferència de coneixement (92,4), però manté marge de millora en docència i internacionalització, dues àrees que continuen sent punts febles del sistema universitari europeu en comparació amb els models anglosaxons o asiàtics. La UAB (183) i la UPF (187) completen el podi català i situen Catalunya com el territori amb més presència dins del top 200 mundial, per davant de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana.
Lluny d’aquestes tres institucions, la resta del sistema universitari català es dispersa: la UPC se situa a la posició 392, mentre que la Universitat de Lleida (UdL) cau fins al tram 801-1000 i la Universitat de Girona (UdG) fins al 1001-1200. Aquest patró reflecteix una forta concentració d’excel·lència a l’àrea metropolitana, però també una pèrdua de tracció a la perifèria. Ara bé, aquesta concentració d’excel·lència universitària no es pot entendre sense mirar la base educativa que alimenta cada institució.
Les dades de l'informe PISA 2022 mostren que els estudiants catalans queden per sota de la mitjana espanyola en matemàtiques, lectura i ciències, amb descensos constants en l’última dècada. Una davallada que -equivalent a gairebé un curs sencer en matemàtiques i lectura- posa de manifest que, tot i els avenços de la UB, la UAB o la UPF, els alumnes arriben a la universitat amb mancances que poden limitar la capacitat de les institucions d’oferir docència d’elit, d’atraure talent internacional i de consolidar projectes de recerca competitius.
Catalunya concentra talent a la ciutat comtal, però el darrer informe PISA alerta que sense una base escolar sòlida, l’excel·lència universitària no podrà expandir-se
En aquest context, la concentració d’excel·lència a Barcelona és doble: no només les universitats més reconegudes acaparen recursos i projectes de recerca, sinó que també reben els alumnes millor preparats dins del sistema català. Les universitats perifèriques, en canvi, presenten dificultats per assolir el mateix nivell, tant per qüestions de recursos com pel nivell de competències amb què els estudiants arriben des de l’educació secundària.
Una realitat que posa al centre del tauler un desafiament estructural: si Catalunya pretén incrementar la presència de les seves universitats en els rànquings globals, no n’hi ha prou amb reforçar la recerca ni amb concentrar l’excel·lència en uns pocs centres. Cal una aposta decidida per millorar la qualitat de l’educació bàsica i secundària, reduir bretxes socioeconòmiques, potenciar la formació docent i assegurar que els estudiants arribin a la universitat amb una base sòlida de competències. Només així les institucions catalanes podran aprofitar plenament el seu potencial i competir de tu a tu amb centres acadèmics de referència a escala mundial.
La fuga de talent, obstacle per a la competitivitat global
Un altre dels principals reptes que limita la projecció global de les universitats catalanes és la fuga de talent, també anomenada fuga de cervells. Investigadors i estudiants amb alt potencial sovint opten per traslladar-se a països amb més recursos, infraestructures punteres i oportunitats de carrera més atractives, com ara els Estats Units, Alemanya o el Canadà. Però aquest desplaçament de talent no és exclusiu de Catalunya, és un fenomen que afecta tot l'Estat.
Conscient d'aquesta problemàtica, el govern espanyol ha aprovat recentment una partida de 55 milions d’euros per revertir la fuga de talent científic i donar suport a la recerca en fase de desenvolupament. L’objectiu és consolidar la carrera investigadora en etapes intermèdies, especialment aquells perfils que han superat la fase postdoctoral, però encara no disposen d’estabilitat. La ministra de Ciència, Diana Morant, ho resumia el mes de juny amb claredat: “La ciència no pot ser una carrera d’obstacles, sinó un camí de continuïtat i estabilitat.”
Un dels reptes que limita la projecció global de les universitats catalanes és la fuga de talent. Molts investigadors opten per marxar a països amb més oportunitats, com ara els Estats Units, Alemanya o el Canadà
Tot i això, Catalunya comença a revertir parcialment la tendència. En els darrers anys, l’ecosistema tecnològic i científic del país ha viscut un creixement sostingut que contribueix a retenir i fins i tot recuperar part del talent que abans marxava a l’estranger. Tal com recull El Periódico, aquest auge tecnològic -impulsat per la proliferació d'empreses 'deep tech' com Sateliot, Pangea Propulsion o Openchip i la seva capacitat de pagar salaris més alts que abans- està ajudant a crear oportunitats reals de retorn i estabilitat professional.
A aquesta dinàmica s’hi afegeix una aposta institucional. La Generalitat ha llançat el programa Catalunya Talent Bridge, dotat amb 30 milions d’euros per tres anys, amb l’objectiu d’atraure investigadors d’alt nivell, especialment aquells establerts als Estats Units, oferint-los contractes estables i recursos per desenvolupar la seva recerca des de Catalunya. Tot plegat configura un escenari en què la competitivitat global de les universitats catalanes dependrà de l’equilibri entre inversió, captació de talent i millora de la base educativa.