El món de la logopèdia ha conviscut sempre amb un obstacle en l’exercici de la seva professió: la manca de criteris objectius i clars a l’hora d’avaluar clínicament la qualitat de la veu. “Són avaluacions que tothom està d’acord que és important fer-les, però costa molt arribar a acords, ja que ens falten referents”, exposa la logopeda i investigadora Neus Calaf. L’experta indica que aquesta classe de valoració és “completament subjectiva”, perquè depèn de factors com l’experiència del professional i del tipus de veus que hagi escoltat amb anterioritat. “Quan he hagut de donar classes a estudiants de logopèdia, ensenyar a percebre les veus era dramàtic”, recorda Calaf.
La preocupació no és individual, i fa dècades que el sector intenta trobar criteris compartits per estandarditzar les avaluacions dels pacients. Una de les propostes més reeixides és el Consensus Auditory-Perceptual Evaluation of Voice (CAPE-V), un instrument creat per l’American Speech-Language-Hearing Association (ASHA) que estableix sis criteris principals (el grau de disfonia, la veu rugosa, la veu bufada, el to i el volum), als quals s’atorga una puntuació de l’1 al 100.
Aquesta escala aconsegueix classificar els valors que cal tenir en compte, però té dos problemes: està pensada per emprar-se de manera analògica (és un formulari per omplir en un full de paper) i no hi ha cap registre de veus ja analitzades que serveixi de referència als professionals a l’hora de determinar si la rugositat d’una veu mereix un 30 o un 48. A més, el model original va dissenyar-se pensant en l’anglès com a llengua base, així que cal revisar-lo amb cura quan es treballa amb altres llengües.
De la traducció del model a la seva digitalització
Calaf ja va encetar la darrera d’aquestes qüestions el 2017 amb la seva tesi de màster, en què va proposar una adaptació i versió bilingüe en català i castellà del model CAPE-V. Però amb això no n’hi havia prou: “Quan vaig recuperar la meva activitat investigadora, vaig voler fer experiments de percepció, però no trobava la plataforma on fer-ho. I un amic em va dir: ‘podries aprendre a programar’”. Així és com, a principis de 2024, la logopeda va començar a treballar en el que avui es coneix com a All-Voiced, una plataforma en línia que digitalitza la metodologia del model CAPE-V i concentra diversos exercicis i veus de pacients reals avaluades per començar a generar consensos dins de la comunitat professional.
“Quan vaig treure el primer instrument, vaig rebre un missatge d’un logopeda dient: ‘Aquesta és l’aplicació que sempre havíem volgut tenir!’”, recorda Calaf. L’objectiu del projecte, en paraules de la creadora, és establir uns “estàndards de referència” i una infraestructura on “poder calibrar la percepció” de les orelles dels professionals. “El que he incorporat fins ara és un paradigma molt clínic: instruments que fem servir i mostres reals de pacients reals, a veure si ens posem d’acord amb els resultats”, explica la logopeda.
Calaf: “Quan vaig treure el primer instrument, vaig rebre un missatge d’un logopeda dient: ‘Aquesta és l’aplicació que sempre havíem volgut tenir!’”
La plataforma, que actualment és d’accés obert sota registre, incorpora diverses eines. D’entrada, la digitalització dels dos models d’avaluació, el CAPE-V i la seva versió revisada, així com un tercer “molt senzill”, especialitzat en el grau de disfonia. Dins d’aquests models, All-Voiced permet un “entrenament autònom”, en què els professionals poden rebre mostres aleatoritzades per avaluar i contraposar amb els resultats d’altres companys. L’eina també ofereix diversos exercicis de comparació de dues veus diferents, en què els participants han de dir quina veu està més alterada o més bufada i també obtenir els resultats agregats de la resta de gent que ha contestat. “I després hi ha algun joc divertit, d’endevinar el diagnòstic de certes veus”, afegeix Calaf, una activitat que assegura que “encanta” als estudiants.
La confiança d’investigadors i professors
La solució sembla haver convençut l’ecosistema: des del seu llançament, ja l’han feta servir més de 1.600 usuaris de 40 països diferents. De tots aquests, segons les anàlisis fetes per Calaf —a partir de les adreces de correu electrònic—, almenys uns 800 participants tenen vinculació amb el món universitari, un total de 80 centres de setze països d’origen. “D’algunes universitats tinc molts participants, sobretot estudiants que els professors els han dit que es registrin”, desvela la creadora. “Hi ha molta activitat, sobretot d’universitats estatunidenques, i també moltes d’Espanya”, afegeix.
Aquest és, de fet, un dels principals públics potencials que identifica Calaf per a la seva plataforma. En primera instància, la logopeda ha construït All-Voiced per als “professionals que treballen amb persones amb problemes de veu”, però la seva intenció és ampliar el seu ús “a totes les persones que treballen amb la veu”. Entre elles, les ja mencionades universitats, tant per formació com per recerca; però també apunta cap al món empresarial, concretament, als propietaris de bases de dades de veu per a intel·ligència artificial, les quals busca “enriquir” amb més paràmetres sobre la qualitat vocal.
El camí cap a l’emprenedoria
Fins ara, tota aquesta feina l’ha duta a terme Calaf en solitari, si bé ha comptat amb l’assessorament científic i tecnològic de diversos professionals. Però per continuar endavant, la logopeda té la intenció de donar al projecte una estructura empresarial: “El que jo vull, per davant de tot, és que això existeixi, perquè està resolent un problema que teníem com a professió. Però perquè existeixi ha de ser sostenible”.
La previsió de Calaf és constituir la societat abans que clogui 2026 i dedicar els pròxims mesos a contactar amb universitats per “veure com ressona” el projecte i cercar noves col·laboracions —en l’actualitat, All-Voiced té ja en marxa una prova pilot amb la Universitat de Montreal—. A més, també estudia “començar a oferir algun curs per als professionals” amb acreditacions oficials, que d’entrada es limitarien als principals mercats, Espanya i els Estats Units.
Calaf té previst constituir All-Voiced com a empresa abans que acabi 2026 i explora col·laboracions amb universitats i l'elaboració de cursos certificats
Tota aquesta consciència ha guanyat forma després de participar en el programa AI4ALL del Parc de Recerca UAB (PRUAB), una formació d’emprenedoria adreçada a projectes vinculats a la intel·ligència artificial. “M’ha servit per adonar-me de tot l’ecosistema emprenedor que hi ha a Catalunya i de les capes que arriba a tenir”, explica Calaf. La seva vinculació amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no sorgeix del no-res: la logopeda va formar-se i elaborar la tesi a la universitat i n’ha sigut professora en dues etapes diferents.
Calaf explica que el programa AI4ALL va ajudar-la a “obrir els ulls amb aquesta idea” i valora positivament la formació rebuda, amb “ponents molt bons que explicaven tant la seva pròpia experiència com qüestions més tècniques i teòriques”. I tampoc s’oblida de la resta de participants, “companys de fatigues amb qui pots parlar de com això és una muntanya russa”. “S’ha de ser temerari”, conclou amb un somriure.