Escolta l'article ara…
Pocs economistes poden vanar-se d’haver treballat gairebé tres dècades al Banc Mundial, i Blanca Moreno-Dodson és una d’elles. Llicenciada en Economia a la Universitat Autònoma de Madrid, la saragossana ha dedicat la seva carrera al foment del creixement econòmic i la reducció de la pobresa global, especialment en països en vies de desenvolupament. Autora de quatre llibres i una cinquantena de publicacions, Moreno-Dodson ha estat la convidada estrella de la Fira de la Innovació, l’acte central de la Setmana de la Innovació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Una veu més que qualificada per analitzar el món d’avui que, en la que ha estat la seva primera visita a una universitat catalana, ha abordat temes tan diferents -però sempre vinculats- com la sobirania tecnològica, la innovació, el paper dels estats en l’economia o la regulació europea. N’extraiem els principals punts a través de sis de les seves frases.
“Som davant d’un canvi de paradigma, d’aquells que passen una vegada cada segle”
Moreno-Dodson ha encetat la seva conversa amb la periodista Aurora Massip analitzant l’impacte de la geopolítica actual en l’economia mundial. És en aquesta introducció en què l’economista ha titllat de “canvi de paradigma” el moment actual, un d’aquells que “passen una vegada cada segle”. “El multilateralisme que hem conegut, creat a finals de la Segona Guerra Mundial amb l’ONU i la resta d’institucions, és qüestionat i, fins i tot, erosionat”, ha afirmat Moreno-Dodson, que assegura que avancem cap a un “món multipolar” en què els acords globals “semblen no tenir sentit”.
Tanmateix, ja davant d’aquest escenari l’execonomista líder del Banc Mundial ha deixat veure el seu optimisme. Alhora d’aquest món multipolar que mencionava, Moreno-Dodson també ha identificat la transició cap a un “plurilateralisme” en què, “tot i que no hi ha acords globals, sí que n’hi ha entre diversos països que permeten avançar”. Qüestions com l’Acord sobre Comerç Digital de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), signat el gener pel 70% dels estats que la conformen, són un exemple d’“acords parcials, però que tenen els seus avantatges: ofereixen governança i permeten solidificar institucions i que aquestes s’adaptin als canvis”.
Moreno-Dodson identifica una tendència cap a la regionialització del comerç i les finances, amb intercanvis més habituals entre estats veïns
Aquesta “tendència a la regionalització” no es limita a l’àmbit de la geopolítica, sinó que també té la seva translació “tant en comerç com en finances”. Moreno-Dodson apunta com des de la pandèmia “estem comerciant molt més amb els veïns”, sobretot després que Europa s’adonés que “érem excessivament dependents de la Xina”. I és una qüestió que “no és excessivament negativa”, segons l’economista, ja que permet reduir costos i contaminació.
“L’Estat té una funció molt important: crear el clima de negoci que permeti la innovació”
Però davant d’aquesta regionalització geopolítica i financera, una de les claus que la Unió Europea ha identificat com a prioritària és la de garantir la sobirania tecnològica. Aquí, Moreno-Dodson ha definit el concepte com “la capacitat de desenvolupar, governar i controlar tecnologies pròpies crítiques sense haver de dependre d’actors externs”, un supòsit que esdevé realitat amb “infraestructures bàsiques, plataformes, ciberseguretat, computació i influència normativa”. Això no vol dir que s’hagi de fer un gir de 180° cap a l’autarquia: la mateixa economista ha deixat clar que “la literatura econòmica ens diu que no es tracta de fabricar-ho tot; té molt més sentit construir sobre la base dels avantatges competitius i replicar”.
Sigui com sigui, tots aquests elements estan lligats estretament amb el concepte de la innovació, la temàtica estrella de les investigacions de l’economista francès Philippe Aghion, Premi Nobel d’Economia el 2025. Moreno-Dodson ha explicat la seva tesi principal: que tant la “vertadera sobirania tecnològica” com el creixement a llarg termini “es construeixen només a partir de la innovació”. És per aquesta raó que, ha justificat, els estats tenen una “funció molt important”: “Crear el clima de negoci que permeti la innovació”.
“Europa domina la regulació, i ho hem de veure com una cosa positiva”
El “món multipolar” que mencionava al principi Moreno-Dodson està conformat per tres grans blocs: el continent americà, amb els Estats Units al capdavant; l’Àsia i el Pacífic, amb la Xina, però també l’Índia com a grans potències; i Europa i la regió mediterrània, que també inclouen el nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Les apostes dels dos primers blocs ja les coneixem: la defensa fèrria del lliure comerç estatunidenc contra la força del control estatal xinès. I Europa, enmig de tots dos, s’ha alçat com l’adalil de la regulació. Un posicionament que no desperta moltes simpaties dins del món empresarial… Però que Moreno-Dodson ha defensat amb vehemència.
“Europa és dependent en alguns aspectes, però domina la regulació, i ho hem de veure com una cosa positiva”, ha afirmat. L’execonomista en cap del Banc Mundial ha assegurat que, malgrat les crítiques, la regulació és “absolutament necessària”, i que normatives impulsades per la UE, com el Reglament General de Protecció de Dades (GDRP) o “la primera llei integral d’intel·ligència artificial” són regulacions que “seran utilitzades a tot el món”.
“Però la regulació no fa que a vegades anem més lents?”, ha preguntat Massip. “Sí, per descomptat”, ha concedit Moreno-Dodson, “i és on hem de millorar”. Però no eliminant-la, sinó “agilitzant-la, adaptant-la molt més a la realitat de pimes i empreses i fent-la més assequible”. Perquè en un context “d’hegemonia tecnològica”, l’economista veu molt important que Europa “continuï sent pionera a establir els estàndards globals de regulació”.
“Analitzar la innovació d’un país només pel percentatge d’inversió del PIB és massa simplista”
En aquesta reflexió, Massip ha continuat aprofundint, i ha preguntat a Moreno-Dodson sobre quins són els països que lideren aquesta innovació que Aghion defensa que s’ha d’impulsar amb força. D’entrada, l’execonomista líder del Banc Mundial ha recordat que Corea del Sud és el país que destina un percentatge més elevat del seu PIB, fins a un 4,94%, en recerca i desenvolupament (R+D), que la mitjana europea se situa sobre el 2,2% i que l’estat espanyol està per sota, amb un 1,5% -a Catalunya, el percentatge és de l’1,73%-.
Tanmateix, Moreno-Hodson ha alertat que determinar l’aposta d’un país per la innovació basant-se exclusivament en el percentatge que hi dedica del PIB “és massa simplista”, i ho ha comparat amb la discussió sobre la despesa en defensa: “No volem 27 països que gastin el 5% del PIB i que no estiguin coordinats”. És per aquesta raó que l’economista prefereix fixar-se en l’Índex Global de la Innovació (GII) que elabora anualment l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual. En aquest rànquing, és Suïssa l’estat que lidera, des de fa anys, la innovació internacional, seguit per Suècia, els Estats Units, Corea del Sud i Singapur.
Per la convidada estrella de la Fira de la Innovació, cadascun d’aquests països aporta ingredients diferents al brou de la innovació: el país alpí destaca per la inversió en R+D i per la protecció de les seves propietats intel·lectuals; els Estats Units, per tenir uns mercats financers molt profunds; Singapur, per l’eficiència i bones pràctiques de l’administració pública… Tot un seguit d’elements d’entre els quals Moreno-Dodson n’ha destacat principalment tres: la promoció de les universitats, la col·laboració entre ciència i empresa i l’aposta econòmica per l’R+D.
“Trump està atacant les arrels de la societat americana”
I dins d’aquest debat ha acabat sorgint, de manera ineludible, el nom del president dels Estats Units, Donald Trump. Al cap i a la fi, es tracta del país en què Moreno-Dodson ha viscut més anys de la seva vida, i va ser allà on va adonar-se “de la força de les universitats, de la força de la immigració qualificada i de tot el suport que el govern hi donava”. Tres factors que, a parer seu, són “la base de la societat americana” i que Trump “està destruint”, perquè “ha tallat fons per centres d’investigació i ha atacat les universitats pioneres”.
L’economista convidada ha apuntat que, si bé és cert que el país nord-americà continua tercer a l’IGG, en un dels seus subíndexs, que mesura els obstacles que afronten les empreses, es veu com els Estats Units han caigut fins a la posició 29. “Trump té la sort que les grans empreses i les startups financeres continuen funcionant, a pesar seu, però està atacant les arrels del sistema: l’obertura a la immigració regulada i la connexió entre universitats i empreses”, ha reiterat.
“Estem en una era no tant de reindustrialització, com de transformació tecnològica”
Tancat el parèntesi nord-americà, un dels darrers punts que ha abordat Moreno-Dodson és el de l’especialització sectorial de l’economia europea. I aquí, l’economista ha donat una resposta atípica: davant de les crides comunes sobre la necessitat de reindustrialitzar Espanya i Europa i de la demanda de fórmules per dur-la a terme, l’experta ha apuntat cap a una altra direcció. “Abans de parlar de reindustrialització, cal recordar que els països que més han crescut en les darreres dècades, fins i tot en PIB per càpita, són els que han aprofundit més en el sector serveis”.
Moreno-Dodson ha deixat clar que “sempre ha d’haver-hi un equilibri”, però ha remarcat que és en aquest sector on s’agrupen especialitzacions com la informació i les telecomunicacions. “Estem en una era no tant de reindustrialització, com de transformació tecnològica”, ha asseverat, i davant d’aquesta constatació, ha considerat que “no cal necessàriament reindustrialitzar, sinó agilitzar en sector serveis i digitalitzar alguns dels sectors pioners a Espanya”. En aquest sentit, l’economista ha assenyalat l’agroindústria com una de les més ben posicionades per “arribar a ser campions europeus”.
Moreno-Dodson: "Si no es posa al servei de la societat, la innovació no serveix de res"
Sigui com sigui, el que ha quedat clar és que la innovació és un dels elements tractors per surfejar la geopolítica de l’actualitat i una de les fórmules cap a la tan citada resiliència europea. Però també que, “si no es posa al servei de la societat, no serveix de res”, ha volgut deixar clar Moreno-Dodson. L’economista ha reclamat tenir una “dosi de realitat” quan es plantegin les estratègies i preguntar-se “per què i per a què innovem”, ja que la innovació ha d’anar sempre dirigida a “una necessitat de la societat”. I no ha volgut acabar sense una alerta i una recomanació, ambdues combinades amb el títol Peak Human: What We Can Learn from the Rise and Fall of Golden Ages, el darrer llibre de l’escriptor i historiador suec Johan Norberg, que arriba a una conclusió clara: totes les grans civilitzacions, des de l’antiga Grècia al Califat Abbàssida, han florit quan han “obert la porta a la innovació, la mobilitat i el comerç internacional”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat