Escolta l'article ara…
La innovació empresarial s’ha convertit en un dels grans temes sobre la taula del Govern. Amb l’aprovació de l’Estratègia d’innovació empresarial a Catalunya el passat juliol, l’executiu s’ha marcat objectius importants, com assolir les 3.000 startups el 2030 i elevar la despesa d’R+D empresarial fins al 2% del PIB. Però més enllà dels dubtes que pugui generar la que, segons Enric Llarch, és una “desproporció entre objectius i instruments”, el que queda clar és que el camí no es farà sense comptar amb els principals centres de producció de coneixement: les universitats i els centres de recerca.
El món universitari ho té també molt clar. Lluny queda ja l’ideari de la torre de marfil, aquella concepció en què les universitats són indrets elitistes i tancats que investiguen i fan ciència per consum propi. La transferència de coneixement s’ha convertit en una de les línies clau per al món acadèmic, un àmbit amb cada vegada més projectes que afronta reptes com la professionalització de la gestió en projectes liderats per científics o en la captació de finançament en etapes avançades del desenvolupament.
És en un context com aquest que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebra, un any més, la Setmana de la Innovació, un esdeveniment que omplirà d’activitats els cinc dies (del 19 al 23 d’octubre) que la componen per connectar la recerca i els serveis del campus de la UAB amb el món empresarial, l'administració i la societat. La Setmana agruparà més d’una desena de xerrades i presentacions, però entre totes elles destaca amb força la Fira de la Innovació.
Celebrada el dia 20 d’octubre a l’Hotel Exe Campus, la Fira de la Innovació es presenta com un espai per promoure activament el contacte entre investigadors i empreses derivades de la universitat amb altres representants del món públic i privat. L’acte comptarà amb una conferència inaugural de Blanca Moreno Dodson, economista que durant 30 anys va treballar al Banc Mundial i que actualment és membre de la junta d’Ibercaja. Moreno Dodson dedicarà la seva ponència als grans canvis geopolítics actuals i prendrà el relleu a Carme Artigas, qui l’any passat va reclamar un ús conscient de la intel·ligència artificial.
Però més enllà de la ponència inicial, el gran protagonisme de la Fira de la Innovació és la conversa. La UAB aposta aquí per un format de speed dating, en què les desenes de grups de recerca que exposen la seva activitat van encadenant petites reunions amb possibles inversors, empreses col·laboradores o clients futuribles. L’any passat, van ser 70 els grups que van exposar a la fira, i enguany la xifra s’eleva als 87 expositors: 65 grups de recerca, onze unitats de suport a la recerca i la transferència i onze spin-offs.
Assessorament ètic per a les polítiques públiques
Entre ells es troba el Grup de Recerca d’Estudis Humanístics de Ciència i Tecnologia (GEHUCT) de la UAB, que com el seu nom indica, s’especialitza en la investigació de les relacions entre la societat i el món científic i tecnològic, i s’emmarca dins del departament de Filosofia. “El grup s’ha dedicat a qüestions molt variades, i és conegut per pensar la salut fora dels sistemes purament sanitaris”, explica la tècnica de suport de recerca en projectes de la UAB, Iris Parra.
El GEHUCT té actualment dos projectes finançats per unes convocatòries de col·laboració per polítiques públiques: en el primer, elaboren “una mena de comissió ètica de salut pública”, juntament amb una guia, per a la futura Agència Estatal de Salut Pública, mentre que en el segon, vinculat a la secretaria general de Salut Digital, duen a terme un assessorament ètic per a l’estratègia d’intel·ligència artificial dins del sistema de salut.
El GEHUCT acompanya administracions i institucions en el disseny ètic de polítiques públiques de salut
Segons comparteix Parra, el seu objectiu a la Fira de la Innovació és explicar “les potencialitats de coneixement” que hi ha dins dels organismes públics i que poden aprofitar els grups de recerca com el seu. A més, també busquen col·laboracions amb ajuntaments, departaments o “empreses que desenvolupin tecnologies per al sector públic”. “La idea és continuar difonent la nostra capacitat: formacions ètiques, assessoraments, pensar des del disseny i implantació de polítiques públiques, sense oblidar els potencials problemes a escala ambiental”, afegeix.
Una nova alternativa per a la càrrega sense fils
I mentre al GEHUCT oferiran els seus serveis a possibles clients, el Grup d'RFID, Antenes i Dispositius de Comunicació (GRADCOM) de la UAB presentarà a la Fira de la Innovació Omniwave, una nova tecnologia de transferència d’energia sense fils basada en el confinament del camp electromagnètic a partir d’estructures guiades. “La idea és portar energia com si fos una mena de carril energètic, i els receptors, que estan a sobre, poden captar-la en qualsevol punt”, desvela el catedràtic d’Electrònica i membre del GRADCOM i del departament d’Enginyeria Electrònica de la UAB, Jordi Bonache.
Omniwave trenca amb les propostes tradicionals de transmissió d’energia sense fils, les d’inducció electromagnètica, ja que opta per una metodologia diferent. En comptes de fer servir dues bobines (una d’emissió i una de recepció), el que plantegen des del GRADCOM és una tecnologia amb un únic emissor, però amb l’energia confinada dins d’un carril. Així, “encara que el receptor es mogui, en qualsevol punt de la trajectòria rep energia”, desenvolupa Bonache, que ho compara amb els pantògrafs del ferrocarril, però sense contacte físic.
L’equip ha aconseguit fins ara desenvolupar un petit demostrador amb el qual han validat el funcionament del principi científic, i ara treballen per escalar la tecnologia a valors de potència més alts. Bonache creu que la seva solució pot ser aplicable, en primera instància, en robots industrials i logístics, així com en drons i altres sistemes autònoms, de manera que “mentre es van desplaçant puguin rebre energia”. I ja més a llarg termini, apunta que pot ser una alternativa “molt interessant” per a vehicles i camions elèctrics.
Amb aquest demostrador, l’equip presentarà Omniwave a la Fira de la Innovació per primera vegada, amb l’objectiu de trobar empreses i socis tecnològics “que ens ajudin a definir aplicacions reals, desenvolupadors més avançats i a pujar el nivell de maduresa tecnològica”. De fet, el grup ha participat en un dels programes de validació tecnològica de The Collider gràcies a l’empenta de la UAB, i ara té clar el futur a mitjà termini: la consolidació del projecte en forma d’empresa derivada.
La conversió de la calor residual en energia neta
Un camí, el de la constitució d’una spin-off, que va seguir fa més d’una dècada AEInnova, l’empresa terrassenca especialitzada en la conversió de la calor residual en energia neta. “Vam començar amb l’objectiu de recuperar la calor residual: a l’espai es fa servir molt com a font d’energia, i vam veure que una aplicació a l’àmbit industrial seria de molt interès”, rememora el CEO i fundador de la companyia i professor associat a la UAB, Raül Aragonès. Des d'aquesta visió, l’equip va aconseguir registrar una patent i muntar l’empresa, amb la qual van aconseguir desenvolupar una tecnologia “tècnicament viable” que va arribar a fer-se servir en forns industrials de firmes com Celsa o Molins. Tanmateix, la dependència d’aquesta tecnologia en una terra rara com a material principal va fer que els costos es disparessin i que no fos viable econòmicament.
Però això no va suposar la fi d’AEInnova, sinó l’inici d’un nou camí. Després de treballar amb companyies com Repsol, l’empresa va identificar que les indústries intensives combinaven dos trets que conformaven un nínxol perfecte per a ells: feien servir molta calor i tenien molts problemes per digitalitzar el seu funcionament. És aleshores quan van optar per dedicar-se a crear un nou model de sensors industrials que no funcionaven amb bateries, com la majoria del mercat, sinó que feien servir la seva tecnologia patentada per alimentar-se directament de la calor de les màquines.
Aquesta aposta els ha permès consolidar-se com a companyia, amb una facturació que supera els 300.000 euros i projectes a països com el Brasil, els Estats Units, el Marroc, França, Turquia, el Japó, Nigèria o Ghana. “A Espanya venem poquet, però exportem poc”, desvela Aragonès. I malgrat la seva petita dimensió -avui són uns catorze treballadors-, el fundador assegura que estan competint amb gegants del sector com Emerson o Honeywell.
Nascuda com a 'spin-off' de la UAB el 2014, AEInnova fabrica sensors alimentats per calor destinats a les indústries intensives
Sigui com sigui, l’enfocament en l’estranger no ha esborrat la marcada aposta pel territori d’AEInnova, que fabrica tots els sensors i els seus components -a excepció d’un mòdul concret que només té un fabricant al món- des de Terrassa. Una visió que també vincula estretament l’empresa amb la UAB, tant per ser el bressol de la firma com la seva llar durant diversos anys. De fet, serà ja “la tercera o quarta vegada” que la companyia participa en la Fira de la Innovació, en què Aragonès es planteja dos objectius: “Primer de tot, disseminació, que la gent ens conegui; i el més important, la cerca d’inversors”. Tot i que el fundador té clar que “el model acabarà en l’adquisició”, considera que ara es troben en “una fase molt complexa del creixement”, en el qual necessiten uns cinc milions d’euros per mantenir el ritme previst.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat