Inaugurat aviat farà dos anys, el MareNostrum 5 és, amb tota probabilitat, l’artefacte tecnològic més important de Catalunya. Combinant les dues particions en què està dividit, la supercomputadora insígnia del Barcelona Supercomputing Center (BSC) està formada per 7.600 nodes i gairebé 19.700 xips que situen la capital catalana com un pol clau de computació a Europa. Algunes de les xifres que acumula el MareNostrum 5 arriben a nivells hiperbòlics: sota el fals sostre del superordinador s’hi concentren 160 quilòmetres de cables de coure i de fibra òptica. Si els uníssim tots en una línia recta, podríem connectar Barcelona amb Perpinyà.
Aquest és el resultat del somni “d’uns bojos que fa 40 anys fèiem plaques a la universitat”, o almenys així ha definit el nucli fundador del BSC el director i cap visible, Mateo Valero. Una institució que aquest dimecres ha celebrat en gran el vintè aniversari a l’Edifici Vèrtex del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el centre que els va veure néixer.
A la celebració no hi ha volgut faltar ningú: ni l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ni el secretari d’Estat en Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz Cigudosa, ni el director executiu d’EuroHPC JU (l'Empresa Conjunta Europea d'Informàtica d'Alt Rendiment), Anders Jensen. Tampoc s’ha perdut la vetllada l’actual consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, biòloga de formació, que abans d’entrar al Govern ja havia treballat braç a braç amb el BSC com a professora ICREA de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Ha quedat ben clar amb el seu discurs: “Tots sabem que Mateo Valero i el BSC són un binomi inseparable. Amb ell al capdavant, el MareNostrum és molt més que una màquina extraordinària: ha agregat autèntiques estrelles de la supercomputació d’arreu del món i, sobretot, ha creat escola”. L’abraçada final era justificada.
El llarg camí fins al primer MareNostrum
Però el fet és que ni l’elevada presència institucional ni la solemnitat de l’acte han aixafat un Valero que, amb la seva proximitat habitual, ha repassat la història del BSC com qui fa unes cerveses amb els amics. Mostrant fotos, anomenant companys de viatge pel nom de pila i fent memòria, també, dels qui ja no hi són, el director del BSC ha viatjat fins al 1991, any en què va néixer el Centre Europeu de Paral·lelisme de Barcelona (CEPBA). L'entitat que, més d’una dècada més tard, donaria llum al BSC. En aquell moment, ha assegurat Valero, ja mantenien un dels lemes que encara guien la seva activitat: “La ciència ha de ser excel·lent, però, sobretot, la ciència ha de ser rellevant”.
Valero: “La ciència ha de ser excel·lent, però, sobretot, la ciència ha de ser rellevant”
Aquest mateix CEPBA va ser el que, entre 1995 i 2000, va coordinar les activitats del Centre de Computació i Comunicació de Catalunya (C4). Quan aquest projecte va acabar-se, a Valero li van saltar les alarmes: “Houston, tenim un problema, perquè no tenim diners per comprar una màquina pròpia”. Per sort, aquí va ser una empresa la qui va acostar-se a ells interessada en el seu coneixement en computació, i no una empresa qualsevol, sinó IBM. “Ens van dir que volien fer un centre amb nosaltres”, ha recordat el director del BSC, i d’aquesta aliança va néixer el CEPBA-IBM Research Institute (CIRI).
I així arribem finalment a 2004, any en què, ara sí, va signar-se el contracte per impulsar el primer MareNostrum, inaugurat el 2005 juntament amb el BSC com a entitat. “Quan vam fer el MareNostrum ens deien que Espanya no era un país científic i que no faríem res”, ha rememorat amb picardia Valero. Un superordinador que, ha subratllat, en aquell moment era el quart millor del món i el primer d’Europa, i que, avui, és 10.000 vegades menys potent que el MareNostrum 5. I és que calen comparacions d’aquesta mena per prendre consciència de la velocitat a què ha evolucionat la computació en dues dècades: cadascun dels milers de xips que conformen l’actual computadora tenen més potència que tot el MareNostrum 1 en conjunt.
Computació destinada a la salut, el canvi climàtic i la llengua
En el camí fins a la celebració d’aquest dimecres, el BSC ha desplegat tota mena de projectes que han aprofitat la supercomputació com una eina per progressar, els més destacats dels quals es mostren a Marenostrum 5: el superordinador que transforma el món, el documental enregistrat pel BSC durant la construcció de la darrera supercomputadora que s’ha estrenat en exclusiva a l’acte. Entrellaçat amb diversos moments del muntatge de l’ordinador i els testimonis de tota mena de veus del centre, la peça mostra iniciatives com el bessó digital del cor humà elaborat en col·laboració amb diversos centres de salut.
Aquest projecte, pensat per poder testar medicaments i fer simulacions per tractar malalties, va donar lloc a Elem Biotech, una de les catorze spin-offs que el BSC ha creat durant aquestes dues dècades. Qilimanjaro Quantum Tech -els encarregats de dissenyar i instal·lar l'ordinador quàntic del BSC-, Faltea, Qbeast, Openchip o Nextmol són alguns dels exemples, companyies que destaquen amb llum pròpia entre les 374 startups deep tech que avui ja operen a Catalunya.
En vint anys d'història, del BSC han nascut un total de catorze 'spin-offs', amb noms destacats com Openchip, Elem Biotech o Qilimanjaro Quantum Tech
La preocupació per la sostenibilitat i el canvi climàtic és una altra de les àrees d’expertesa del BSC, un camp en què la gran aposta del centre és Destination Earth. Aquesta iniciativa de la Comissió Europea busca crear un bessó digital a gran escala de la Terra per monitorar i simular fenòmens climatològics i els efectes de l’activitat humana en el món, i el centre de supercomputació català hi juga un paper clau. La preocupació pel futur també explica l’enfocament del BSC en el disseny de xips, una tasca per la qual tenen una divisió especialitzada i que ja ha dissenyat part dels xips que formen part del MareNostrum 5. L’objectiu és que, de cara al MareNostrum 6, la totalitat dels xips hagin estat dissenyats i, desitjablement, fabricats al continent europeu.
La fusió nuclear com a font d’energia futura, la protecció de les llengües de l’Estat a través de la creació de models de llenguatge no basats exclusivament en l’anglès, la defensa, les ciències socials… Els enfocaments de la supercomputació del BSC toquen tota mena d’àmbits, i fins i tot s’acosten també al món artístic, com ha demostrat Maria Arnal. La cantant i compositora badalonina ha interpretat en primícia una de les cançons del seu pròxim disc, Ama, per la qual ha col·laborat amb els investigadors del BSC per generar reproduccions sintètiques de la seva veu, amb les quals ha elaborat una polifonia amb variacions que van més enllà dels límits físics de les seves cordes vocals. Una actuació que ha deixat bocabadat al públic i una demostració que la computació també té un impacte en l’art -tot i que no tothom ho veurà amb bons ulls-. I també, no ho amagarem, la constatació que ni tan sols un dels millors superordinadors del món pot evitar els problemes tècnics del directe que Arnal ha sabut navegar amb destresa, arrancant alguns riures còmplices.
La visió per als pròxims vint anys
En aquests vint anys, no només s’ha crescut en infraestructura, sinó també en equip: el BSC ha passat d’estar format per una seixantena de treballadors a fregar els 1.400. “Ara som molts, però l’esperit és el mateix”, ha deixat clar Mateo, que ho ha sintetitzat amb la visió primordial de l’entitat: “L’objectiu és fer ciència per fer un món millor”.
Entre aquestes incorporacions hi trobem noms destacats com el nou director associat de l’entitat des d’aquest estiu, Cristian Canton, aterrat des de Meta, on exercia com a director d’intel·ligència artificial responsable. “Jo només porto cinc mesos, i m’han enganyat bé, perquè ser espectadors d’aquests vint anys em fa pensar en els pròxims vint”, ha bromejat Canton. “I quan penso en el futur”, ha continuat més seriosament, “penso que Europa necessita accelerar en l’àmbit tecnològic per posar-se a l’altura dels Estats Units i la Xina”. “És molt important garantir una sobirania tecnològica europea”, ha subratllat amb fluorescent, una “partida d’escacs” per la qual ha profetitzat que “Espanya, Catalunya i Barcelona seran una peça estratègica”.
Amb la mirada posada en el futur, Canton ha deixat clar que “el BSC no només serà un centre d’investigació, vol continuar sent un capitalitzador d’impacte i de riquesa per Europa”, o en altres paraules, “el jugador de la Champions League de la tecnologia que ja som, però que volem continuar sent”. I què cal per mantenir aquest ritme? El director executiu del BSC ha demanat dues coses: una administració “més robusta i efectiva” que ajudi a canviar “la manera com fem riquesa” i una millora urgent en l’eficiència.
Canton: “Si fóssim a Silicon Valley, el BSC generaria una startup per setmana”
En el primer àmbit, Canton ha reclamat que “necessitem un Projecte Manhattan, una empenta decisiva i furiosa amb unes mètriques clares i una execució rigorosa i accelerada”, i ha avisat que no es quedaran asseguts esperant: “Aviat us portarem projectes ambiciosos a cinc o deu anys”. Quant a la segona, l’exdirector d’intel·ligència artificial responsable a Meta ha deixat clar que “si fóssim a Silicon Valley, el BSC generaria una startup per setmana”, i ha lamentat que “perdem molt talent que se’n va a fora” i que caldria recuperar. Una anàlisi que ha tancat fent l’ullet als clàssics: “Per aspera ad astra. A través de les esperances, arribarem a les estrelles”.