Les memòries de l’apagada generalitzada de finals d’abril encara venen al cap quan pensem en qualsevol qüestió vinculada a la xarxa elèctrica. Més enllà dels sentiments que desperti, el que va deixar clar aquell episodi és la importància de mantenir un control ferm sobre l’energia que circula pel sistema. Tanmateix, aquest monitoratge no és fàcil: només Red Eléctrica té més de 45.000 quilòmetres de línies d’alta tensió i més de 700 subestacions distribuïdes per Espanya. Cal algun mètode que sigui prou modular, de fàcil instal·lació i econòmicament accessible per repartir-se a gran escala, i que al mateix temps sigui capaç d’oferir dades precises i protegir-se de les condicions climàtiques adverses. Una miríada de condicions que la catalana Energiot afronta amb confiança a través dels seus dispositius IoT.
La història d’Energiot exemplifica com poques què vol dir tirar endavant un projecte empresarial a partir d’una idea científica transformadora. En el seu cas, cal viatjar gairebé dues dècades enrere per trobar-ne la gènesi: fins al 2007, any en què l’enginyer electrònic Gonzalo Murillo iniciava el seu doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva investigació versava sobre la recuperació de l’energia produïda per les vibracions dels sistemes microelectromecànics. És a dir: de la mateixa manera que els panells solars recuperen l’energia dels nostres voltants (en aquest cas, de la llum del sol) per produir energia neta, fer el mateix amb l’energia mecànica produïda per altres sistemes.
Després d’acabar el doctorat el 2011, Murillo va passar diversos anys treballant com a investigador a diversos països, fins que el 2013 va tornar a Barcelona per incorporar-se a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del CSIC, des d’on va publicar la seva primera patent sobre aquesta tecnologia. Amb aquest concepte, l’investigador va participar i guanyar diversos concursos d’emprenedoria, entre els quals destaca el Premi Cleantech Camp, impulsat per InnoEnergy, Gas Natural Fenosa, Barcelona Activa i la Càmera Municipal de Lisboa. Gràcies als fons recaptats en tots ells, el 2017 va aconseguir constituir Energiot com a empresa.
Tanmateix, encara passaria molt de temps fins a aconseguir veure les primeres versions dels dispositius d’Energiot distribuïts a la xarxa elèctrica. “Aleshores només teníem una patent”, recorda Murillo, i no va ser fins al 2019 que van aconseguir tancar la primera ronda d’inversió per començar a desenvolupar el producte. “Perquè fos viable i finançat per altres, calia dirigir-nos a un mercat. I després de molta formació, van decidir aplicar al mercat elèctric”, explica el fundador d’Energiot.
La raó d’aquesta elecció es troba en la manca de monitoratge de què patia la xarxa elèctrica en aquell moment: “El sector elèctric era un sector on existien moltíssimes línies aèries, milers de milions de quilòmetres, que no tenen sensors que et diguin l’estat actual de la línia o la capacitat màxima d’electricitat que pot portar”. A més, afegeix Murillo, ja coneixien alguns actors claus de la indústria, com Naturgy o la ja mencionada Red Eléctrica, i consideraven que el seu sistema d’autoalimentació patentat encaixava com l’anell al dit amb les condicions del sector.
Dels primers pilots a la segona ronda d'inversió
Amb la injecció de fons que va suposar la ronda de finançament, l’equip va dedicar 2019 i 2020 a desenvolupar les primeres versions del producte, i els dos anys vinents a testar-lo a través de proves pilot. És en aquest procés que s’idea el concepte de dissenyar un dispositiu operat per xarxes d’internet de les coses (IoT) equipat amb sensors que monitoren indicadors com la il·luminació, el camp magnètic, el corrent, l’acceleració, la humitat o l’oscil·lació dels cables i de l’entorn. “És un dispositiu amb uns requisits molt grans, perquè ha de tenir una fiabilitat màxima i en condicions extremes: està instal·lat sempre en exteriors i sofreix corrents, tensions i temperatures altíssimes”, assenyala Murillo.
Murillo: “És un dispositiu amb uns requisits molt grans, perquè ha de tenir una fiabilitat màxima i en condicions extremes”
Gràcies als pilots efectuats fins a la data, Energiot va aconseguir tancar una segona ronda d’inversió llavor el 2023 liderada per Axon Partners Group, EIT InnoEnergy i COREangels Climate. “Amb ells vam poder ampliar l’equip i començar a treballar en pilots pagats per clients”, relata Murillo, un moment en què la companyia va començar a rebre els primers ingressos.
Ha estat ja en els dos darrers anys que aquests pilots s’han anat convertint en contractes de servei, tots ells a través de licitacions públiques a diversos països. “Estem en unes 10, en països com França, Bèlgica, Alemanya, Lituània…”, especifica el fundador. Entre elles, Murillo destaca amb orgull l’èxit que ha suposat guanyar la licitació pública impulsada per DLR a Espanya, la primera que presenta la companyia al país. Aquesta competició per monitorar les xarxes elèctriques de diversos països els ha permès conèixer amb profunditat els requisits tècnics que reclamen les diferents administracions, amb les quals estan ultimant una segona versió del dispositiu que tenen previst enllestir a finals d’any i començar a presentar a licitacions el 2026.
L'enginyeria després de vuit anys de desenvolupament
Però en què consisteix exactament el dispositiu d’Energiot? Es tracta, essencialment, d’una caixa metàl·lica “que ha d’estar molt ben dissenyada per evitar l’efecte corona”, segons explica Murillo. Dins seu, el contenidor incorpora el sistema central —“el cervell de tota l’electrònica”, compara el fundador—, que és el que s’encarrega de gestionar tots els sensors abans mencionats. També té dins seu un mòdul de comunicació sense fils per transmetre les dades, que pot funcionar tant a través del núvol com a través d’una passarel·la externa connectada amb cable, amb la intenció que no passin per cap xarxa mòbil (que és un dels requisits demanats per alguns licitadors).
Un cop el dispositiu recull les dades de l’estat i capacitat de la xarxa elèctrica, aquestes es presenten al client a través d’un quadre de comandament digital, personalitzat en funció de cada cas d’ús. Alguns d’ells, exemplifica Murillo, informen sobre com canvia el temps de vida calculat de les infraestructures en funció de l’històric de dades, amb la voluntat de fer un manteniment predictiu; mentre que d’altres poden calcular la capacitat màxima en temps real d’un tram de la xarxa en funció de les condicions atmosfèriques, sigui per als pròxims 15 minuts o per a l’endemà. Una altra de les possibles funcions és la detecció de faltes de corrent, que poden produir-se quan cau un arbre sobre el cablejat o quan s’electrocuta una au: “Ara mateix són falles difícils de localitzar, però el dispositiu et pot dir en cinc minuts on es troba l’error”.
El monitoratge en temps real d'Energiot permet fer manteniment predictiu de xarxes o calcular la capacitat dinàmica del sistema
Tot aquest funcionament està autoalimentat pel sistema de recuperació d’energia mecànica ideat originalment per Murillo, el qual ha evolucionat d’una sola patent a una família de tres. “El sistema ja no només funciona a través de les vibracions, sinó també del camp magnètic del mateix conductor, que converteix en electricitat”, explica Murillo. Aquest és, de fet, un dels grans factors diferenciadors de la solució d’Energiot respecte a altres alternatives del mercat, que sovint funcionen amb un sistema d’alimentació tradicional, a través de transformadors d’energia. “El sistema és més flexible, ja que no cal fer unes piles al voltant del conductor, i els dispositius són menys pesants i voluminosos”, subratlla el fundador.
A aquesta flexibilitat d’instal·lació se li sumen una varietat molt completa de sensors instal·lats internament i, a parer de Murillo, haver encertat els timings del sector: “Estem en un punt de maduresa que ens permet entrar en licitacions on nous competidors no accedeixen per l’alta barrera d’entrada, però tenim prou flexibilitat per donar resposta a les especificacions que s’estan gestant ara”. A això cal sumar-hi també el fet de ser una empresa ubicada a Espanya, cosa que redueix significativament els costos respecte a competidors assentats a països com Noruega o Bèlgica, un dels factors més vitals a l’hora d’aconseguir tancar licitacions.
La mirada posada a la fabricació en sèrie
Amb una posició al mercat consolidada després de múltiples pilots i l'aparell funcionant ja en diverses línies elèctriques d'Europa, Energiot té ara la mirada posada a continuar aconseguint licitacions públiques i a tancar una tercera ronda de finançament que els permeti ampliar l'equip per afrontar aquesta nova càrrega de feina. “Ara treballem en l’última versió de l’equip, hem definit les especificacions per a finals d’any, i treballem per poder fabricar a Espanya els equips en sèrie, per fer-ho amb una empresa muntadora molt a prop nostre”, desvela Murillo. Totes aquestes tasques les fan des del Parc de Recerca UAB (PRUAB), on la companyia opera des de l'any 2024.
Paral·lelament, la companyia també ha estat treballant en un segon producte molt vinculat al dispositiu de monitoratge per a xarxes elèctriques. Es tracta d’un sistema de protecció de fauna aviària encetat el 2019 amb un projecte conjunt amb Iberdrola, que ja s’ha testat amb diversos pilots i pròximament s’instal·larà a Barcelona i Lleida de la mà de l’elèctrica italiana Enel. Aquesta solució, basada també en IoT, utilitza una càmera amb visió per computació impulsada per IA per detectar els ocells que busquin aterrar o nidificar en les torres i cables d’alta tensió i els espanta per evitar que s’electrocutin. “Té dues versions: en una, emet un so que canvia cada cert temps i que repel·leix els ocells, i en l’altra, fa servir un camp magnètic de baixa intensitat que fa que no se sentin còmodes aterrant”, explica Murillo. Un sistema que té una gran química amb el producte principal, ja que redueix el nombre d’errors a les línies i, a conseqüència, n’augmenta l’eficiència.