Escolta l'article ara…
Els pavellons 2 i 3 del recinte Gran Via de Fira de Barcelona hauran viscut, entre el 3 i el 5 de novembre, una de les acumulacions més grans de congressos per metre quadrat de la seva història. Amb una Smart City Expo World Congress que s’endú la majoria dels titulars, i un Barcelona Cybersecurity Congress que reclama la seva importància creixent, la fira també ha fet lloc per al Tomorrow.Mobility World Congress, el Tomorrow.Blue Economy World Congress o el Housing World Summit. A tots ells cal sumar-li, del 2 al 4 de novembre, el Gastronomic Forum Barcelona, que si bé feia vida pròpia al pavelló 1, les olors que n’arribaven feien rugir l’estómac dels congressistes. Però dins de tota aquesta amalgama de propostes, n’hi ha encara una més, en un dels racons del pavelló 3, que aposta per les llums més llargues del recinte: un Barcelona Deep Tech Summit que, amb la seva cinquena edició, es consolida com un punt de trobada per l’ecosistema innovador català.
“Aquesta és l’edició de comprovar que el Deep Tech Summit pot servir per connectar l’ecosistema de Barcelona internacionalment”, assevera a VIA Empresa el director de serveis a les empreses de Barcelona Activa, Juan Baselga. I és que pel responsable, més que un esdeveniment, el Barcelona Deep Tech Summit és “una plataforma de connexions que s’han de fomentar” entre startups i inversors i entre startups i corporacions. L’organització hi ha apostat a través de tres vies: una plataforma d’IA que connecta les dues bandes a partir de la informació proveïda i els programa reunions de quinze minuts; presentacions més cuidades per als “entre cinc i deu inversors internacionals molt potents”; i amb la iniciativa de fer contactes de la Generalitat Startups to Funding (S2F).
Tota una infraestructura que dona suport a un ecosistema, el de les tecnologies profundes o deep tech, que continua creixent any rere any. D’acord amb el nou informe sectorial d’Acció, publicat aquest mateix dimarts -i que es presentarà al saló aquest dimecres-, ja són 402 les startups catalanes especialitzades en tecnologies profundes, un 7,5% més que l’any passat, que facturen conjuntament 188 milions d’euros (+12,6%) i ocupen 3.087 professionals (+7,1%).
I on brilla més, aquest ecosistema? L’informe d’Acció hi posa xifres: la biotecnologia és l’especialització líder, amb més d’un terç (34,1%) de les companyies emergents, seguida per la intel·ligència artificial (28,9%) i, a més distància, dels materials sostenibles i de frontera (10,7%). Per sectors econòmics, la salut aglomera prop de la meitat (43,5%) de les empreses, mentre que l’energia verda i el programari i els serveis professionals són les següents activitats, amb el 12,4% i el 10%, respectivament.
Catalunya concentra 402 startups dedicades a les tecnologies profundes, que facturen 188 milions i ocupen 3.087 persones
Baselga coincideix amb l’anàlisi d’Acció i apunta que “l’ecosistema més madur té a veure amb les ciències de la vida” i, més concretament, amb la biotecnologia, un sector en què “podríem dir que estem al nivell dels països del nord d’Europa”. El director de serveis a les empreses de Barcelona Activa no s’oblida tampoc de la quàntica, on identifica Qilimanjaro com al gran exemple, o de la computació d’altes prestacions, amb “tot el que surt del Barcelona Supercomputing Center (BSC)”. Les dues mencions finals són per a la neurotecnologia, un àmbit en què “Inbrain Neuroelectronics és la millor representació”, i les tecnologies espacials, que “ara ja són una realitat amb empreses com Sateliot o Open Cosmos”.
L’espai com a laboratori…
Aquesta darrera especialització, la de les tecnologies espacials, ha tingut un paper protagonista en l’edició d’enguany del Barcelona Deep Tech Summit com a tema central d’una de les taules rodones de la trobada. I no ho ha fet, com estem acostumats, amb un enfocament en els satèl·lits, els llançadors o les telecomunicacions, sinó amb les possibilitats que la microgravetat obre a la ciència.
Pot semblar futurístic, però d’això tracta precisament aquest congrés: així com algunes veus ja plantegen la possibilitat d’instal·lar centres de dades a l’espai, el món científic ha començat a buscar fora de les fronteres terrestres per dur a terme experiments en condicions diferents.
La bavaresa Spark Microgravity ho deixa claríssim en el primer text que veiem a la seva pàgina web: “Cure cancer from space” (“Curar el càncer des de l’espai”). La seva cofundadora i CEO, Allison Bajet, ho ha explicat més detall al Deep Tech Summit: “Creiem que si podem estudiar el càncer des de l’espai, tindrem una imatge més clara que avui no podem veure per una variable, la gravetat”. Amb la voluntat de dur-ho a terme, la companyia ha desenvolupat un laboratori que enlairaran l’any vinent i que romandrà a l’Estació Espacial Internacional (EEI) durant 30 dies. Amb el càncer de mama com a primer objecte d’estudi, l’equip aspira a determinar com les cèl·lules canceroses reaccionen a diversos tractaments i com evolucionen en unes condicions en què la força de la gravetat és una variable aïllada.
Bajet: “Si podem estudiar el càncer des de l’espai, tindrem una imatge més clara que avui no podem veure per una variable, la gravetat”
I si Spark Microgravity investiga a l’espai com fer durar més la vida de les persones de la Terra, Interstellar Lab gira la perspectiva: l’objectiu d’aquesta empresa parisenca és el de dissenyar un sistema fiable i reproduïble per fer créixer plantes a l’espai. “La presència humana a l’espai necessitarà les plantes”, ha deixat clar el director de producte (CPO) de la firma, Jim Rhoné.
La manera com busquen aconseguir aquesta fita és amb uns sistemes bioesfèrics tancats en què controlen de manera molt detallada indicadors com la irrigació, la llum i els diferents climes, al mateix temps que ho automatitzen amb una plataforma d’intel·ligència artificial. Però més enllà de l’espai, Interstellar Lab, també es dedica al creixement automatitzat de plantes a la Terra per sectors com el cosmètic o el farmacèutic. El punt fort és que les tecnologies són complementàries: els sistemes que funcionen en terra ferma (i que jan han pogut reproduir climes tropicals, temperats i alpins) serviran com a base pels que, en el futur, s’enlairin a l’espai.
Però perquè solucions com aquestes puguin ser una realitat, cal que primer arribin a l’espai, i aquesta no és una tasca fàcil. Hi ha insistit molt el cofundador i cap d’operacions de Yuri, Christian Bruderrek: “És més fàcil dir-ho que fer-ho”. I és que, segons Bruderrek, fer experiments en microgravetat comporta un munt de condicionants en què “un científic de la Terra no hi pensaria”. Un exemple és la posició com es col·loquen les càrregues en el moment de l’enlairament: “Si l’envies amb SpaceX, primer està en horitzontal i després en vertical; això ja canvia el vector de gravidesa en 90°, i a sobre cal afegir-hi la vibració”.
Per qüestions com aquestes, Bruderrek va muntar fa més de vuit anys Yuri, una empresa que s’encarrega de totes les qüestions tècniques, logístiques i legals perquè els científics puguin fer experiments a l’espai sense preocupar-se per res que sigui la seva pròpia ciència. “T’agafem i et guiem perquè estiguis preparat, ens encarreguem de tots els permisos i et portem l’experiment de retorn a casa”, ha resumit Bruderrek. Amb més de 150 llançaments ja efectuats, el nom d’un dels seus productes, Science Taxi, ja deixa clar amb quina mena de serveis busquen crear analogies.
… i al servei de l’observació terrestre
Però més enllà de la recerca efectuada a l’espai, l’ús de satèl·lits continua reeixint com una eina potent per monitorar tota mena d’indicadors del nostre planeta. A la incubadora de l’Agència Espacial Europea de Castelldefels, l’ESA BIC, trobem el cas de Principia Techne, una empresa de recerca i desenvolupament de tecnologia espacial que s’ha centrat en la detecció de plàstics en mars, rius i costes. El seu conseller delegat i director de tecnologia, William Pedersoli, explica a VIA Empresa que fan un ús combinat de satèl·lits de l’ESA del programa Copernicus amb boies autònomes per “detectar, caracteritzar i estimar la trajectòria de la contaminació de plàstics en qualsevol cos aquàtic”.
Vinculats també a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’empresa es va constituir el mes de juliol i treballen des del Parc Mediterrani de la Tecnologia. En l’actualitat, Principia Techne es troba en una fase de proves de camp i de validació de la tecnologia, però en els pròxims mesos durà a terme proves pilot a regions tan allunyades com el Carib o Albània. I si bé inicialment pensaven que els governs i ONG serien els seus principals clients, Pedersoli ha identificat un gran interès tant de part de companyies del sector turístic que volen conèixer i reduir el seu impacte ambiental; com d’empreses que fan servir aquests plàstics com a matèria primera de productes reciclats.
Incubat a l'ESA BIC, Principia Techne combina satèl·lits europeus amb boies autònomes per detectar plàstics en entorns aquàtics
Una altra companyia que es dedica a un àmbit similar és la tolosana Murmuration, que aquest 2026 ha obert una filial a l’estat espanyol amb seu a Barcelona. El seu responsable de país, Nicolas Renia, explica que la seva proposta combina les dades satel·litàries amb dades de camp per “crear indicadors mediambientals de destins turístics, ciutats i territoris per ajudar-los a gestionar-ho millor”. Aquesta fusió entre dades de diferents fonts els permet “tenir una visió completa sobre el territori i la seva salut mediambiental” que inclou, entre altres, indicadors de la qualitat de l’aire i l’aigua, l’estat de la vegetació i projeccions i simulacions climàtiques.
Entre els seus principals clients es troben els governs, tant a escala nacional com municipal, però també clients privats, entre els quals destaquen destins turístics, cadenes hoteleres o companyies d’infraestructures. Preguntat per l’aposta de Barcelona, Renia argumenta que “Catalunya aposta bastant pel sector espacial”, una afirmació que defensa amb l’existència de la Digital Catalonia Alliance (DCA), de la qual formen part, o, a escala estatal, amb la recent creació de l’Agència Espacial Espanyola (AEE). Això, sumat a la importància del turisme per a l’economia de l’Estat, converteixen Catalunya “en un bon territori on invertir”.
El Canadà com a punta de llança de la internacionalització catalana
El cas de Murmuration deixa clara la importància que juguen els actors internacionals en un sector punter com són les tecnologies profundes. Any rere any, el Barcelona Deep Tech Summit ha apostat no només per connectar les startups amb agents locals, sinó també internacionals, i aquesta estratègia ha derivat en el fet que, per primera vegada, el congrés té un país convidat de manera oficial. L’honor recau en el Canadà, un estat que en els darrers mesos ja ha enfortit els llaços amb Europa i que ha aprofitat la invitació per promoure una missió comercial amb diverses empreses tecnològiques a Barcelona.
“El Canadà fa anys que col·labora amb la Unió Europea i és un país que comparteix els valors europeus”, assegura Baselga a VIA Empresa. La seva tria com a país convidat es va començar a gestar en l’edició de l’any passat, quan es va convidar la presidenta de l’organització Deep Tech Canada, Janice Warkentin, per moderar una taula rodona i fer un tour per infraestructures catalanes com el BSC o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). “Entre ella i la cònsol canadenca, van aconseguir convèncer el govern canadenc per aixecar un petit fons i pagar la missió”, desvela el director de serveis a les empreses de Barcelona Activa.
Per Baselga, el país nord-americà té un “suport públic a l’ecosistema deep tech que és molt, molt intens”, i que, entre altres coses, cobreix també “part del risc” de la inversió privada en uns desenvolupaments que requereixen molt de temps. Un altre punt fort que destaca l’expert és el fet que “les grans corporacions estan molt ficades en les universitats canadenques”, una tendència que veu de forma més general a tot el continent nord-americà. I vist des de l’altre prisma, Baselga creu que Barcelona pot actuar com “la porta d’entrada a Europa” de les empreses canadenques, ja que “som un ecosistema bastant ben comunicat” i que també ofereix la capacitat “d’atreure el talent que hi ha aquí”.
Baselga (Barcelona Activa) defensa que Barcelona pot actuar com "la porta d'entrada a Europa" de les empreses canadenques
La mateixa Warkentin ha exercit com a moderadora d’una altra de les taules de l’esdeveniment, en aquest cas dedicada a mostrar els punts forts de l’ecosistema canadenc de tecnologies profundes als visitants catalans. Ho ha fet exposant el cas de dues empreses: el de BioAro, una plataforma d’intel·ligència artificial aplicada al món de la salut per oferir dades genètiques i epigenètiques de manera compartimentada; i el de SuperQ Quantum, una companyia dedicada a fer més accessible la computació quàntica i la supercomputació clàssica per a professionals no especialitzats.
Per part de SuperQ Quantum, el conseller delegat Muhammad A. Khan ha destacat que el Canadà és “un líder mundial en quàntica”, tant pel que fa a la computació com a les comunicacions i la sensòria; però que la resta del món no n’és del tot conscient perquè, ha argumentat, moltes empreses acaben sent atretes als Estats Units per part dels inversors. Amb una proposta no tan centrada a construir ordinadors quàntics més grans i més potents, sinó a acostar les seves aplicacions a un públic general, SuperQ Quantic ha aconseguit fer-se un lloc dins del sector gràcies a la seva especialització. Khan creu que el seu país pot aprendre d’Europa en l’àmbit regulatori, on el continent “sempre lidera”, i que des del Canadà “hauríem de treballar amb ells i implicar-nos més, sobretot en IA”. En canvi, també considera que a l’estat nord-americà les empreses ho tenen “una mica més fàcil” per trobar inversió privada.
Per la seva banda, el vicepresident i director de ciència de BioAro, Raja B. Singh, ha apuntat que el Canadà ha tingut tradicionalment un bon rendiment tant en el sector mèdic com en la intel·ligència artificial, i que ara “estem en la fase en què podem combinar-les i traduir-ho en tecnologies de salut”. En això s’especialitza la seva companyia, que veu en les grans regions farmacèutiques europees, com “Suïssa o Barcelona”, un gran potencial de clients i socis. En l’exercici anterior, Singh ha lloat la capacitat europea per “validar, comercialitzar i escalar tecnologies”, que considera que des del Canadà han patit més per tirar endavant; i ha fet valdre “l’excel·lent recerca, sobretot en l’àmbit clínic”, que ha liderat el seu país.
La força de les universitats catalanes
Sigui com sigui, una de les realitats que permet constatar el Barcelona Deep Tech Summit és que, sense l’ecosistema de coneixement català, res de tot això seria possible. L’informe d’Acció ja avança que el 40% de les startups de tecnologies profundes de Catalunya són empreses derivades d’universitats, centres de recerca i institucions científiques locals. I un passeig pels estands del congrés confirma aquesta realitat.
Entre ells trobem el de Muvity, una spin-off de la UPC i de l’Associació de Persones amb Discapacitat Física d’Osona (ADFO) que es presenta com una manera més engrescadora per promoure la rehabilitació física entre pacients. “Utilitzem el videojoc com a eina motivadora perquè ells mateixos tinguin ganes de fer les sessions de fisioteràpia”, assenyala el conseller delegat i cofundador de l’empresa, Marc Marot. L’aposta sorgeix d’una necessitat: “Les persones amb fragilitat, sigui per envelliment o per patologies cròniques, estan superbament ateses per la sanitat pública, però una vegada estabilitzades, queden desemparades a casa sense fer res”. Des de l’ADSO havien identificat aquesta problemàtica, i la necessitat de trobar una manera econòmica d’incrementar el nombre de sessions de fisioteràpia.
Així, l’eina que han desenvolupat busca que els mateixos pacients facin els exercicis de manera autònoma, guiats “per una aplicació de telemedicina” i motivats pels elements intrínsecs del videojoc. El funcionament és molt senzill: a través d’una pantalla de televisió, ordinador o tauleta, l’equip hi instal·la una càmera de profunditat que permet captar el moviment de la persona que fa els exercicis, que es trasllada al videojoc en forma d’un avatar. A partir d’aquí, i després d’haver estat assessorats per professionals clínics, ofereixen tota una sèrie d’exercicis que repliquen els moviments que haurien de fer els pacients, però amb una capa digital que n’incrementa la motivació.
A més, en tractar-se d’un programari digital, l’eina també té un ús per al professional sanitari: pot programar un calendari d’activitats que s’adaptin a les necessitats del pacient i monitorar el resultat de les sessions. “Sense haver estat present, pot saber les dades objectives de com evoluciona una persona al llarg del temps”, apunta Marot. Després d’un any de la constitució de la companyia i d’haver validat el producte clínicament, Muvity es troba en fase de certificació com a dispositiu de telemedicina per poder començar a operar en hospitals i residències. Però mentrestant, l'eina es comercialitza sota un format de programari com a servei (SaaS) en associacions i centres socials.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat